La història de l'exploració, en dues fases, de l'avenc del Llest està plena de situacions amb les que es podria escriure una bona i entretinguda novel.la.
En aquesta ressenya reconstruïm la història de la doble descoberta de la cavitat, que ha estat facilitada per una sèrie d'entrevistes mantingudes pel programa Això és la Mola, de Matadepera Ràdio, amb els seus principals protagonistes i un acte celebrat al mateix avenc, coordinat per Salvador Vives. Un vídeo resumeix aquesta trobada, en la que els descobridors mostren les belleses de l'avenc del Llest.
La descoberta del 1953
La primera exploració, completament acreditada, de l'avenc del Llest es va fer per un grup de 7 aficionats a l'espeleologia el diumenge 18 de gener del 1953. Aquell mateix dia una altra colla també van intentar fer la primera baixada a l'avenc de l'Espluga, si bé no ho van aconseguir.
Des de feia un anys cada cap de setmana es reunien al mas de la Mata un grup d'excursionistes, amics del Josep Mata de la Barata. Una de les seves aficions era anar a trobar els grans forats que el pastor i els masovers del mas (Rossend Boixader i la seva família) els hi explicaven que estaven oberts per molts indrets. Així van baixar als avencs de la Brega, el Tortosí, la Font Freda, la Punta Saleres, etc.
El 18 gener del 1953, el pastor del mas va informar-los d'un nou gran forat, que estava situat sobre el sot de la Teula. I cap allà es va dirigir un grup format per:
- Anna Maria Pallejà (que pocs mesos abans havia fet un curs d'espeleologia a la cova del Manel, dirigit pel Josep Maria Torres Homet, amb el que es va casar al cap d'uns anys),
- el seu pare, Pere Pallejà.
- el seu germà, Josep Pallejà,
- Josep Puig Martí,
- Josep Montroig.
- Isidre Conesa,
- Pilar Ezequiel,
- Miquel Ezequiel (el Sequi).
Com no semblava difícil la localització de l'avenc, aquell dia no els hi va acompanyar el pastor. Però si hi anava el gos del Miquel Ezequiel, que es deia Llest.
No van trigar en trobar el forat. El primer en arribar-hi va ser el Llest, que va ser espectador de primera fila de l'esdeveniment. Les dues persones més grans, el Pere Pallejà i l'Isidre Conesa, es van quedar dalt com a equip de suport. Els sis restants van baixar i van constatar que era un avenc diferent a tota la resta: era molt gran i, sobretot, tenia unes impressionants formacions.
Després de recollir tots els estris i, de camí de tornada cap a La Mata, els participants en la descoberta eren conscients que allò havia estat especial. A diferència d'altres forats als que havien baixat anteriorment, aquest no tenia un nom previ posat pels carboners o pels masovers. Per això, es va plantejar com es podria batejar la troballa. Ràpidament tots es van posar d'acord en dir-li Llest, igual que el gos. I tot el grup es va fer com a record una foto, d'esquena al Montcau, en la que es veu a la Pilar Ezequiel aguantant les dues potes de davant del Llest.
La falsa mort del gos
El boca-orella va funcionar molt bé i es va escampar per tot arreu que s'havia trobat un gran i bonic avenc. Curiosament la informació estava complementada amb un fals rumor. Quan la gent preguntava per què s'anomenava del Llest, algú es va inventar que era perquè el gos havia caigut i mort. Fins i tot, es va comentar que el forat havia estat descobert en baixar a recuperar el gos.
Durant 60 anys s'ha considerat com a certa aquesta versió, però l'Anna Maria Pallejà va aclarir al programa Això és la Mola que el gos no va morir ni tan sols va caure.
Èxit mediàtic.
La noticia de la troballa de l'Avenc va aparèixer a molts mitjans de comunicació. Algunes mostres:
- La Vanguardia:
L'avenc va ser als anys 50 i 60 el gran emblema de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Des de molts punts de Catalunya es va organitzar excursions amb la finalitat de baixar i conèixer les meravelles que tenia la cavitat.
Espoli del patrimoni natural
Però la popularitat de l'avenc va tenir una part molt negativa. Als pocs dies els diaris ja es feien ressò d'una altra noticia: havien aparegut trencades algunes de les molt boniques formacions del Llest.
L'espoli del patrimoni natural i històric és una constant a Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac. Té molts exemples. En aquella mateixa època, l'any 1958, algú també es va emportar l'escut que hi havia a l'entrada de l'ermita de Santa Agnès i que estava datat 1595.
Però els casos arriben malauradament a la nostra època. Els atemptats contra el patrimoni són perpetrats per brètols i per furtius (que proven de guanyar diners), però també reben el suport còmplice d'irresponsables i, en ocasions, de la temerària passivitat de l'administració pública i altres organitzacions. En aquests casos, les lleis, les normes, l'educació i la cultura semblen no existir.
Per evitar nous atacs, ràpidament es va posar una porta per accedir des del pou a la sala principal de l'Avenc del Llest. Tothom que volia baixar havia d'avisar i anar acompanyat. La porta es va mantenir tancara fins que va passar la febre del Llest. Encara ara es pot veure.
Escola d'espeleologia.
Les característiques de l'avenc del Llest l'han convertit en una de les principals escoles d'espeleologia del Vallès Occidental i de tot Catalunya. Moltes persones han començat en aquest camp en aquesta cavitat.
Una de les persones que va tenir la seva primera experiència espeleològica a l'avenc del Llest va ser precisament en Salvador Vives. Era el 1969.
Descoberta del 1971.
En els seus primers 18 anys de vida l'avenc havia estat molt visitat... Però encara tenia un secret per desvetllar. El primer en ensumar que no estava complerta l'exploració de la cavitat va ser l'Enric Prat, un dels impulsors de la Secció d'Investigacions Subterrànies (SIS) del Centre Excursionista de Terrassa. L'Enric, que entre els seus companys era i és conegut com a Sardy, va observar que hi havia un forat a la paret nord de la sala. Com pujar fins allà dalt era molt difícil, l'Enric no va poder fer ell personalment la comprovació de les seves sospites. Però ho va repetir durant molts i molt cops.
Finalment l'1 de maig del 1971 dos companys del SIS, el Joan Camí i el Salvador Mesalles, que si eren experts escaladors, van decidir anar sols a veure si tenia raó l'Enric Prat.
El primer dia no van poder fer res perquè el material normal d'escalada (pitons, etc) no els va servir per enfilar-se per la paret. Afortunament el Joan Camí era ferrer i va decidir fer ell mateix tot les llargues escarpes necessàries per superar les dificultats.
Carregats, el Joan i el Salvador van tornar a l'avenc el 9 de maig i es van passar més de 5 hores fer una complexa instal.lació. El primer en pujar va ser el Salvador Mesalles perquè era qui menys pesava.
En arribar dalt va adonar-se que tot l'esforç tenia recompensa. Va avisar al Joan que pugés i, amb els carburs de tots dos, van il.luminar per primera vegada les impressionants formacions. Van estar d'acord en batejar la galeria com a Sardy en homenantge a la insistència de l'Enric Prat.
Confirmada la trollada, el Salvador i el Joan van organitzar una sortida "secreta" per topografiar i recollir en imatges tota la galeria. Els components del grup secret van ser:
- Joan Camí,
- Salvador Mesalles,
- Salvador Vives.
- Rafael Pizà.
- Miquel Altimires.
- Ricard Vilanova.
El grup va fer el treball els dies 15 i 16 de maig, passant la nit a la balma dels Traginers.
.jpg)
L'avenc acumula molta històries al llarg dels últims 60 anys. Una de les més emotives es va produir el 12 d'octubre del 1994, quan els Minyons de Terrassa va descarregar un vano de Quatre i un Pilar de Cinc. Aquest aquesta actuació van repetir, però sota terra, els castells que havien fet dalt del Morral del Drac. A més, va ser una forma més de celebrar el 25è aniversari del SIS i el 15è dels Minyons.
Característiques i Topografies de l'Avenc
Boca: 12 metres de llarg per 1,5 d'ampla.
Pou d'entrada: 18 metres de fondària.
Una rampa comunca el pou amb:
Sala Principal: 39 metres de llarg per 9 d'ampla i 14 d'alçada.
Galeries i pous inferiors: tenen diverses dimensions. Estan situats entre els 36 i els 56 metres de fondària, és a dir, es desenvolupen pels 20 metres inferiors a la Sala Principal.
Hi han moltes topografes de l'Avenc del Llest:
Formacions:
L'avenc té un nombrós grup de colades, estalactites i estalacmites:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada