Hi han moltes altres roques que, sotmeses als efectes perllongats de l'erosió, tenen formes interessants. Però l'encant de la Roca Encavalcada és diferent. Es un pont natural penjat a gran alçada sobre el salvatge sector de les Fogueroses. A més, la seva alçada coincideix amb la del cingle que té davant a la carena del Pagès, fet que ha contribuït a facilitar la seva visió i a convertir-la en un dels símbols destacats de Sant Llorenç del Munt.
Aprofitant la coincidència d'alçades entre els dos cingles elevats sobre l'estimball, a principis del segle XX es va obrir un mirador per poder contemplar, de fit a fit, el difícil equilibri de la roca. Hi ha documentades excursions organitzades als anys 20. Portem, com a mínim, tot un segle documentat d'admiració i mitificació d'aquesta obra d'art de la natura. Alguns li han posat el sobrenom de la Porta del Cel i, en sentit contrari, d'altres la coneixen com el Pont del Diable.
El gran Castellot de les Fogueroses
La Roca Encavalcada forma part d'un gran i interessant Castellot que s'aixeca davant de la carena del Pagès. És el més extens de la regió de les Fogueroses: de nord a sud té prop d'un centenar de metres.
De tot el Castellot, la Roca Encavalcada precisament és la part més propera al cingle. Hi ha només uns 15 metres, però amb una gran profunditat. En direcció nord, la resta d'elements del Castellots es van allunyant del cingle. El punt més separat és l'Agulla Petita.
El Castellot s'aixeca en un dels paratges més abruptes i selvàtics de Sant Llorenç del Munt. És un dels pocs que no va registrar l'activitat dels boscaters, que no trobaven allà gaire matèria prima al ser un terreny dominat pels forts desnivells i sobtades timbes. El que si podem veure és alguna liana d'un gran tamany.
El Castellot de la Roca Encavalcada està integrat per sis elements destacats:
1- A l'extrem nord es troba l'Agulla Petita, que té una alçada inferior a la resta d'elements del Castellot, però que, per la seva forma, destaca molt.
2- A continuació hi ha una altra agulla, tot i que amb unes dimensions molt més reduïdes i una dificultat molt menor.
3- Al centre del Castellot, i marcant la màxima alçada i també la màxima amplada, es troba un robust cingle, coronat per un grup d'alzines.
4- Tot seguit es troba la Roca Encavalcada, amb uns 10 metres de llargada.
5- Un parell de metres més enllà, separada per un petit coll, encara es troba una agulla, amb un cim molt petit. És l'Agulla de l'Encavalcada.
6- I just sota el pont natural que forma la Roca Encavalcada es troba un última agulla batejada amb el nom de Ravenet. Es troba entre els "pals" que sostenen la roca.
Els Miradors de l'Encavalcada.
L'encisadora estructura de la Roca Encavalcada es pot contemplar tant des dalt com des de baix.
Mirador Superior:
La gran Roca Encavalcada queda tot just a l'alçada d'un planet boscos per on travessa un corriol. Des d'allà es veu com la roca queda encaixada entre les puntes de les dues formacions paral.leles.
Mirador Inferior:
Per anar a l la part de sota, i per la vessant est, cal fer una bona caminada i en pendent. Al camí interior de les Fogueroses podem baixar des de les canals del Llor, del Paller o de l'Escaleta, segons la part que es vulgui veure. La baixada més propera des del mirador superior és la de la Canal de l'Escaleta, on es poden gaudir dels exemplars d'avellaners més grans de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. La primera visió inferior de la Roca Encavalcada s'obté en un indret on creix orella d'os.
Miradors des del sud-est:
Seguint pel camí que de les Fogueroses va a la canal de Tanca també es troba a l'esquerra un trencall que porta fins a diversos miradors, des dels que també es té una bona visió de la Roca Encavalcada i de la resta d'elements del gran Castellot.
Les característiques del Castellot on està la Roca Encavalcada va atreure els primers escaladors. A la dècada dels anys 20 ja van pujar, mitjançant una estreta i alta xemeneia, a la part central. Des d'allà van estudiar com abordar la difícil Agulla Petita. Aquesta va ser culminada per primer cop mitjançant una corda fixa passada pel seu merlet, però el 1927 també van obrir una via.
La primera ascensió oficial de la Roca Encavalcada i l'agulla adjunta al sud va ser realitzada el diumenge 22 de desembre del 1946 pel mític escalador Josep Barberà, que va estar acompanyat pel Josep i la Maria Teresa Ferrer. El següent diumenge, el 29 de desembre, el Josep Barberà, tot sol, va pujar l'agulla del Ravenet, que havia vist sota la Roca Encavalcada mentre l'escalava la setmana anterior.
Actualment l'escalada al Castellot de la Roca Encavalcada està sotmesa a la regulació del parc natural i, per tant, no està permesa entre l'1 de gener i el 31 de juliol. En el Castellot fa el niu una parella de falcons, als quals es pot escoltar sovint.
Experiències Místiques.
La Roca Encavalcada ha estat vinculada amb misteris i, fins i tot, amb rituals religiosos prehistòrics. Sense cap acreditació s'ha especulat amb la possibilitat que la roca fos un lloc sagrat pels animistes. El que és ben segur es que la roca, que es troba equidistant de la Cova Simanya i els Òbits, va despertar la imaginació dels antics pobladors del massís, igual que avui ho fa amb els excursionistes.Des de fa uns anys alguns grups de teràpia psicològica alternativa organitzen sortides a la Roca Encavalcada amb l'objectiu de "viure experiències místiques".
En vídeo Caminant sobre la Roca Encavalcada.
Per completar totes les perspectives de la Roca Encavalcada adjuntem un vídeo on dos destacats muntanyencs pugen i caminen sobre el pont natural, una experiència difícil i molt arriscada, que desafia les timbes que hi han a banda i banda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada