Al Segle XII el Castell de Terrassa va permetre a una familia de pagesos provinent del Besos que visquès a la torrota ja desocupada. Sembla que va ser aquest familia qui va decidir edificar la casa al costat de la torrota. El primer document que acredita la seva existencia està datat en el 1133.
La nissaga dels Ubach, propietaris del mas, va demostrar el seu esperit innovador ben aviat. Una novedad de la casa era una cisterna de pedra que s'omplia amb aigua de la pluja. En aquell temps l'aigua encara s'obtenia dels bassals.
Aquesta tècnica va demostrar els seus beneficis un temps més tard, quan els habitants de la Casa Vella de l'Obac van ser els únics de la zona que es va lliurar dels efectes d'una greu epidemia de pesta. No obstant, si que van patir la manca de ma d'obra. Fins tot, l'abat de Sant Llorenç els va permetre l'any 1.424 no pagar cap tribut perquè tenien els camps sense conreuar per manca de pagesos. De fet, aquella epidemia va provocar un despoblament del Massis de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac. Aquest fet va facilitar l'expansió dels dominis de la casa, que va passar rapidament a tenir en propietat 1.500 hectàrees i annexionar-se altres masos de la zona, com la Calsina o la Portella.
Com a reflexe d'aquesta etapa de prosperitat la casa s'amplia a tres plantes i alguns membres de la familia comencen a tenir nous oficis, com a notaris i jutges.
Al segle XVIII els Ubach demostren tenir força emprenedora en quatre àmbits:
1- substitueixen els conreus tradicionals per vinyes amb l'objectiu d'entrar en el comerç d'aiguardents i vins.
2- concedeixen l'explotació dels seus boscos als carboners,
3- construeixen dos pous de glaç per comerciar amb aquest producte durant l'hivern, El primer va ser el pou de l'Estepar (1706) i el segon el de la Portella (1760).
4- i obren un forn de vidre al lloc que avui ocupa La Pastora.
L'activitat vinícola va incrementar la prosperitat de la familia. Per això, el 1786 Jaume Ubach va decidir iniciar (uns 600 metres cap a l'est) la construcció d'una nova casa, més gran i millor preparada per a la producció de vins i aiguardents. El 1812 la familia es va traslladar a la Casa Nova i va deixar la Vella a uns masovers. Poc temps després, el 1836, els carlins van incendiar l'antic mas perquè el seu masover es negava a pagar una penyora.
Entrant en el mon de les llegendes, hi ha una que assegura que el bandoler Capablanca va morir a la Casa Vella ofegat en una bota de vi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada