L'Esquirol

L'Esquirol és l'agulla que sobresurt de l'ampla cinglera que protegeix el primer pis de La Mola, a la seva vessant sud, la que està orientada cap a Terrassa i la plana del Vallès.
L'Esquirol destaca de les parets dels seus dos costats perquè està separada uns metres endavant. Per la banda est hi ha La Roca de les Onze Hores i la Gran Diagonal. I per l'oest, la Punta del Mig, les Gaites i el Cap del Mort. Una mica distanciada d'aquest conjunt, hi ha el monolit del Cavall Bernat. Tot plegat forma un imponent frontal rocós, sobre el que hi ha el Pla dels Escorpins.

La toponimia de l'agulla està originada en una certa semblança amb un esquirol dret i amb la cua aixecada per radera.

Després de Cavall Bernat, l'Esquirol és un dels llocs d'escalada més popular del massis, tot i que amb una roca de pitjor qualitat. El 1926 hi van pujar per primera vegada cinc membres del Centre Excursionista de Terrassa: Abelló, Torres, Griera, Trencs i Grané. En el seguents anys es van obrir diverses vies en totes les seves vessants, aprofitant les fissures existents. Uns escaladors van instal.lar al seu cim una creu.
Per la part de radera de l'agulla, hi ha una canal que, amb molta pendent, permet pujar fins el pla dels Escorpins i, des d'allà, dirigir-se cap a Can Poble o bé cap a La Mola pels Camí dels Monjos.