El mas Borrell

El mas Borrell va ser durant molts segles, conjuntament amb el Dalmau i el Davi, un dels més importants de la Vall de Mur. Però es va arruinar i actualment només queden algunes runes a l'inici de la carena que puja fins el Puig Gavatx. La majoria de les pedres es van fer servir, a l'època de fort creixement de la vinya, per aixecar feixes i una barraca.

L'origen del mas Borell podria remuntar-se a finals del segle X o principis del XI. El seu topònim ja apareix en un document del 1.019. Però la primera referencia concreta al mas és del 1.318. Un escrit oficial del monestir de Sant Llorenç del Munt, al qual estava sotmesa feudalment la finca, imposava als Borrell diversos homes i tributs. Per exemple, s'indica que per Nadal el mas havia de donar al monestir una perna de porc.
El mas va anar crèixent fins a convertir-se en un dels més importants de la Vall de Mur. Després de la crisi dels segles XIV i XV, el Borrell va ser una de les tres úniques finques que van sobreviure a la vall. Les altres dos van ser el Daví i el Dalmau.
Però de totes tres, el Borrell sempre va ser la més dèbil. El 1.605 va perdre un litigi amb els Dalmau per l'ús d'uns vials pels ramats. Els Borrell, que tenien caràcter fort, no ho van aceptar i el 24 d'octubre del 1605, dos dels germans, armats amb pedrenyals, van fer passar els bous pel camí prohibit.
El 1.695 els Borrell va quedar exclosos d'un repartiment de terres que el monestir de Sant Llorenç del Munt si va atorgar a les altres dues masies de la vall.
D'aquesta forma, l'última part de la història del Borrell està vinculada també a la decadència de la familia, que, a la seva manera, ha quedat reflectida en dues llegendes molt conegudes a la Vall de Mur.
Els motius concrets dels problemes econòmics del mas no es coneixen. Només està acreditat, en uns documents dels anys 1738 i 1753, que l'últim membre de la familia en gestionar la masia va ser Francesc Borrell. Cap de les seves tres filles va voler fer-se càrrec de la finca davant els molts deutes que acumulava. Per això, els regidors de Sant Llorenç Savalls van designar uns masovers. En el segle XIX la masia va ser finalment abandonada.
Dues llegendes omplen de fantasia els buits que ha deixat la realitat. Una de les llegendes atribueix la decadència del mas a una maledicció per la participació de la familia,  conjuntament amb els Carner i els Burc, a l'assassinat el 1350 de l'abat del monestir de Sant Cugat. Aquell crim va ser real, però no hi ha cap document que acrediti la participació dels Borrell.
La segona de les llegendes també atribueix la crisis dels Borrell a una maledicció, però en aquest del diable. En un any extraordinariament bo de molta collita, el propietari de la finca hauría tancat un pacte amb el dimoni: li cediria tres jornalers que treballarien de valent en tot però, acabada la feina,  es cobraria l'ànima del pagès. Per evitar això últim, a la dona del Borrell se li hauria acudit una enganyifa. Quan ja no quedava res per cullir al camp, van ordenar als tres enviats del diable feines impossibles per tal que mai les puguessin acabar. Però quan el dimoni ho va descobrir s'hauria enfadat i hauria calat foc al mas, matant als seus ocupants.