El gran arboç que decora l'Era dels Enrics


A mitjans d'octubre molts indrets de Sant Llorenç del Munt i l'Obac queden decorats per les cireres d'arboç (o de pastor). Sense gaire dificultat veiem per tot arreu les baies esfèriques de color vermell intens, que anuncien la maduració del fruit. Al mateix temps veiem les seves flors (blanques en forma de vas) que seran les cireres de l'any vinent.
L'arboç (arbustus unedo) ha guanyat molt terreny a les nostres muntanyes per la seva capacitat de créixer en els terrenys malauradament cremats o en les pistes obertes i abandonades als vuitanta.
La majoria dels arbocers només es desenvolupen fins assolir les dimensions d'un arbust. Alguns creixen fins els cinc metres. Però és més difícil trobar veritables arbres, amb troncs forts i alçades importants.
Un dels pocs exemplars d'arboç esdevingut un veritable arbre el podem admirar a l'Era dels Enrics, a la dreta de la segona plataforma rocosa per on travessa el camí que des del coll de Boix va al turó del Mal Pas. Des del camí podem veure la seva gran capçada, que trobarem plena de cireres a partir de finals d'octubre i fins que ocells i excursionistes no la buidin.
Des del roquissar, l'arboç sembla erròniament un arbust, però el seu tronc creix sota la plataforma, a la vessant oest, abocada al sot de l'Infern.  Per aconseguir rebre el sol matiner, l'arboç va necessitar fer un important esforç de creixement. Ara ja supera els 12 metres d'alçada, una mida molt gran per aquesta especie.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada