Projecte

Sobre tots els indrets de Sant Llorenç del Munt i l'Obac hi ha moltes històries. Cadascuna aporta una mirada diferent, un matís únic i encisador; a vegades, fins i tot, coexisteixen més d’un nom, i més de dos…, per designar un mateix indret. La diversitat de vivències és un dels encants de la muntanya.

Més que un projecte -un terme molt seriós-, aquesta web és fruit de la suma de dues aficions: caminar per la muntanya -quan la salut ho permet- i escoltar les extraordinàries històries que s’han viscut a cada racó de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. No té cap altra pretensió. És una modesta iniciativa personal, influïda inevitablement per quatre dècades de treball com a periodista.

No pertany a cap institució pública ni privada, i està totalment exempta de finalitat comercial o d'afany de lucre, ja sigui en la versió web, la radiofònica o en qualsevol altre format.

Això sí, la tasca -bé, l’afició- és engrescadora. La seva essència és donar la paraula i escoltar a les persones que donen vida a Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Tal i com deiem al principi, sobre molts indrets de la muntanya s'hi superposen testimonis amb perspectives ben diferents, totes enriquidores, captivadores i amb un punt de misteri:

El coneixement de fons prové de les persones que van treballar, o encara ho fan, a les muntanyes: carboners ("pilers"), boscaters, masovers, pagesos, vinyeters, boters, pastors, apicultors, traginers (amb els seus carros de matxos), calcinaires, glaçaires, pegaires... Les seves veus encara ressonen a les carenes i als torrents, per bé que els paratges eren molt diferents als actuals, amb poquíssima massa de bosc (mínims entre el 1860 i 1898 per la vinya, i entre el 1937 i 1959 pel carbó vegetal).

Al llarg del segle XX, el massís s'ha anat convertint en l'escenari de les vivències de mítics escaladors, espeleòlegs i excursionistes.

Altres persones mantenen la tradició d’embardissar-se per recollir, segons la temporada, bolets, espàrrecs o te de roca.

Cada vegada hi ha més cercadors —i protectors— del ric patrimoni natural (cavitats, roques, arbres, ocells...) i cultural (fonts obrades, forns, feixes, barraques...).

També es conserven testimonis de familiars que recorden les successives onades d'emboscats de l'últim segle: les quintes de les guerres del Rif, les lleves de la Guerra Civil (inclosa la coneguda del biberó) o els fugits per les represàlies del franquisme. Aquests es diferenciaven d'altres grups que s'amagaven amb l'objectiu de preparar atacs, com els carlistes al s. XIX o, posteriorment, els anarquistes i els maquis. Com a massís proper a grans ciutats, les balmes i coves de Sant Llorenç del Munt i l'Obac fa molt de temps que ofereixen protecció davant conjuntures adverses. Algunes famílies o colles conserven, en estricte secret, el seu propi cau des de fa generacions. Mai s'han acabat de sentir prou segures.

En paral·lel, augmenta el nombre d'arqueòlegs i historiadors que investiguen la muntanya, des del paleolític fins a l’actualitat. Avui és, afortunadament, habitual la presència de científics, especialment a la cinglera de la Simanya. Els estudis han ampliat de manera decisiva la (pre)història de Sant Llorenç del Munt i han aportat evidències que abasten més de 50.000 anys d’ocupació humana, d’activitat cultural al massís. Entre les troballes documentades hi ha:
- Presència de neandertals fa 50.000 anys.
- Eines lítiques (pendents d'atribuir als neandertals o ja als sapiens).
- Representacions d’art paleolític fa 14.000 anys.
- Estructures megalítiques i coves sepulcrals de l’edat del bronze.
- Assentaments ibers.
- Villae romanes i restes d’activitat agrícola i ramadera.
- Tombes, balmes i objectes visigòtics, com la famosa sivella trobada als Cingles del Marquet.
- Guaites i punts de vigilància de la línia fronterera amb els sarraïns.
- Joies del romànic català, com el monestir de Sant Llorenç del Munt.
- Murs de castells, masos i estructures medievals que testimonien segles d’ocupació continuada.
- Feixes, barraques de vinya i arquitectura rural dels rabassaires.
- Restes de conflictes armats i episodis bèl·lics que han deixat empremta al llarg del temps.

També els botànics i els geòlegs estudien contínuament el parc natural. La circulació de l'aigua a Sant Llorenç és un dels grans temes permanents de recerca: pel fet de com ha modelat el relleu, per com ha condicionat l'activitat humana i pels seus corrents ocults. L’aigua hi sol ser un bé escàs, fins i tot quan plou. Els antics boscaters hagueren d'enginyar-se-les per aprofitar els petits xaragalls i fons d'aigua, intermitents i canviants, mentre que les grans ciutats de la comarca van haver de recórrer al Llobregat i al Ter per poder créixer. Però el terreny càrstic mostra de tant en tant la seva potència, amb un cabal que troba sortida en mil surgències, posa al descobert cavitats fins aleshores cegues i, per desgràcia, desborda amb violència les rieres. Hi ha hagut èpoques en què els boscos han estat exuberants d'alzines, pins, roures, avellaners... o del preciós boix grèvol. En d'altres etapes, en canvi, han quedat pelats per estendre-hi els conreus (fins i tot per sobre dels mil metres), fer carbó o atendre necessitats bèl·liques.

Ha estat una parrafada ben llarga… L’excusa és que aquestes muntanyes tenen molts “substrats”. Per això, us recomano llegir les obres (llibres, webs i xarxes socials) que han creat destacats exploradors i apassionats per Sant Llorenç del Munt. Cadascú explica les seves experiències i aporta la seva pròpia forma d’entendre i de gaudir de la «nostra muntanya».

Amb humilitat i afecte, aquest projecte només vol recollir, conservar i posar en valor les històries de les persones que coneixen cada racó de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Elles són les protagonistes. A més, a través de Matadepera Ràdio oferim els seus emotius testimonis. Són una valuosa part de la nostra memòria col·lectiva.

Lluís R. Hernandez

Per a qualsevol proposta, ens podeu contactar a:

trailmont@gmail.com