Ermita de la Verge de les Arenes

Allà on es fan els miracles del Massis
La petita Ermita de la Mare de Déu de les Arenes va ser bastida entre els segles XI i XII, per ordre del Monestir benedictí de Sant Llorenç del Munt, en l'índret on conflueixen el Sot de la Matalonga i la Riera Seca amb el Riu Ripoll, entre els turons de la Furriola i Les Arenes.

Així com el Monestir de Sant Llorenç ha estat històricament la representació en el Massis del poder feudal de l'esglèsia catòlica, la modesta Ermita de Les Arenes ha estat durant segles la mostra de la devoció de molts fidels.
La capella té una única nau rectangular, amb volta de canó, i un absis semicircular. L'altar està presidit per una imatge bruna de la Mare de Déu de Les Arenes, que porta l'infant a la falta i una fruita a la mà dreta.
La Verge de Les Arenes es coneguda també com a Mare de Déu de la Galledeta perquè la seva imatge romànica original, datada en el segle XI, portava penjada al braç una galleda de plata, que li va ser oferta pels pagesos en senyal de gratitut pels seus ajuts en èpoques de sequera.
La talla de fusta policromada original va ser destruida a l'inici de la Guera Civil, el 23 de juliol de 1936. Unes fotografies fetes per uns fidels de Sabadell van permetre fer una còpia.
L'advocació de la Mare de Déu de les Arenes ha estat molt popular durant molts segles al Massis i el seu entorn. La seva popularitat va crèixer amb la llegenda del miracle del pastoret de la Castellassa de Can Torres.
L'any 1645 un pastor, que cuidava el seu ramat al peu del monolit, va provar d'enfilar-se fins el seu cim. Ho va aconseguir, però, una vegada dalt, es va adonar que era molt més difícil la desgrimpada i corria el risc de patir un accident mortal. Molt angoixat va pregar a la Verge de les Arenes i li va prometre que, si aconseguia baixar sa i estalvi, li faria portar una nova i potent campana. Segons la llegenda, el pastor es va quedar adormit i, al despertar-se, ja estava a la base de la Castellassa, on l'hauría portat la Verge.

La fama de miraculosa de la Mare de Déu de les Arenes va atreure a l'ermita molts creients entre els segles XVI i XVIII, que li demanaven curar-se de malaties o resoldre problemes de tota mena. Els fidels agraits van omplir la capella d'exvots, que també van ser destruits en l'assalt de l'inici de la guerra civil. Hi havien exvots de tota mena, entre ells un que representava l'escena del pastoret. I un de ben curiós vist des de l'epoca dels Ponts Aeris i els Aves, en el que un home donava les gràcies per haver tornat sa i estalvi d'un viatge a Madrid.

Si que es conserven uns Goigs datats del 1677 (i que, més recentment, van ser musicats pel mossèn Joan Abarcat). Al seu inici diuen:

Entre boscos i carenes           vostra ermita és nostra llar.     Vulgau-nos sempre amparar,    oh, Verge de les Arenes

El fet miraculós més recent es va produir l'1 de maig 1998, coincidint amb la celebració de la primera missa conmemorativa del vuitè centenari de l'Ermita. Els assistents van comprovar, sorpresos, com aquella missa es va poder desenvolupar sota un sol radiant mentre tot l'entorn (des de Castellar del Vallès fins a Sant Llorenç Savall) va patir els efectes d'un fort temporal.
Per anar a l'ermita cal agafar la carretera B-124, que va de Castellar del Vallés a Sant Llorenç Savall. En el quilòmetre 13,3 hi ha un aparcament, situat sota la capella. Aquest punt també és l'inici de moltes excursions a peu pels Massis de Sant Llorenç del Munt.