Sant Jaume de Vallhonesta (485 m)

Les runes de l'històric hostal del cami ral

L'antic hostal de Sant Jaume de Vallhonesta, actualment en runes, està situar a preu del cami Ral, en el pla que va de la serra de la Creu i la Roca de Sant Jaume. Actualment aquest indret forma part del municipi de Sant Vicenç de Castellet, però anteriorment el conjunt de masos de Vallhonesta (entre els quals destacava l'hostatgeria) formaven un terme propi. El filòleg Joan Coromines va constatar l'origen iber de la denominació Vallhonesta. És la suma de les paraules "ones" i "toi", que significa "rondal de bons terrenys".
El primer document que esmenta aquest hostal de Vallhonesta és del segle XV (tot i que la seva construcció és anterior). Es tracta d'un testament en el que es designa marmessor a Bartomeu Miraula, que vivia al mas.
A patir del segle XVI ja apareix citat com a hostatgeria i com escenari d'algunes de les actuacions que portaven a termen els bandolers que sovintejaven el cami ral.
En un cadastre del segle XVII es va constar que les quadres de l'hostal podien acullir fins a 70 mules, una quantitat que demostra la quantitat de persones que feien servir el cami ral i que feien parada a Vallhonesta.
De totes les hostageries del cami ral, les més antigues i populars entre els viatgers de l'epoca, eren aquesta i La Barata (a Matadepera). Les dues estaven als dos extrems de la part de camí més solitari i, per tant, més perjudicada pels robatoris i crims dels bandolers.
Durant la guerra del Francès (1808-1812) Vallhonesta, igual que La Barata, va ser utilizada com a caserna militar.
El 4 d'abril de 1810 es van fer presoners a l'hostal un total de 260 soldats francesos que fugien de Manresa després d'haver assaltat la ciutat durant diversos dies.
L'hostal també es troba entre les construccions del massis de Sant Llorent del Munt i l'Obac que van ser atacaques i malmeses pels francesos abans de la seva marxa definitiva de l'indret. Concretament a finals de febrer del 1811 van cremar l'hostal, que va necessitar ser rehabilitat.
Posteriorment la posada en marxa del ferrocarril i de la carretera de Can Maçana van reduir els visitants de l'hostal, tot i que va mantenir aquesta activitat fins a principis del segle XX. No obstant, els seus propietaris ja estaven diversificant les seves activitats. El 1896 Jaume Marcet va comprar uns terrenys a Vilasera de Boades per tal d'obrir una fàbrica tèxtil.
El mas va estar habitat fins a mitjans del segle XX. Després de quedar abandonat,  el seu deteriorament va ser molt ràpid i es va accentuar arran de l'incendi que van assolar la zona el 1985.
Han quedar fotografies de cóm era l'antic edifici, però també es por veure un duplicat. És el mas de Viladoms de Baix. Aquesta casa és practicament igual erquè un dels seus antics propietaris, Jaume Viladoms, es va casar el 1841 amb Rosa Marcet Roca, filla de Sant Jaume de Vallhonesta. La dona va posar una condició al seu marit: que la seva residencia fos semblant a la que havia de deixar. I aixi va ser. Sobre l'antic mas de VIladoms es van afegir murs i arcades perquè adoptes una aparença molt semblant a la de Sant Jaume de Vallhonesta.
De les runes es poden identificar els portals d'accès (un cap a la direcció de Barcelona i l'altre cap a Manresa),  les cisternes, un forn o les quadres. L'única zona totalment restaurada és l'ermita romànica.
Igual que La Barata o els Hostalets del Davi, la història de l'hostal està barejada també amb llegendes, algunes d'elles protagonitzades pels bandolers del cami ral. Una curiosa llegenda parla d'un viatger que va arribar a l'hostatgeria acompanyat de tres mossos que portacen tres mules molts carregades. L'home anava vestit una impressionant casaca amb botons d'or. Aquesta exhibició de riquesa va cridar l'atenció de tothom fins el punt que, abans de poder anar fins a la seva cambra, ja va arribar dalt d'un cavall un bandoler amb una espesa a la ma. Sense dir res, el bandoler va fer servir l'espesa per tallar un a un els botons d'or.
Un fet acreditat per actes judicials va deixar constància que el 1595 ja es produient "accidents de trànsit" al cami ral. El 16 de maig d'aquell any un traginer de Lloret, Jaume Sabaterm portava cap a Manresa dues mules carregades de sardines. Quan ja havia superat el coll Davi i s'acostava a un pi on habitualment es penjaven bandolers, va coincidir amb un altre viatjer que, dalt un cavall, anava en direcció oposada; cap a La Barata.
Era difícil que els dos grups puguessin passar al mateix temps per una part estreta del camí i, per obrir-se pas, l'home del cavall va fer una empenta a una de les mules, que va caure per un cingle, arrossegant també al seu propietari. Tots dos van quedar ferits, però van poder arribar fins a Sant Jaume de Vallhonesta. Allà el traginer va demanar a l'hostaler que anès a buscar el cova ple de sardiners que li havia caigut pel cingle a la mula ferida. Però ja no hi havia res:  la resta de viatgers que havien passat per la zona de l'accident havien baixat pel cingle i s'havien endut les sardines.
Una de llegendes és dels nostres temps. Es refereix a l'existencia de la mítica serp amb cabellera entre les runes de l'hostal. La part de realitat d'aquesta llegenda és que alguna vegada alguns excursionistes han patit un ensurt al tafanejar les runes de l'hostal i trobar-se una serp.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada