El Salt d'Aigua de la Blanquera, en plena activitat

El Salt d'Aigua de la Blanquera, a Mura, igual que tots els de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, només poden ser gaudits uns pocs dies a l'any, coincidint amb fortes pluges.






El programa de Matadepera Ràdio, Això és La Mola, prepara la seva tercera temporada amb novetats

Incorpora un conjunt d'històries motivacionals
per a millorar fent activitats i també per a la vida quotidiana:  "Aprendre de la Muntanya" 




El programa Això és La Mola, de Matadepera Ràdio, prepara l'inici de la seva tercera temporada. Continuarà descobrint històries i racons de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac a través de les persones que més la respecten i coneixen.

El primer programa de la tercera temporada desvetllarà la història real d'una persona que ha quedat en la toponimia del massís, però del que es coneix ben poc: el Solitari, l'home que dona nom a la canal que puja de la Calsina al Camí Ral. Una història molt interessant!!!

La nova temporada comptarà amb grans coneixedores de la muntanya com
- els nostres dos escaladors amb més projecció internacional, la Lali Bofill i el Quim Roumens.
- l'Antoni Garcia, el Pintoret, que ha viscut la muntanya des de totes les vessants possibles.
- el matrimoni Joan Camí i Lourdes Garcia,
- el també matrimoni Serafina Torres i Josep Alvarez; els millors coneixedors de les fonts.
- o la història de la Secció d'Investigacions Subterrànies del Centre Excursionista de Terrassa, clau per entendre i conèixer bé Sant Llorenç a través de noms ja mítics.


APRENDRE DE LA MUNTANYA:

Una altra novetat vinculada al programa serà un nou contingut: "Aprendre de la Muntanya". Es tracta d'unes pildores de 2 a 4 minuts, amb missatges d'origen muntanyenc, però amb un clar objectiu: servir de motivació pel desenvolupament de qualsevol activitat (alta muntanya, escalada, córrer, espeleo...) i també per afrontar la vida quotidiana.

Moltes de les històries exposades pels protagonistes d'Això és La Mola demostren que la muntanya és un dels millors llocs de preparació per afrontar els reptes de la vida. És un simulador de problemes:
- pujar una via d'escalada,
- afrontar una cursa de llarga durada,
- enfilar-se a un cim alt i abrupte,
- fer el pou d'un avenc
... moltes situacions que obliguen a superar-nos, a treure forces, ànims, a saber confiar en els companys, a administrar les forces, a pensar en positiu...

Molts dels protagonistes d'Això és La Mola ens han confessat tot el que han après de la muntanya i com ho han aplicat en les seves vides quotidianes. Són pautes de conducta de persones menys conegudes que el Kilian Jornet o la Núria Piques o el Joe Simpson, però que tenen el mateix valor i són més propers.

Són les lliçons, la motivació, els exemples de superació, els valors positius... que ens aporta la muntanya... i que podem aplicar en la millora de totes les nostres activitats (alta muntanya, escalada, córrer, espeleo...), però també (i sobretot) en la vida quotidiana.

Capítol d'Introducció:
IMPOSAR-SE A LES DIFICULTATS.

Anticipem el capítol d'introducció d'Aprendre de la Muntanya.
El protagonista és un dels grans, un històric de Sant Llorenç del Munt i del moviment excursionista del Vallès. Va presidir el Centre Excursionista de Terrassa entre el 1964 i 1966.
És el Manuel Planchat, malauradament mort abans de l'estiu, amb 91 anys d'edat. D'aquesta forma, també li fem un nou homenatge.
El Manuel Planchat va ser el protagonista del capítol 16 d'Això és La mola, emès el 19 de maig del 2013.
El Manuel ens va explicar com ell havia començat a treballar de ben jove tirant un carretó en una fàbrica i havia aconseguit arribar a una bona posició professional. I no tenia dubtes en atribuir el seu èxit laboral, econòmic i social a la seva afició per la muntanya.
"Li dec a la muntanya", va repetir en diverses ocasions. Fins i tot, va afirmar que les lliçons de la muntanya l'havien "salvat" de moltes situacions.
El Manuel Planchat resumia el seu aprenentatge de la muntanya posant un exemple: cada vegada que necessitava afrontar una dificultat o un nou repte en la vida, recordava l'esforç de superació que sovint exigeix la muntanya, quan "t'has d'imposar o malament rai".
El Manuel confessava que aquesta fórmula, de recordar situacions difícils de la muntanya en moments claus de la seva vida, li havia ajuntat molt.
Per això, és un bon resum per iniciar "Aprendre de la Muntanya".

Fent click al reproductor, podeu escoltar el primer "Aprendre de la Muntanya"







Troballa històrica sorprenent: apareix una bala de canó medieval al camí de la Senyora, a la Mola

Sabem que la història de Sant Llorenç del Munt té parts perdudes, molts capítols que no coneixem, capítols que ni imaginem... Una recent troballa posa el focus de la recerca històrica en un d'aquests capítols perduts, situat a l'edat mitjana.
La troballa ha estat realitzada per una persona ben coneixedora i rellevant a Sant Llorenç del Munt, Es tracta del Josep Puig (el Jep), membre fundador del prestigiós grup d'escaladors dels Yayüs, juntament amb l'Amadeu Pagès. El Josep també és membre d'una família (els Puig i Cabeza) que, més enllà de l'activitat excursionista i esportiva, també s'ha preocupat i estudiat restes històriques del massis, com la Bassa de la Calçada o el poblat ibèric del turó de Sant Joan. Porten l'adn llorençà.
L'Amadeu Pagès i el Josep Puig (de joves) a l'Agulla Dibona

El Josep Puig relata així la seva gran troballa:
"Veníem del Cavall Bernat (Burret) i al primer terç del camí, en un sot excavat per un senglar, veig una forma arrodonida que primer identifico com una pilota d'aquelles de goma tova que porten els gossos. L'agafo i sorprenentment era una pedra molt esfèrica. Primer vaig pensar que podia ser inclús metàl·lica però no. És d'una pedra dura, fosca, pesada i de tipus basàltic i sembla talment un projectil. Crec que no hi ha dubte que està "treballada" per la ma de l'home. Té un 45 mm de diàmetre".
Seguint el consell del propi Josep vem posar la troballa en coneixement d'un expert en la matèria, l'Isidre Pastor, membre de l'Associació d'Arqueòlegs de Catalunya. L'Isidre indica que es tracta d'una bala de canó,  "possiblement d'una bombarda, ja que d'aquesta arma solien ser de pedra, tot i que amb el temps també n'hi h de fosa".
En aquest cas, al tractar-se d'una bombarda de pedra estem parlant d'una munició anterior al segle XIV.

La pregunta és què feia al camí de la Senyora:
- Quin podia ser el seu objectiu en aquesta vessant de llevant i en aquesta alçada de La Mola? Quina mena de conflicte va existir?
L'arqueòleg Isidre Pastor admet que "tota hipòtesi pot és versemblant".
Això si, per evitar que la imaginació es dispari, l'Isidre adverteix que "cal tenir present que aquest tipus d'objectes poden haver viatjat; ja podria ser que algú ho hagués transportat fins allí".



Apareix de nou oberta la cova-avenc Quim Solbas

La cavitat havia estat tancada sense permís per uns autors anònims que defensaven la seva protecció. I tot apunta que ara ha estat reoberta per grups excursionistes, també anònims, que no veuen motius per a restringir el pas.

La polèmica sobre el tancament de noves cavitats a Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac ha viscut un nou episodi.
Si fa poc es coneixia que l'estreta gatera d'entrada de la cova-avenc Quim Solbas havia aparegut tancada amb una reixa, ara aquesta porta acaba d'aparèixer trencada. Per tant, l'accés torna a estar obert.
La reobertura ha estat detectada en una visita realitzada per un diari a la cavitat per fer fotos precisament de la reixa, sense saber que ja estava trencada.
La Diputació de Barcelona havia estat alertada pels Mossos d'Esquadra del tancament sense permís de la cavitat i ja havia anunciat que procediria a reobrir la cavitat després que la policia fes un estudi.
Però la Diputació de Barcelona nega que el trencament de la reixa hagi estat obra seva. Tot apunta que la porta ha estat forçada per alguns grups d'excursionistes que estaven en contra del tancament.

Dues opinions.
Per entendre tota aquesta polèmica cal remuntar-se al 2011, quan en Quim Solbas va descobrir la cavitat, que té unes formacions destacades i algunes restes de fauna (Enllaç per escoltar el descobriment de la cova).
Un informe sobre la cavitat va posar de relleu els seus aspectes geològics i va apuntar la possibilitat que també tingués interès paleontològic.
En base a tots arguments el propi Quim Solbas, juntament amb altres persones, van demanar fa un any per escrit al Parc Natural i a la Diputació de Barcelona que es protegeixi la cavitat per tal de preservar tots els seus valors.
El Parc Natural no va contestar a l'escrit i, de fet, nega que mai hagi rebut cap petició de protecció. I la Diputació si va donar per rebut l'informe.
Mentrestant continuava el debat sobre la necessitat de protegir aquesta i d'altres cavitats de Sant Llorenç del Munt.

Finalment, algunes persones, de forma anònima, i sense permís, van decidir cap el mes d'abril instal.lar una reixa a la cova. També van posar un cartell on es deia que s'havia tancat per motius paleontològics i geològics i es donava un correu a qui vulgues visitar la cavitat. Després aquest cartell va ser substituir per un altre on s'indicava que calia posar-se en contacte directament amb el Parc Natural per veure la cavitat, si bé els autors d'aquest nou avis (encara penjat a la porta) no eren realment els guardes.
La instal.lació de la reixa va ser rebutjada frontalment per la Federació Catalana d'Espeleologia, que no veu motius científics per a incorporar la cova-avenc Quim Solbas al grup de cavitats que reben protecció a Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac (els avencs del Davi i Castelsapera, i la cova de Mura).
A més, molts grups espeleològics d'arreu de Catalunya havien mostrat el seu malestar pel tancament de la cavitat.
La divisió d'opinions és tan certa i forta que finalment alguns dels excursionistes detractors del tancament han decidit trencar la reixa per poder continuar visitant la cova-avenc.

En aquest article hem exposat de moment els fets com han anat passant. Per a conèixer més opinions podeu escoltar el capítol dedicat a aquesta trista polèmica pel programa de Matadepera Ràdio, Això és La Mola.
- Pàgina del programa. (Això és la Mola)
- Escoltar el capítol:

Dos motoristes "madurs", enxampats mentre feien trial al corriol de la Castellassa de Can Torres

Dos motoristes d'uns 70 anys d'edat continuen practicant trial dins de l'àmbit de Sant Llorenç de Munt i la Serra de l'Obac. Aquest matí han estat enxampats per les càmeres de diversos grups d'excursionistes mentre passaven amb les seves motos pel corriol que des del Coll de Grua va a la Castellassa de Can Torres i continua per la carena de l'Illa.
Els excursionistes els han recordat que la seva pràctica està prohibida fa anys i que, sobretot, la seva acció afecta la natura que tant ens costa protegir, a banda de posar en perill als senderistes.
Els dos motoristes han volgut calmar la situació i s'han intentat justificar jugant la fàcil carta de la seva passió per Sant Llorenç. Aquest ja clàssic argument (que serveix per a fer de tot) era molt difícil de mantenir i un motorista ha afegit que pateix artrosis i ha d'anar motoritzat per poder voltar per un entorn tan magnífic com la Castellassa de Can Torres. La seva malaltia no l'ha impedit continuar fent trial superant molts salts de roca i altres obstacles.
Els guardes del Parc Natural i els mossos d'Esquadra han reforçat la vigilància per eradicar completament la pràctica del trial a Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac. Però alguns motoristes (benestants econòmicament) s'arrisquen a ser sancionats i abonar les multes.
Els motoristes d'aquest diumenge, veien el rebuig dels excursionistes, s'han... compromès... "a no fer-ho més" ... Mmm ...
Quan els torneu a veure, els hi podeu recordar, si us plau!

Mor en Manuel Planchat, autoproclamat fanàtic de Sant Llorenç, historiador i expresident del CET



Una nova pèrdua entre la nostra gent gran de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac. Ens ha deixat, als 91 anys d'edat, en Manuel Planchat, expresident del Centre Excursionista de Terrassa i autodeclarat "fanàtic" de la nostra muntanya.
Tot i la seva avançada edat, encara fa pocs dies en Manuel estava dedicat de ple a detallar la història del massis. Va obtenir i llegir, amb la passió d'un nen, uns vells documents i articles periodístics per aclarir les primeres ascensions al Cavall Bernat. El seu desig era parlar-ne en el seu llibre sobre el primer mig segle d'història del Centre Excursionista de Terrassa.
Fa uns mesos en Manuel Planchat va acceptar participar al programa Això és La Mola, de Matadepera Ràdio. Com a homenatge, us invitem a escoltar-lo per descobrir com era en Manuel i totes les vivències que havia acumulat a Sant Llorenç.
(Fent click al reproductor digital, ho podreu escoltar. L'última part és especialment emotiva)


Emotiu 10 aniversari de la mort del Joan Armengol, "baró" de l'escalada i "mestre" de Sant Llorenç

El desè aniversari de la mort del Joan Armengol ha estat un motiu perquè amics, familiars, escaladors i apassionats de Sant Llorenç del Munt recordin amb emoció totes les seves grans virtuts com a persona i com a muntanyenc.
Si existís un rànquing dels veritables coneixedors del massís després de l'època dels boscaters, el Joan Armengol ocuparia un dels llocs del podi. Però la seva relació amb la muntanya era autèntica, podia gaudir-la plenament sense cap més "ego" ni projecció.

El Joan ha estat un dels grans escaladors d'ampla projecció formats a Sant Llorenç. En una recent entrevista a Matadepera Ràdio, el Jaume Clotet, en Paca, el situava en el top de la història de l'escalada clàssica al massís, juntament amb el Josep Maria Torres Homet, l'Amadeu Pagès o el Fredi Parera.
El Joan va obrir més de 20 vies d'escalada a Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac, però mai no va prioritzar la simple quantitat sobre la tècnica i la bellesa.
A més el Joan també va ser aficionat a localitzar, pujar i batejar moltes agulles, petites i mitjanes. En llocs ben feréstecs es conserven encara una part dels seus pots de registre. Són una de les senyals del seu coneixement del terreny, com diria
 el Barberà, pam a pam... Però en el cas del Joan això és una veritat de les bones. Ho va voltar i ho va conèixer tot. Mereix realment ser anomenat savi de la muntanya. No va publicar cap llibre, però els seus quaderns de notes són veritables lliçons.
Al món de l'escalada rebia el sobrenom de Baró (o Bairon). Aquesta és la seva firma als pots de registre.

El Joan Armengol va néixer el 29 de juliol del 1963. Va fer cap a la muntanya ben jove. Sovint feia sortides amb la colla dels Yayüs. Amb un dels seus líders, l'Amadeu Pagès, va obrir moltes vies en molts cingles.
El Joan ens va deixar el 5 de juny del 2004, als 40 anys, practicant el que més li agradava. Va partir un accident al Pic del Tossal de Mar (Vall d'Aran),  fent una escalada en solitari amb gel.
En complir-se els 10 anys, tant els companys de la muntanya com la resta dels seus amics coincideixen en destacar tot el que sabia, tot que el que era capaç de fer, el seu tarannà i, sobretot, que... el Joan era autèntic!!!


Llistat d'algunes de les vies del "Baró" Joan Armengol
La Via del Pi, a la Canal de les Bruixes, amb l'Amadeu Pagès.
L'Arrossaires, al Cavall Bernat, amb l'Amadeu Pagès i el Toni Vilchez.
Cagalàstics, al Cavall Bernat. 1 de juny del 1991.
Diedre del Pi, a la Paret Oest del Cap del Mort, amb l'Amadeu Pagès.
L'Obstinat Destí del Buit, a l'Esquirol, amb l'Amadeu Pagès i el Toni Vilchez.
La Rància Estirpe, a la Gran Diagonal, amb l'Amadeu Pagès i el Manel López.
La Burilada Assassina, a la Gran Diagonal.
La Cagaleda, als Plecs del Llibre.
Matalot, el Pont de Roca, amb l'Amadeu Pages-
Rauxa Impenitent, al Cingle del Bolet de Can Pobla, amb l'Amadeu Pagès.
Integral del Pecat, al Cingle del Bolet de Can Pobla, amb el Toni Vilchez.
Ferrus Cantaires, Sescorts, amb l'Amadeu Pagès.
Sostre Loküs, a la Balma Llosa, amb l'Amadeu Pagès.
Encastament Cap de Lluç, al Mas Pas de Can Pobla, amb l'Amadeu Pagès.
Encastament, als Melindros, amb l'Òscar Masó.
87/2000, a la Miranda dels Cavalls,
Armengol Dader, a la Punta dels Cavalls, amb el Ricard Darder.
Fissura Dropus, a la Punta dels Cavalls, amb l'Amadeu Pagès.
Pindulaira, a la Punta Serreta.
Sortida Directa, al Paller de les Fogueroses, amb l'Amadeu Pagès.
Variant Armengol, al Morral del Llop.
Cara Est, al Setrill, amb l'Amadeu Pagès.
Granola, al Cingle Oest del Setrill, amb l'Amadeu Pagès i el Josep Puig.






Ens ha deixat en Miquel Garcia, un dels grans exploradors i savis de Sant Llorenç del Munt

En Miquel Garcia i Riba ens ha deixat. Era tan discret que potser el seu nom encara no el reconeix tothom. I ho mereix. Era un dels veritables savis de la muntanya. Gràcies al Miquel la nostra visió de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac s'ha eixamplat molt, incorporant llocs ara considerats emblemàtics.
En Miquel era fill de Matadepera (del carrer... Sant Llorenç), si bé va viure gran part de la seva vida a Terrassa. De ben petit ja pujava sovint corrent a La Mola, competint amb altres nois del poble. També és un dels pocs privilegiats que la seva agilitat li permetia grimpar, sense corda, al Cavall  Bernat.
La família del Miquel té altres noms destacats de Sant Llorenç del Munt, com el seu cunyat, Joan Camí (un dels impulsors de la SIS) o els seus nebots, Marc i Carles Camí.

Membre de la colla dels Grillats
A patir dels anys 60 el Miquel va formar part de la mítica colla excursionista anomenada "Els Grillats". Diversos dels seus components van acompanyar-lo aquesta setmana en el seu comiat i van recordar com era de bona persona i gran excursionista.

Un dels autors del mapa del CET del 1988
El Miquel va formar part de l'equip que va elaborar l'últim mapa del Centre Excursionista de Terrassa, el 1988. La seva tasca va permetre referenciar indrets, com:
- els Pins Cargolats (amb l'avenc proper),
- les ruïnes de la Rebolleda.

Descobridor de cavitats
El Miquel també va localitzar nombroses cavitats arreu del massis. Malauradament gairebé mai no va voler batejar les seves troballes.
En un programa que s'emetrà properament a Matadepera Ràdio (Això és La Mola) en Miquel explica com va obrir el pas i trobat, entre d'altres:

- La Cova de l'Estrella.
- La Cova del Duc (amb un nom diferent a l'actual).
- La Cova de la Ceràmica.
- La Cova de la Rebolleda.
- La Cova dels Innocents (on va localitzar una gran quantitat d'ossos).


L'Avenc de les Piques, una joia esculpida sota terra per l'aigua entre el turó de la Roureda i la Falconera

L'Avenc de les Piques està situat a la vessant de llevant del turó de la Roureda, en la part posterior de la Falconera, a l'anomenat torrent de la Sabatera, prop d'on era el mític i perdut Subils i Godoy.
Es tracta, com dirien el Xavier l'Eduard Badiella, d'un dels "petits avencs de la nostra muntanya" de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac. La seva fondària màxima no passa de 14 metres i el seu recorregut de 66 metres, segons la topografia elaborada el 1972 pel mestre Salvador Vives.
Però en aquest petit espai (tan característic de moltes cavitats verticals llorençanes) ens ofereix:
- a mitja alçada una molt bonica colada:


- abaix, una gran sala.

- unes piques naturals (uns gourgs que fan escala) i donen el nom a tot l'avenc:


- una gatera, per on corre sovint l'aigua. Cal anar amb precaució perquè en aquesta part s'ha detectat a vegades guilla:

- una petita sala annexa, amb el sostre cobert de macarrons.

- un pou d'entrada, de 2 per 3 metres.


L'avenc era conegut pel Sendo Boixader, masover de la Mata als anys cinquanta, que ho compartir inicialment amb els primers membre de la secció terrassenca del Club Muntanyec. Als anys seixanta va ser recuperat en una exploració de l'Enric Prat (Sardy) i el Joan Estella (Bambi), dos dels impulsors de la Secció d'Investigacions Subterrànies (SIS), del Centre Excursionista de Terrassa. L'Enric va fer una primera topografia amb la Cristina Ballbé i el J. Morera.

Pocs anys després l'estudi va ser completat pel Salvador Vives.

L'exploració del dia de la Verge de Montserrat de 2014 ha estat guiada pel Josep Fonoll (a les fotos), un dels veterans experts de la SIS, amb algun dels "cadells" que actualment s'està formant a la prestigiosa entitat del Centre Excursionista de Terrassa.



Troballa històrica d'una antiga font perduda al camí de la Soleia, encara amb part del seu rètol


Dos escaladors habituals dels cingles del camí de la Soleia (conegut fins fa un segle com el camí de les Fontetes), el Marc Ros i el David Valls, acaben de fer una troballa que, pels amants de Sant Llorenç del Munt, té caràcter històric.
Mentre tots dos repassaven les vies d'escalada del cingle conegut com la Placa de l'Heura el Marc Ros s'ha adonat de l'existència d'una placa molt antiga (semblant a la que encara es conserva a la veïna Font de la Soleia). El rètol està trencat per la seva part dreta, però permet llegir:

FON de RA (...)
i, a sota, el número
22 (...) 

Malauradament la placa està trencada després de la "A" i el "22", fet que no permet aclarir al 100 per cent el nom de la surgència ni el seu any. Tot fa apuntar que s'ha aconseguit la redescoberta de la situació exacta de la Font del Raig, que durant molt temps s'ha confós (en mapes i llibres) amb la Font de les Àligues.

El Marc Roc (a l'esquerra), amb el Joan Fonoll (al centre) i l'Alberto Estarre (dreta) al racó on es troba la font

El Camí de les Fontetes.
Com sabem, fins fa un segle el nom més habitual del camí era el de Fontetes, donat que, al llarg del seu recorregut, hi han nombroses fonts, degotalls i basses.
El Marcel Millanes, un dels grans coneixedors dels cingles de la Soleia (escoltar entrevista al programa Això és La Mola), ha estat un dels primers en comprovar la descoberta i valorar la seva importància històrica. La font està al costat d'una popular via d'escalada anomenada Clave Omega, segons un gràfic elaborat pel propi Marcel.


Surgència en actiu.
Tot i haver quedat en l'oblit, la font té mostres d'estar en actiu després de pluges. A més, l'indret és força bonic perquè el broll d'aigua ha deixat unes arrels calcificades.


El nom de la troballa.
De tots els antics punts d'aigua fins ara només mantenien nom:
- la font de les Àligues, uns degotalls situats a la Paret Gran que vessen sobre una pica feta de ciment. Com hem dit, també se li atribueix tradicionalment el nom de font del Raig.
- la font Soleia, la més coneguda.
- els Degotalls de la Soleia, situats al cingle de la Sibèria.
Les dues primeres surgències apareixen ja al mapa de la guia monogràfica de Sant Llorenç del Munt, publicat el 1935.


I han continuat sortint als mapes del Centre Excursionista de Terrassa i de l'Alpina.

Dues possibilitats
En base a les principals bases de dades sobre Sant Llorenç del Munt s'hauria de pensar que la font redescoberta correspon a la Font del Raig, que seria, per tant, diferent a la font de les Àligues.
Ara bé, aprofundint en les fonts d'informació, es troba una altra i ben curiosa possibilitat.
Al poc conegut mapa elaborat el 1945 pel Salvador de Quadras (de la família propietària de tota la muntanya en aquella època) apareix la font del Rah.


Com es veu, la seva situació no correspon a la font de les Àligues, que queda per sobre de la Cova del Pere Penitent. En canvi, si coincideix amb la situació de la font redescoberta pel Marc Ros.
A més, excursionistes històrics, com el Quim Solbas (escoltar programa a Això és La Mola), tenen clar que és tracta de la Font del Raig. Així li va explicar el seu oncle, que ja voltava per Sant Llorenç del Munt abans de la Guerra Civil.
A favor de que la troballa es tracta de la Font del Raig també s'afegeixen altres històrics de la muntanya, com l'Antoni Garcia, el Pintoret, que sempre ha estat usuari del mapa del Salvador de Quadras i sempre ha tingut clar que Rah realment és un error de redacció i es tracta de Raig.
L'única base d'informació que detalla, com a independents, les diverses fonts del camí de la Soleia és el llibre del Lluís Verges i Solà: "Bellesa i Atractiu de Sant Llorenç del Munt". En aquesta publicació si es parla de la Font del Raig i de la Font del Rah, si bé no es concreta la seva localització.
En tot cas, si podem celebrar, que gràcies al Marc Ros, coneixem on es trobava una altra font històrica del camí de les Fontentes (ara de la Soleia).


Un cingle del torrent d'Estenalles, molt proper a la Falconera, pateix l'esllavissada de grans roques

Una de les característiques del paisatge de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac és la gran quantitat de roques, moltes de grans dimensions, que s'han desenganxat dels cingles superiors. Gairebé totes les esllavissades es van registrar fa molts anys. Fins ara, com a recents, es recordaven la que es va produir sobre la canal del Tro (davant la Castellassa del Dalmau) o al castellot conegut com el turó del Pujol (per sobre la pista de Matarrodona)
Però fa poc s'ha tornat a registrar una molt gran esllavissada i, en aquesta ocasió, és fàcil de veure. Va passar en un cingle que hi han al nord de la Falconera, sobre el torrent d'Estenalles.
A sota es pot veure una imatge recent de l'indret, però abans de la gran esllavissada:
I una fotografia captada després de la gran caiguda:
Diverses trossos de cingle, un de grans dimensions, han rodolat fins quedar gairebé sobre la llera. El seu pas ha deixat un rastre molt clar, d'uns 8 metres d'amplada i mig centenar d'alçada.
En la seva caiguda, les roques s'han emportat per endavant totes les alzines i un tram del corriol que baixa per la vessant est del torrent fins a Mura. Afortunadament el corriol no és gaire freqüentat i ningú ha patit mal.
D'aquesta esllavissada cal destacar que una gran roca ha quedat aturada en la part superior de la carena, però no sembla esta ben fixada. Segons les condicions podria encara caure fins a la llera, com la resta.





L'Avenc de la Serra del Gall, una gran cavitat perduda mig segle i habitada per salamandres

El Rossend Grané (a la descoberta del 1920), el Salvador Vives (al retrobament del 1970) i el Josep Fonoll (al març 2014)
L'avenc de la Serra del Gall és el més gran dels que estan situats al voltant de la Casa de l'Obac. També és un dels que es coneix des de més antic (gairebé fa un segle, si bé va estar perdut durant 50 anys, entre el 1920 i el 1970). A més, té una important colònia de salamandres.
Per aquesta suma de característiques l'avenc ha estat triat avui (diumenge, 2 de març) com a destí d'un grup de veterans de la Secció d'Investigacions Subterrànies (SIS) del Centre Excursionista de Terrassa (CET). Convocats pel Josep Fonoll, en l'exploració han participat el Salvador Vives (clau en la història de la cavitat), l'Eduard Badiella, la Gemma Pirla (Presidenta del SIS),  el Joan Pladeveya, el Fernando Aguirre, l'Antoni Sanchez, el Lluís Gil, la Mireia Saladrigues, el Lluís Fuster, el Marc Banchs, el Joan Fonoll i el Gregorio Mazón.



La troballa el 1920
L'avenc de la Serra del Gall va ser trobat originàriament el 18 de gener del 1920 per diversos membres del CET. D'aquella jornada es conserva una fotografia del Rossend Grané, que posteriorment va arribar a ser president del centre.

El retrobament el 1970
Com ha passat amb moltes altres cavitats, l'avenc "es va perdre" durant mig segle. L'esforç per tornar-lo a localitzar va ser realitzat pel Salvador Vives i el Jordi Marcet (Toti). Els dos van dedicar tres jornades a explorar pam a pam la Serra del Gall i els torrents que l'envolten. Quan ja tornaven el tercer dia, el 5 de juliol del 1970, el Salvador va ser qui va veure la gran boca de la cavitat, que fa 11 metres de llargada per 3,5 metres d'amplada.
A la setmana següent, el Salvador i el Toti van fer l'exploració completa de l'avenc. que té un pou d'entrada de 18 metres de fondària i una saleta d'11 metres de llarg, que baixa fins el 25 metres de fondària total.

Com a curiositat, el Toti es va dedicar a picar intensament la saleta per intentar trobar una segona dependència que semblava estar inclosa en la ressenya del 1920. Però, en realitat, l'antiga nota es referia als únics dos espais existents: el pou i la sala adjunta.
La notícia del retrobament de l'avenc va aparèixer al Correo Catalán (segons un article facilitat pel Salvador Vives):

Salvador Vives
El Jordi Marcet
La saleta interior al 1970
El Salvador Vives
Exploració dels veterans del SIS el 2014
Avui (2 de març del 2014) l'avenc de la Serra del Gall va tornar viure una jornada en protagonitzar una reunió d'alguns destacats veterans del SIS, que van estar molt en actiu fa uns 20 anys.
Durant la seva exploració han constatat que l'avenc conserva una bona colonia de salamandres i alguns ratpenats.
A continuació diverses fotos mostren alguns dels participants a la trobada:


Salvador Vives
Josep Fonoll
Gemma Pirla
Joan Pladeveya
Antoni Sanchez
Lluis Gil
Lluís Fuster


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...