Troballa històrica d'una antiga font perduda al camí de la Soleia, encara amb part del seu rètol

Dos escaladors habituals dels cingles del camí de la Soleia (conegut fins fa un segle com el camí de les Fontetes), el Marc Ros i el David Valls, acaben de fer una troballa que, pels amants de Sant Llorenç del Munt, té caràcter històric.
Mentre tots dos repassaven les vies d'escalada del cingle conegut com la Placa de l'Heura el Marc Ros s'ha adonat de l'existència d'una placa molt antiga (semblant a la que encara es conserva a la veïna Font de la Soleia). El rètol està trencat per la seva part dreta, però permet llegir:

FON de RA (...)

i, a sota, el número

22 (...) 

Malauradament la placa està trencada després de la "A" i el "22", fet que no permet aclarir al 100 per cent el nom de la surgència ni el seu any. Tot fa apuntar que s'ha aconseguit la redescoberta de la situació exacta de la Font del Raig, que durant molt temps s'ha confós (en mapes i llibres) amb la Font de les Àligues.

El Marc Roc (a l'esquerra), amb el Joan Fonoll (al centre) i l'Alberto Estarre (dreta) al racó on es troba la font

El Camí de les Fontetes.
Com sabem, fins fa un segle el nom més habitual del camí era el de Fontetes, donat que, al llarg del seu recorregut, hi han nombroses fonts, degotalls i basses.
El Marcel Millanes, un dels grans coneixedors dels cingles de la Soleia (escoltar entrevista al programa Això és La Mola), ha estat un dels primers en comprovar la descoberta i valorar la seva importància històrica. La font està al costat d'una popular via d'escalada anomenada Clave Omega, segons un gràfic elaborat pel propi Marcel.

Surgència en actiu.
Tot i haver quedat en l'oblit, la font té mostres d'estar en actiu després de pluges. A més, l'indret és força bonic perquè el broll d'aigua ha deixat unes arrels calcificades.

El nom de la troballa.
De tots els antics punts d'aigua fins ara només mantenien nom:
- la font de les Àligues, uns degotalls situats a la Paret Gran que vessen sobre una pica feta de ciment. Com hem dit, també se li atribueix tradicionalment el nom de font del Raig.
- la font Soleia, la més coneguda.
- els Degotalls de la Soleia, situats al cingle de la Sibèria.
Les dues primeres surgències apareixen ja al mapa de la guia monogràfica de Sant Llorenç del Munt, publicat el 1935.

I han continuat sortint als mapes del Centre Excursionista de Terrassa i de l'Alpina.

Dues possibilitats
En base a les principals bases de dades sobre Sant Llorenç del Munt s'hauria de pensar que la font redescoberta correspon a la Font del Raig, que seria, per tant, diferent a la font de les Àligues.
Ara bé, aprofundint en les fonts d'informació, es troba una altra i ben curiosa possibilitat.
Al poc conegut mapa elaborat el 1945 pel Salvador de Quadras (de la família propietària de tota la muntanya en aquella època) apareix la font del Rah.

Com es veu, la seva situació no correspon a la font de les Àligues, que queda per sobre de la Cova del Pere Penitent. En canvi, si coincideix amb la situació de la font redescoberta pel Marc Ros.
A més, excursionistes històrics, com el Quim Solbas (escoltar programa a Això és La Mola), tenen clar que és tracta de la Font del Raig. Així li va explicar el seu oncle, que ja voltava per Sant Llorenç del Munt abans de la Guerra Civil.
A favor de que la troballa es tracta de la Font del Raig també s'afegeixen altres històrics de la muntanya, com l'Antoni Garcia, el Pintoret, que sempre ha estat usuari del mapa del Salvador de Quadras i sempre ha tingut clar que Rah realment és un error de redacció i es tracta de Raig.
L'única base d'informació que detalla, com a independents, les diverses fonts del camí de la Soleia és el llibre del Lluís Verges i Solà: "Bellesa i Atractiu de Sant Llorenç del Munt". En aquesta publicació si es parla de la Font del Raig i de la Font del Rah, si bé no es concreta la seva localització.
En tot cas, si podem celebrar, que gràcies al Marc Ros, coneixem on es trobava una altra font històrica del camí de les Fontentes (ara de la Soleia).