La Tudona, el lloc de "trobades discretes" pels boscaters al torrent de la Font Freda

De les nombroses persones que vivien i treballaven als (i dels) boscos de Sant Llorenç del Munt i l'Obac fins a mitjans del segle XX coneixem sobretot la varietat de les seves activitats laborals i les tècniques que feien servir. Sabem que molts venien dels Pirineus i del Sud de Catalunya i que patien unes llargues i dures jornades.
Però, més enllà de la seva vessant professional, poc ens ha arribat sobre com era la seva vida quotidiana als boscos. Com a molt sabem que passaven les nits en unes precàries barraques i que periòdicament havien de canviar d'emplaçament. Per diversos testimonis també coneixem que alguns vivien amb les seves famílies senceres, si bé la majoria havien d'estar sols.
Amb tanta concentració de persones pels boscos es ben segur que hi havia tot tipus de vivències. Una de les històries, que s'ha obert pas en el temps, tenia com a escenari una de les cavitats situades a la vessant esquerra del torrent de la Font Freda. En aquella època era coneguda com la cova de la Tudona.
Durant un llarg període de temps la cavitat va ser un lloc d'esbarjo discret al servei dels boscaters que ho volguessin. No té grans comoditats, però tampoc l'oferien la resta de les activitats diàries de tots aquells homes.

Aquestes noticies van ser conegudes pels primers grups d'excursionistes que passaven els caps de setmana a mas de La Mata i aprofitaven per fer les primeres exploracions del torrent de la Font Freda. Els visitants, guiats pel masover i pel pastor, centraven la recerca principalment en els avencs, que ja havien estat batejats pels propis carboners com de Brega i el Tortosí. Aquest últim és una clara referència a la procedència de molts dels carboners que acudien a treballar a Sant Llorenç del Munt i l'Obac.
Més tard el Club Muntanyenc (amb clars vincles a diferents nivells amb el mas de la Mata) va resseguir les cavitats de les dues vessants de la capçalera del torrent de la Font Freda.
Per designar les coves de la part esquerra (on hi ha la font) van fer servir com a genèric l'expressió "cova de la font freda" i van afegir un número segons les anaven trobant de dalt a baix, per bé que hi han testimonis que indiquen que alguns forats van ser tapats perquè estaven prop del camí i es volien evitar accidents.
La cova numero 1 (a l'esquerra) està abans del trencall de la font i conserva en perfecte bon estat la pintura dels primers exploradors.

Arran d'aquesta tasca espeleològica del Club Muntanyenc, la cova de la Tudona va guanyar un segon nom, que ràpidament va tenir també variacions. Com era la cavitat amb la boca i el recorregut de més dimensió, també se la va anomenar Cova Gran de la Font Freda, i, com té dos accessos a diferent alçada, també es pot trobar designada com a Coves de la Font Freda.
No obstant, gairebé sempre es recorda que el seu nom històric és cova de la Tudona. La part inferior de la cavitat, amb un gran accés i diferents nivells, està comunicat per un estret pas amb un conducte superior.