Cova de l'Àngel (o del Ballber)

La Cova de l'Àngel (o Ballber) tanca pel nord el conjunt de cavitats de la Simanya. Són cinc antigues surgències autofossilitzades situades en el mateix pla d'estratificació: les coves del Triangle, la Simanya Petita, la Simanya Gran, del Torrent i de l'Àngel.
Aquesta última va ser coneguda entre els segles XVIII i principis del XX  com a "Ballber" ja que hi va viure durant un temp en Jaume Ballber, un sastre de Castellterçol que va venir a Sant Llorenç del Munt per ser inicialment ermità de Santa Agnès.
Ho va ser en dues etapes diferents. La primera va començar el 30 de juliol de 1717 i, com a molt tard, es va acabar el 1929, any en que ja va ser nomenat Bartomeu Palmès com a nou ermità. Però el 1930 hi va tornar en Ballber.
En la seva llarga estava a Santa Agnès va estar acompanyat per la seva familia. Mentre estava a l'ermita, la seva filla, Francesc, va conèixer a Pau Illa, un pagès del mas de Sant Feliu del Racó, i es va casar amb ell l'any 1720.
Més tard, en Jaume, ja tot sol, es va recluir a l'actualment anomenada cova de l'Àngel.
La Guia Monogràfica de Sant Llorenç del 1936 ja inclou la "Cova Ballber", a la que atribueix 12 metres de recorregut i destaca que té "molta riquesa d'estalactites i estalagmites, que la fan una de les més belles de la muntanya".
Posteriorment la cavitat va ser estudiada tant per l'ERE del Centre Excursionista de Catalunya com pel GES del Club Muntanyenc de Barcelona. Les dues entitats no coincideixen en els metres de recorreguts. Segons l'ERE són 18 i segons el GES són 25 metres. Una de les característiques principals de la cova són uns grans gourgs.