Cavall Bernat




El Cavall Bernat és un dels símbols del Massis de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac.
La popularitat del monolit té tres motius:
1) és visible des de molts indrets del massis i de la plana,
2) està situat a l'inici, com si fos un guardià, d'un dels camins tradicionals d'accès de la Mola i
3) s'han convertit des de principis del segles XX en un gran atractiu i escola de molts escaladors.
El Cavall Bernat comparteix toponimia amb un conegut monolit de la veina serra de Montserrat, però aquest altre que té una dimensió molt més gran: 245 metres des de la seva base fins el cim. En comparació amb l'agulla de Montserrat, alguns excursionistes anomenen "Burret" al Cavall Bernat de Sant Llorenç, que només s'enlaire 30 metres sobre la seva base.
Cal destacar que el nom de Cavall Bernat també es repeteix en molts altres indrets rocosos. Al mateix Massis, a la zona Montcau, es troba el Cavall Bernat de la Vall. I el nom es fa servir també a la Serra de Tramuntana, a Mallorca; a la Serra de Llaberia, a Tivissa; o a les Illes Medes.
Segons una publicació de l'Institució Catalana d'Història Natural, filial de l'Institut d'Estudis Catalans, el nom de "Cavall Bernat" és una derivació de l'expressió "Carall Trempat" amb la que es feia referència a les grans roques verticals, amb forma fàl.lica. En temps pagans, aquests monolits servien de culte a la fertilitat.

L'aficció a grimpar pel Cavall Bernat és molt antiga. Es coneguda l'experiència de l'any 1889 d'un pastor de Can Ferrers, anomenat Puja-Turons, que va plantar en el cim una bandera.
Però la primera ascensió ben documentada i tècnica es remunta al 18 de juny del 1911 i va tenir com a protagonistes a:
- Ramon Soler i Lluch, un treballador de La Seda de Barcelona, que havia estat un dels promotors el 1904 de l'Associació Joventut Excursionista Avant (que el 1934, agrupada amb altres entitats, passa a denominar-se Unió Excursionista de Catalunya). El mateix any de la pujada al Burret va constituir el grup Exploradores Barceloneses, que, amb l'impuls dels capitans Pere Rosselló i Aixet i Manuel de Iradier, va ser el preàmbul de l'escoltisme català.
- Frederic Segués i Autonell, membre del recentment creat Centre Excursionista de Terrassa. En Segués, de la família propietària de la coneguda Bòbila Segués de Terrassa, havia estat tres mesos abans el primer descobridor i explorador, per part del CET, d'un avenc: el de l'Era dels Enrics.
- Antoni Cot, també del grup Avant, que posteriorment va fer conferències, acompanyades amb fotos, sobre la primera escalada del Cavall Bernat.
L'ascens a través de la vessant més difícil, la nord-oest, va trigar fins el 1929. Va ser oberta per Josep Tintoré i Isidre Suana. Al llarg de tot un segle, al Cavall Bernat han pujat milers d'excursionites. Fins i tot, el cim ha acullit festes populars, concerts de música i exhibicions castelleres.
Actualment el Cavall Bernat té més de 20 vies d'escalada, moltes d'elles restaurades el 2004 per Ricard Darder.
Durant la dictadura d'en Primo de Rivera uns excusionistes van pujar una senyera reivindicativa al cim de la roca, però la guardia civil va trencar el pal disparant trets.
El monolit dona el seu nom a una urbanització que es va començar a planificar l'estiu de 1969. L'expansió de les parceles ha estat molt important i avui els seus carrers i torres s'enfilen per la falda de la muntanya fins a només 150 metres de la roca!!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...