La fascinant història de la Font de la Pola

Foto de la Pola del 1928, amb la taula dels escacs en construcció

La balma de la Pola sempre ha tingut un naixement d'aigua, que històricament ha estat molt aprofitat:
- pel mas que durant molt temps va existir en aquest indret,
- pels pastors i el bestiar que voltaven per la Porquerissa
- i pels boscaters i carboners.

En les primeres dècades del segle XX alguns excursionistes i caçadors també van començar a fer a la balma una aturada en els seus trajectes per la Serra de l'Obac. 

Un grup d'aquests caçadors, que pertanyien a la secció d'excursionisme de la Joventut Terrassenca, van decidir a finals dels anys 20 fer diverses obres d'acondicionament amb dues finalitats:

- que la font tingués aigua tot l'any. 

- que davant seu hi hagués una àrea d'esbarjo per poder descansar, passar llargues estones i jugar a cartes.

Foto del 1929 amb la taula acabada, amb el Tinet i el Hans acompanyats d'uns amics

El programa de Matadepera Ràdio, Això és la Mola, ha recollit diversos testimonis que expliquen la història de la font.

En Pere Pallejà, amb uns amics

Els principals impulsors de les  obres van ser en Valentí Rossinyol, conegut com el Tinet, en Pere Pallejà i en Hans Weichsel (mariner alemany que poc abans havia participat en la primera escalada oficial a la Castellassa de Can Torres). Per poder dur a terme el seu projecte van demanar la col·laboració a un paleta, en Puig, que va passar a ser conegut com "el paleta de la Pola".
Entre 1928 i 1929, membres de la secció d'Excursionisme de la Joventut Terrassenca van ajudar en el trasllat de materials. Fins a l'Alzina del Salari ho van portar en el cotxe de línia de Mura. Per traslladar les coses més pesades des de la parada del bus fins a la balma (1,7 quilòmetres, amb 150 metres de desnivell de pujada i altres 50 de baixada), van contractar un burro, un matxo.

El paleta Puig va dirigir les tasques de construcció d'una cisterna interna i una gran pica externa. I, al davant, van construir una bonica taula rodona de pedra amb un tauler d'escacs pintat a sobre i voltada per un seient circul.lar. Anys més tard es va fer al seu costat una segona taula de pedra i altres dues més petites (que ja ha desaparegut).

Quan es va conèixer que la primera fase de la construcció de la font havia acabat, molta gent hi va anar a visitar-la. Davant els nombrosos visitants, els impulsors de les obres van posar un cartell a la paret de la balma demanant respecte per l'entorn. Aquest rètol encara hi és, però ja desdibuixat:

Anys més tard van posar un nou cartell amb el mateix missatge, però aquesta vegada sobre la pica de la font.

Els constructors de la Pola també van fer un rebost en el que guardaven estris per cuinar, plats, coberts i menjar. Aquest petit magatzem era gestionat pels constructors de la font, que actuaven com a "propietaris" de l'indret. A tothom que demanava fer servir les coses del rebost, li donaven la clau del pany. Com a contrapartida, deixaven els diners que volien en una mena de guardiola. Amb aquesta recaptació voluntària, s'anaven renovant els estris. Fins els anys cinquanta, tothom va respectar aquest sistema. Fins que algú va trencar el pany i va saquejar el rebost.

Preparació del menjar durant una trobada a la Font de la Pola

El grup del Tinet anava a la font gairebé tots els caps de setmana i, a més, fins a la guerra civil van passar allà tota la setmana que tenien de festa el mes d'agost.

Durant els primers anys, tot l'indret estava també ocupat pels carboners. Les seves barraques estaven escampades pels bosc i, en alguns casos, hi vivien famílies senceres, com era el cas d'uns valencians (matrimoni i dues filles) que es van fer molts amics del Valentí Rossinyol. Les plaçes carboneres estaven per tot arreu i treien fum contínuament.

Fontada (trobada) a la Pola

La filla del Tinet, Esperança Rossinyol, recorda al programa Això és la Mola quines eren les activitats més habituals durant l'estiueg, quan es reunien a la Pola més de 30 persones:

- als matins les dones i els joves anaven al roquissar de davant de la Porquerissa (on hi havia tancat un ramat de bens). 

- els homes sortien a caçar als matins i a les tarden jugaven a cartes,

- els dinars els feien les dones, tot sovint ajudades pel Pere Pallejà.

- a les nits, després de sopar, tots plegats cantaven davant les balmes. Els hi agradava interpretar sobretot havaneres, com ara La Bella Lola.

- Acabada la "festa", tots es repartien a dormir per diverses cavitats properes a la font. Com era fosc, caminaven fins els seus habitacles amb llums de carbur.

Com a dormitoris aprofitaven els abalmaments existents a la cinglera de la Pola i els Castellots de Tanca. La família Rossinyol dormia concretament al Quarto de Reixa.

Una prova (escrita en aquell temps) que demostra com  la font es va convertir en un dels grans llocs de destí de Sant Llorenç del Munt és la Guia Monogràfica, que va ser editada el 1935 pel Centre Excursionista de Terrassa. Aquesta històrica publicació ja incloïa la surgència en un dels seus itineraris recomanats i deia que: "la Font de la Pola (és) molt coneguda i concorreguda, sobretot a l'estiu, per ser un lloc ombriu i tenir l'aigua bona i fresca".

Una altra Fontada a la Pola

El Tinet i el seu grup van mantenir la Pola com el seu centre d'operacions fins a la dècada dels 60, quan van acondicionar una balma al Racó Gran de Mata-rodona. El trasllat del Tinet es va produir paradoxalment per l'èxit de la font com a lloc d'esbarjo, que atreia a les noves onades d'excursionistes, a les que ja no coneixia i que, segons ell, no respectaven prou bé ni les instal.lacions ni l'entorn..

L'obertura de la pista des de l'Alzina del Salari fins al coll de Tres Creus va facilitar l'accés i, per tant, va portar encara més gent a la Pola. Fins i tot es podia anar en cotxe fins a Tres Creus, que durant un temps va servir d'aparcament. Val a dir que el Tinet, ja gran, a finals dels anys 70, va poder fer les seves darreres visites als seus antics dominis pujant en cotxe, acompanyat pel seu gendre i la seva filla.

Amb la creació del parc natural es va prohibir el pas de cotxes i la Diputació va posar un pal indicador a la font, que és l'únic element de l'indret no construït pel Valentí Rossinyol i la seva colla al llarg de les dècades passades.

La font de la Pola és encara actualment un dels llocs més freqüentats a la Serra de l'Obac.

Per a més informació, es pot escoltar els testimonis directes de la història de la font a la setena emissió del programa Això és la Mola.