La cova d'en Capablanca, entre la llegenda del bandoler i el misteri de les estaques

La cova anomenada d’en Capablanca és un dels llocs (que amb rigor o, probablement, amb fantasia) ens trasllada a l’època en la que els bandolers “manaven” a Sant Llorenç del Munt i la Serra de l’Obac. Eren els segles XVI i XVII, un temps en el que parlar del massís era parlar de violència. Els desplaçaments dels habitants de la zona (uns cinc milers) suposaven un risc molt gran per l’alt percentatge de possibilitats de ser víctimes de l’assalt dels bandolers.

Els registres públics conserven les evidències de moltíssims fets delictius, especialment en el tram del camí ral entre La Barata i el coll del Correu.

Una de les herències indirectes més greus d’aquella època va ser la inmesa destrucció de boscos ordenada per diversos virreis, com García de Toledo, amb la fi de destruir els amagatalls dels delinqüents.

També han quedat moltes llegendes. Una de les més destacades és la d’en Capablanca, del qual, en canvi, no s’ha trobat encara cap prova històrica de la seva existència real. Fins i tot, podria tractar-se de diversos lladregots que portaven el mateix color de capa.

La tradició oral dels pobles de Vacarisses i Rellinars assegura que el Capablanca era un mosso de Manresa. Paradoxalment s'hauria convertit en bandolers després de patir ell mateix un robatori. Hi han dos possibles motius que expliquen el seu sobrenom: (1)- perquè sempre anava vestit amb una capa blanca que havia robat a un capità del miquelets, i (2)- perquè col.locava aquesta capa blanca al terra i obligava a les seves víctimes a deixar-hi els diners i objectes, mentre els amenaçava amb un pedrenyal.

Segons la llegenda, en Capablanca era un gran coneixedor de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac. Per això podia amagar-se fàcilment. La tradició oral explica que havia instal.lat un giny per poder accedir a una cova enlairada en una escletxa.

La recerca de la mítica cova d’en Capablanca va ser intensa a principis del segle XX. Algunes de les principals expedicions van quedar registrades en els butlletins del Centre Excursionista de Terrassa.

• El 14 de gener del 1919 ja van provar de trobar-la diversos membres del CET, que comencen per explicar com fins aquell moment es creia que la cavitat era “la del Puigdoure”. Ells indiquen que la cova “es troba al bell mig d’un espadat a prop del camí ral de Manresa” i afegeixen que “resulta del tot impossible pujar-hi, segurament més endavant amb bon material s’intentarà fer-ho”.
• L’any 1924 escriuen sobre la cova un nou grup d’excursionistes i especifiquen que “es troba en la canal de la Calsina, en la qual s’admira també l’anomenat Convent”.
• El 13 de maig del 1928 una altra colla va intentar l’accés “per la part superior” després d’haver-ho provat feia uns dies per la part de baix. El resultat va ser negatiu “per manca de corda prou llarga ja que s’ha de salvar un espadat d’uns 80 metres”.
• L’any 1935 els autors de la Guia Monogràfica de Sant Llorenç del Munt generen confusió però acaben dient que: “a mig aire de l’espadat del Paller de Tot l’Any, amb un preparat enginy, sols conegut per ell, es despenjava el conegut bandoler de la Capa Blanca”.

Aquests documents van fixar finalment la cova d’en Capablanca en una esquerda de la vessant esquerra del Paller de Tot l’Any, la que cau sobre la canal de la Calsina. L'esquerda té clavades una sèrie d'estaques, a diferents alçades, que suposadament formarien part del sistema que feia servir el bandoler per despenjar-se des de la part superior del Paller. Ara bé, en lloc de l'esquerda hi ha una cavitat amb prou fondària com per servir de refugi al lladre.

Altres llegendes situen un altre dels hipotètics caus del bandoler a l’avenc de la Codoleda o a la cova que hi ha per sobre seu. En aquest indret s’hauria amagat el delinqüent i hauria resistit el setge dels seus perseguidors durant bastants dies.
Per anar fins a la suposada cova d'en Capablanca, al Paller de Tot l'Any, hi ha dues vies. Des de la part superior: seguint el camí Ral fins a trencar cap a baix per la canal de la Calsina o del Solitari. O, des de la part inferior, seguint els camins que porten a la masia de la Calsina i enfilant la canal. En els dos casos cal anar a continuació fins a la font del Solitari. Abans de baixar un petit ressalt que hi ha just abans la surgència, cal avançar a la dreta per un petit corriol. Però aquesta traça desapareix poc més enllà i es fa necessari seguir pel mig del bosc fins a la cinglera.
L'escletxa de la suposada cova d'en Capablanca es troba sobre les runes d'una antiga construcció, que s'anomenen "Convent" i que, segons alguns documents, corresponen a l'antic i petit habitatge de la Calsina Subirana.
De tota aquesta història, més enllà de la llegenda del bandoler, una de les moltes incògnites de Sant Llorenç del Munt i l'Obac és l'ús que van poder tenir les (ben reals) estaques clavades a diverses alçades en l'esquerda que hi han sobre la construcció.