El forn de calç de Can Bofí: la casa de l'últim carboner de Sant Llorenç, el Xerrapetes

L'antic forn de calç de Can Bofí va ser reutilitzat com a casa entre finals dels anys 60 i principis dels 70. El seu ocupant va ser un boscater de cognom Casals, que era conegut com el Xerrapetes. Va anar a viure al costat del mas després de tancar un acord amb la família Barata per fer-se càrrec de la neteja dels boscos situats entre el turó de les Rovires, el Puig-Conill, el Bec i el Serrat Roig. També tenia piles i sots carboners al torrent de la canal del Bosc, prop del lloc on acaba l'antiga pista forestal.
Una vegada a la setmana pujava un camió Ebro, conduit per l'Eduald, per tal de recollir la llenya i el carbó, que es comercialitzaven en una botiga del carrer Infant Martí, de Terrassa.

Les piles i els sots del Xerrapetes van ser de els últims que van cremar de forma estable a Sant Llorenç del Munt. Era ja la dècada dels anys 70.
A la vessant dreta de torrent es poden identificar places carboneres (d'alzines) i a l'esquerra, on hi ha una forta pendent fent graons prop de la llera, encara es poden veure diversos bidons. Eren els que feia servir el Xerrapetes pels sots que explotava per a fer carbonet. En aquest cas, aprofitava les branques més primes de les esporgades dels pins. El carbonet servia per alimentar els últims fogonets de murri.
L'estada del Xerrapetes a la finca de Can Bofí va coincidir amb l'època en la que el mas estava llogat a dues famílies: els Pagès i el Puig. Dos dels seus membres, l'Amadeu Pagès i el Josep Puig, que van formar posteriorment el mític grup d'escalada dels Yayüs, tenien 10 anys. Al programa Això és La Mola, de Matadepera Ràdio. expliquen els seus records ben vius del Xerrapetes, al qual ajudaven en les seves tasques.
L'Amadeu té present que el forn de calç estava molt ben arreglat com habitatge: "era preciós". Actualment només es pot veure algun tros de l'uralita que cobria el sostre, però tota la resta de parament ja està retirat.
Les famílies Pagès i Puig convidaven a casa seva tots els diumenges al Xerrapetes. La mare de l'Amadeu sempre el comparava amb "l'home del sac" del que parlava la cançó del Serrat.
En les trobades a Can Bofí el boscater demostrava la raó del seu sobrenom. Li deien Xerrapetes perquè xerrava molt, explicava moltes històries que encisaven als nois.
Per obtenir més ingressos, el Xerrapetes també marxava com a temporer a les recollides de blat de l'Aragó. Un any la seva màquina es va tombar i va morir. Per l'Amadeu i el Josep va ser un cop molt dur.
D'altres grups van continuar, i encara continuen, netejant els boscos dels voltants de Can Bofí. La producció de carbó vegetal i carbonet va acabar amb el Xerrapetes.

Més informació a:

-- Emissió 18 del programa Això és la Mola, de Matadepera Ràdio:
El mític grup muntanyenc dels Yayüs, una forma diferent d'escalar, conèìxer i estimar Sant Llorenç.
(Llegir i Escoltar)

-- Els Últims Refugis de Sant Llorenç del Munt. (Llegir)