Font Soleia

La font Soleia està situada a llevant de la Mola, en el camí que porta el seu nom.
Agustí Bartra va escriure diverses poesies en les que converteix la font en una mensa de deessa. Són les cançons de Soleia:

Soleia de les boscúries,
Soleia de les ciutats,
donzella de les vedrunes,
genoll de les soledats.
Tinc els cabells d'aigua llarga, 
Tinc la passa sense son.
Tinc un gest ocult de saba.
Tinc un nom d'atzar i font.
Escorcollo tot crepuscle
i recordo, entre cascalls,
les llàgrimes de la fusta
i l'èpica dels vitralls.
No sóc carroll de verema,
la llarga nit no m'ajup.
D'Homer va néixer ma trena,
de la sang, el meu parrup.


Escric amb lluernes blaves,
xiuxiuejo com l'arrop
i l'empremta dels meus passos
va del coturn a l'esclop.
Sóc la qui serva l'espurna,
virginitat de l'espai,
garba d'eterna cintura,
cabellera de desmai...
I la boca que comença
a bufar des de l'ermot
alça mon ànima: immensa
volva de sec escardot!