La Sesta Grossa o del (Valentí) Rossinyol: un alzinar estratègic amb molta història

La carena de la Serra de la Pola, des de llevant

La Sesta Grossa va ser inclosa pel Salvador Cardús en el seu Recull Toponímic de la Muntanya de Sant Llorenç del Munt, publicat el 1928. Estem parlant d'un lloc amb molta història i molt freqüentat pels successius pobladors de la muntanya, que han deixat mostres del seu pas.
El recull del Cardús del 1928 no era realment un treball sobre tot el massís, sinó només de l'àrea de La Mata. Per a fer-ho va demanar la col.laboració del masover, que en aquella època era en Jacint Cadevall. Va fer una relació de 200 noms amb la intenció que "es perpetués per a l'esdevenidor la curiosa toponímia de la muntanya", que és "rica i abundant", però que resta (principis del segle XX) "del tot oblidada i a punt de perdre's definitivament".

La carena de la Serra de la Pola, des de Ponent

Entre el conjunt de 200 llocs de La Mata que el Jacint Cadevall va explicar al Salvador Cardús, hi havien quatre sestes, és a dir, quatre "planells ombrívols, coberts de boscúria, conservats a posta per a amorriar el bestiar en les llargues hores de la forta calda estiuenca". Eren:
1- la Sesta de l'Arç, a ponent de la carena del Pagès i al nord del Pla dels Ginebrons.
2- la Sesta del Coll d'Eres.
3- la Sesta Forèstega, entre el turó de la Roureda i el Pujol de la Mata.

4- Pel que fa a la Sesta Grossa, en Salvador Cardús explicava que era una arbreda a la serra de la Pola (antigament anomenada Sabassallar), situada entre els Colls de Tres Creus i de Boix. La part coneguda concretament com a Sesta Grossa està a la carena, als voltants del camí que actualment s'identifica com a sender GR 5, a una alçada mitjana de 880 metres. A llevant, a sota seu, té les cingleres del Sot de la Taula i, a ponent, el Racó Gran de Mata-rodona. Al sud comença a les fites dels tres masos i s'estén uns 250 metres fins el gran roquissar del nord, en direcció al coll de Boix (on hi ha un dels cims de la carena marcat amb un gran munt de pedres, a 895 metres d'alçada. El cim més alt és lògicament la Pola, a 930 metres).

De les quatre Sestes del mas de La Mata, només la de l'Arç i la de la Forèstega han anat apareixent en les successives edicions dels mapes de Sant Llorenç del Munt. El Coll d'Eres surt sense la referència al seu passat ramader. I en cap mapa s'ha fet referència a la Sesta Grossa.
El seu nom s'ha conservat pel record dels pastors, carboners i primers excursionistes, alguns dels quals, fins i tot, als anys 70 van identificar l'indret amb un rètol. Després, dues populars guies de rutes de Sant Llorenç del Munt van recuperar una part del recull toponímic d'en Salvador Cardús.

Per les diferents informacions que es poden recopilar, la Sesta Grossa ha tingut històricament tres etapes o usos:

- Etapa Ramadera (Des de l'edat mitjana fins a mitjans del segle XX):
El racó va rebre el seu nom actual en aquesta fase més antiga. La carena de la Serra de la Pola era una part secundària de la xarxa de camins ramaders que feien servir els pastors en el trasllat de ramats entre els Pirineus i el Vallès i el Barcelonès. A més, està al costat d'un ramal encara molt més transitat: el que baixa des del Coll de Boix pels Graons de Mura. En Jacint Cadevall donava testimoni de la gran quantitat de ramats que feien servir aquesta ruta.
D'aquesta antiga època poden ser els murs situats, en forma de cercle, a ponent del camí carener. Hi ha una teoria que els considera restes d'un suposat Castell Sapera, però una altra tesi diu que van ser un corralot pel bestiar que va transitar durant molt temps per aquest camí i que s'aturava a la sesta. (Veure article sobre les restes).

- Etapa Carbonera (durant la primera mitat del segle XX):
En l'època de més activitat dels boscaters, la Sesta Grossa va ser també un indret estratègic. Era com una mena de moll de càrrega (o intercanviador de mercaderies) de carbó i llenya. Les mules pujaven fins a aquest indret des de les carboneres i cabanes repartides al llarg del Racó Gran, La Fosca i part del Sot de Mata-rodona. A la Sesta Grossa es traslladaven les càrregues fins els carros, que sovint eren portats per tres matxos. Aquests carros baixaven a l'alzina del Sal.lari o del Salari (segons les dues teories) i, des d'allà, als centres de distribució de Terrassa.
Donada la seva funció, el pas que baixava des de la carena fins el coll de la Fosca era conegut com el Camí de les Mules. Actualment encara està descobert i en servei pels excursionistes.

- Etapa dels Caçadors i primers Excursionistes.
La Sesta Grossa també va ser un lloc de descans pels caçadors i els primers excursionistes que anaven als torrents i carenes de l'Espluga, la Fosca i Mata-rodona.
La Sesta Grossa va ser molt freqüentada pel Valentí Rossinyol, conegut com El Tinet, que durant mig segle va viure temporalment, caçar i edificar balmes i fonts en aquesta part de la Serra de l'Obac.
El Tinet va tenir diversos refugis, començant per la balma de la Pola i el Quarto de Reixa.
Quan l'any 1960 es va traslladar a la Cova Gran de Mata-rodona, va fer servir una nova ruta que tenia com a punt més elevat la Sesta Grossa.
- Des de l'Alzina del Sal.lari pujava gairebé recte fins a la Sesta Grossa, deixant al nord el camí dels Graons de Mura. Anys més tard, prop del recorregut del Tinet, l'infantigable obridor i conservador de camins, en Norbert Cònsul, va fer una drecera, que va batejar com  "l'Ascensor" per a diferenciar-lo dels Graons.
- Des de la Sesta Grossa el Tinet també baixava gairebé recte fins a la seva balma. Primer seguia el camí de Carboneres i, després, aprofitava una canal per arribar a la seva barraqueta. La xarxa de camins del Racó Gran (que inclou també els oberts pel Tinet per a proveir-se d'aigua a la Pola i a sota la Fosca) també van ser mantinguts posteriorment pel Norbert Cònsul.
Al nord de la Sesta Grossa, tocant ja el roquissar, el Tinet es va fer una àrea d'esbarjo, aprofitant que a principis dels 60 ja quedaven molt poca activitat carbonera. No hi va esmerçar ni tant temps ni tanta tècnica com en altres indrets, però encara es conserven els seients i la taula. Hi havia un "menjador" en la part ombrívola per a l'estiu i un altre al descobert per a l'hivern.
Als anys 70, a un alzina del costat de les fites dels tres masos, es va penjar un cartell que anunciava que s'entrava a la "Sesta Grossa o del Rossinyol". El rètol fa temps va desaparèixer.