El 17 de novembre aquesta web va publicar una ressenya sobre la Miranda de les 4 Estacions (que és la punta oest de la Carena del Roure del Palau, sobre la riera de les Arenes i la carretera del Coll d'Estenalles). Vem animar a tothom a anar-hi per fer fotos de la Roureda de la Teixonera. La intenció és fer un muntatge del canvi de colors d'aquest bonic paratge natural al llarg de tot un any. És una iniciativa wiki, un projecte col.lectiu. El numero de fotos de l'indret va pujant i, per tant, l'acció va adoptant forma. (Veure la Ressenya)
Però desgraciadament una acció que pretenia ser un homenatge a un bell racó del nostre parc natural, ha tingut un efecte secundari inesperat: una o diverses persones han malmès la natura.El fet ha estat denunciat per molts dels visitants. El lloc afectat pertanya a la finca de La Mata, de propietat pública.
Particulars amb "serra" al Parc Natural
Fent servir una serra (si, una serra en un Parc Natural) han tal.lat desenes de branques d'alzines i roures al llarg de... 360 metres!!! Algunes branques tenien més de 15 centímetres de diàmetre i una important llargada. Sembla que la (mala) intenció del autor o autors era obrir un nou camí en línia recta (i amb trams de fins a dos metres d'amplada) des d'un roquetar (per on passa el corriol del Roure del Palau) fins a la punta de la Miranda.
A l'autor o els autors d'aquesta acció no els va importar:
- vulnerar les normes que regulen el nostre Parc Natural i la Llei Forestal de Catalunya.
- que aquests 360 metres ja eren realment transitables sense problemes. No calia ni emboscar-se ni embardissar-se. Era un pas bastant "net". Com a molt, a vegades calia apartar una branca o cercar un millor pas un parell de metres pel costat.
- que part important de l'encant de la Miranda de les 4 Estacions era precisament que, per arribar-hi, calia caminar per la natura, sense un corriol marcat.
- que, des de feia dècades, moltíssima gent havia anat a la Miranda de les 4 Estacions i els seus voltants i ningú havia trobat necessari fer una tal.la... Per allà han passat sense problemes centenars de boletaires, d'aficionats a les coves properes, de grimpaires d'agulles, de colles que volien tenir bones vistes... tothom.
- a més, per la banda oest de la carena del Roure del Palau ja hi havien traces d'antics corriols de boscaters, pels quals es podia avançar, només apartant bardisses i algunes puntes de branques... això si, sense seguir una línia recta.
- també existeixen altres diverses alternatives per arribar a la Miranda, no era l'única via possible.
- tampoc cap motiu de seguretat feia necessari obrir un pas. Ni tan sols hi havia un trist esbarzer que pugues amenaçar amb punxar.
En resum, res podia justificar fer una tal.la i menys de les dimensions realitzades. I, vet aquí, ara el pas per l'oest de la Carena del Roure del Palau és més gran que el corriol històric que puja en direcció est, cap a la Carena del Pagès.
Comportar-se com a "invasors urbans".
Ens aventurem a suposar que l'autor o autors no estan avesats (ni els agrada, és clar) caminar pel bosc. Necessiten comoditats urbanes.
El toc urbanita és evident en l'acabat final de "l'obra faraònica". Tot i que és impossible no orientar-se bé amb una massacre tan gran, el o els autors han posat també desenes de pedres al llarg del pas de 360 metres, remarcant-lo ultra-exageradament. Només els ha faltat portar asfalt.
Una cosa és:
- mantenir els corriols existents (fet que sovint es descuida),
- o prestar atenció a alguns dels antics de camins de carboners (que també s'oblida),
- o treure esbarzers dels llocs de pas,
- o actuar sobre un petit tram per qüestions de seguretat real,
i una altra molt diferent és que tots els visitants de Sant Llorenç ens posem, sota el nostre particular criteri, a serrar les branques d'una llarga filera d'arbres.
L'obertura artificial d'un camí de 360 metres per part d'un o uns "invasors urbans" és un crit d'alerta, sobretot ara que l'afluència de visitants comença a desplaçar-se des de la Mola cap a d'altres indrets.
Les invasions urbanes també es reflecteixen en els casos d'us de motos o en el rebrot de llançament de brossa.
Qüestió d'Educació Elemental.
No hi ha problema que tothom vagi per tot arreu si tenim educació, si som conscients que no estem en una ciutat, sinó que estem al bosc i, a més, en un espai protegit. Hem de procurar que el nostre pas pel bosc no provoqui cap mena d'alteració.
Si el grau de degradació d'alguns punts de la Mola s'escampen per tot arreu... si hauriem de parlar d'una desgracia en majúscula. I cal tenir present que nosaltres, les persones, ara som un dels grans agents d'erosió, de contaminació de l'entorn...
Si, és clar que podem anar per tot arreu i gaudir de tot, però deixant-lo tal i com ho trobem.
Continuar gaudint l'experiència.
Als qui realment els agradin els boscos i respectin Sant Llorenç del Munt, els animen a boicotejat el camí artificial dels urbanites. És difícil perquè segueix la carena i, a vegades, ocupa dos metres. Però us animem a buscar altres traces de bon pas i a apartar algunes branques o ajupir-se en alguns trams... a viure el bosc, com moltes i moltes persones havien fet durant dècades per anar a la Miranda de les 4 Estacions. No tindreu cap problema per avançar i viure una experiència molt més enriquidora.
El fet que Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac sigui un espai natural protegit ens obliga a tots: Quan anem al bosc cal procurar que el nostre pas no l'afecti.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada