Els forns de calç a Sant Llorenç del Munt: un gran llegat oblidat

La producció de calç va tenir una forta incidència a Sant Llorenç del Munt i l'Obac al llarg del S. XIX i la primera meitat del S. XX. Aquesta activitat de base rural ha deixat un llegat no gaire conegut, però impressionant:
- es van construir més d'un centenar de forns. La majoria encara es poden contemplar, tot i que molts es troben en runes i coberts de vegetació. Només s'han rehabilitat amb cura els forns d'en Corcola i en Ton, sota el turó dels Rossos. Altres es conserven encara prou bé, com els forns de Les Cantarelles, la Font de la Tartana, el Busquetó o Can Roure-I.
A banda de les instal.lacions principals, també:
- es van obrir pistes forestals per facilitar el trasllat del brancam, pedres i calç.
- es van explotar petites pedreres a les vetes de roca calcària.
- es va netejar la massa forestal per obtenir grans quantitats de llenya (en competència amb els carboners).
- es va crear un nou ofici: el calcinaire. (Així s'anomenava tant al mestre que s'encarregava de la cuita com al comercial que venía el producte. Ambdues tasques sovint coincidia en la mateixa persona,)
Ja existien previament forns per a satisfer el consum de les masies, però al segle XIX es va produir una veritable "febre" com a conseqüència del fort creixement urbanístic de les dues ciutats més grans properes al massis: Terrassa i Sabadell, que necesitaven molta calç per a diversos usos en el sector de la construcció. Per exemple, a mitjans de segle a Sabadell es construien de 100 a 200 cases noves cada any.
La meitat dels forns de Sant Llorenç del Munt es troben a Matadepera, especialment en els últims turons del sud del massis, els que cauen sobre la plana: els Rossos, Mont-rodon, el Pujol, Calderols i les Roques Blanques. En aquesta zona hi ha la principal concentració de pedra calcària del massis.
Ara bé hi han forns per tot arreu del parc. Bona part de les masies va ser propietaries com a mínim d'un forn de calç: Can Pobla, Can Robert, Can Garrigosa, Casajoana, La Muntada, Agramunt, Can Brossa, Can Solà del Racó, Can Torrella de Baix, Can Gorina, etc. A vegades les masies assumien directament l'explotació dels forns, contractant a diversos jornalers, però també arrendaven el forn i permetien l'extració de pedra i la recollida de llenya de les seves finques.
La producció de calç de base rural va anar desaparèixent a la dècada dels 40 i 50 del segle XX. La causa va ser l'aparició de nous productes, que van substituir a la calç. I, a més, es van introduir noves tecnologíes en el procés de fabricació. Com a herència de la llarga tradició van quedar els forns "de flama llarga" de Can Sallent, a la vessant est del Mont-rodon, que van perllongar el seu funcionament fins el 1980.

Construcció dels forns.
Els forns es construien en indrets on abundaven tant la pedra calcària (que era la materia primera) com la llenya (que era el combustible). Així es reduien la durada i els costos de transport.
S'excarvaven en un rost o pendent de tal forma que fos possible una isotèrmica eficaç i, a la vegada, un doble accès, tant per dalt com per un dels costats.
Com a dismensions mitjanes, el forat dels forns tenia entre dos i quatre metres de fondària i entre quatre i cinc metres de diàmetre. Les principals parts d'un forn eren:

- Boca: per on passaven els feixos de llenya durant la cuita.
- Olla: on es cremava el brancam.
- Caixa: emparedat que envoltava l'olla.
- Portada: paret de pedres que tancava la caixa del forn.
- Voltes: pedres de grans dimensions que ajuden a tancar el forn.
- Capell: capa de fang d'argila i calç que cubria el forn.

Funcionament dels forns
El funcionament dels forns ha estat gairebé la mateixa des de l'època romana, tal i com l'explicava Marc Porci Cató fa més de 2.100 anys.
Hi havia cinc fases de funcionament:

-1- Extracció de la pedra calcària:
La materia primera s'obtenia en pedreres situades habitualment molt a prop dels forns. Per trencar la pedra s'utilitzaven barrines. Els rocs més grans es traslladaven en carros i els més petits (matacans i menuts) es portaven en carretó fins a la boca dels forns.

-2- Enfornada:
Com a mitjana dins de cada forn hi cabia unes 100 tones de pedra. En aquesta operació es trigava entre 1 i 2 dies.

-3- Obtenció i preparació de la llenya.
La base del combustible dels forns eren sobretot branques primes de pi, que s'agrupava en feixos grans (anomenats feixines) o bé més petits (costals, com en els forns de pa).  Per fer una cuita podien ser necessaris fins a dos mil feixos de llenya seca.

-4- Cuita:
Per evitar les èpoques de més humitat, els forns de calç s'encenien principalment entre els mesos d'abril i setembre.
Cada cuita requería unes dues setmanes. Un cop s'encenia el forn, la feina era continua. Habitualment tres empleats s'organitzaven en torns de quatre horas per alimentar el forn de llenya.
A 800/1.000 graus de temperatura, la calç es tornava de color varmell. La cuita acabava quan el color era groc daurat i el fum que sortia era blanc.

-5- Desenfornada:
Per últim calia esperar uns dos dies a que l'interior es refredes. Tot seguit es netejava l'olla, es treia la cendra, s'ensorrava la volta i es recullia la calç. De les 100 tones de pedra inicial es podien obtenir unes 50 tones de calç viva. La desfornada era també una operació dura.

Usos de la calç obtenida en els forn
Inicialment la calç anava destinada a les pròpies masies i als dos pobles més grnas propers al massis: Terrassa i Sabadell, que tenien el més alt creixement demogràfic. Però també es van obrir mercats a d'altres ciutats, com Barcelona, Olesa, Rubí, Montcada o Ripollet.
La calç tenia usos molt diferents.
En el sector de la construcció:
- per emblanquinar els edificis amb l'objectiu de millorar les seves condicions sanitàries i tèrmiques.
- per fer morter i aterracar.
- per desinfectar pous i cisternes.
En medicina, es receptava l'aigua de calç:
- per a enfortir els ossos,
- per a curar algunes cremades.
En ramaderia:
- per desinfectar els habitacles del ramat.

D'activitat econòmica a patrimoni cultural
Els forns de calç es van anar abandonant entre el 1940 i 1950.
Ara els forns de calç ja no són una activitat econòmica, sino que formen part del patrimoni cultural. Ha quedat reflectida a la toponimia de diversos indrets de Sant Llorenç del Munt, com El collet del Forns (o del Girabau), el racó del Forn, etc.

Els principals forns de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac són els següents:

Forns de Calç de Matadepera i els seus contorns:
  1. Forn de Calç de Corcola. (Foto)
  2. Forn de Calç d'en Ton. (Foto)
  3. Forn de Calç del Torrent de Mascarons. (Foto)
  4. Forn de Calç del camí de Girabau. (Foto)
  5. Forn de Calç del Pou de Can Solà del Racó. (Foto)
  6. Forn de Calç de la Font de la Tartana. (Foto)
  7. Forn de Calç del Collet dels Forns - I. (Foto)
  8. Forn de Calç del Collet dels Forns - II. (Foto)
  9. Forn de Calç del camí de la font de Corraló - I. (Foto)
  10. Forn de Calç del camí de la font de Corraló - II.  (Foto)
  11. Forn de Calç del camí de la font del Corraló - Petit. (Foto)
  12. Forn de Calç del Busquetó. (Foto)
  13. Forn de Calç del torrent d'Abeuradors - I. (Foto)
  14. Forn de Calç del torrent d'Abeuradors - II. (Foto)
  15. Forn de Calç de Can Roure - I. (Foto)
  16. Forn de Calç de Can Roure - II. (Foto)
  17. Forn de Calç de Can Roure - III. (Foto)
  18. Forn de Calç de Can Roure - IV. (Foto)
  19. Forn de Calç de les Roques Blanques - I. (Foto)
  20. Forn de Calç de les Roques Blanques - II. (Foto)
  21. Forn de Calç de Can Torrella de Baix. (Foto)
  22. Forn de Calç del Torrent del Rajant. (Foto)
  23. Forn de Calç de Can Robert - II (cap a Can Pobla). (Foto)
  24. Forn de Calç de Can Robert - I (cap a la Torre de l'Àngel). (Foto)
  25. Forn de Calç del Pont de la Riba - I. (Foto)
  26. Forn de Calç del Pont de la Riba II. (Foto)
  27. Forn de Calç del Torrent de la Riba. (Foto)
  28. Forn de Calç de les Cantarelles. (Foto)
  29. Forn de Calç de la Font de l'Olla. (Foto)
  30. Forn de Calç de l'Andreu. (Foto)
  31. Forn de Calç de Can Garrigosa. (Foto)
  32. Forn de Calç de La Barata (Collet Estret). (Foto)
  33. Forn de Calç de La Barata (camí de Can Pelags). (Foto)
  34. Forn de Calç del Cargol. (Foto)
  35. Forn de Calç del Torrent de la Mamella. (Foto)
  36. Forn de Calç de la Canal del Bolet de Can Pobla. (Fitxa)
  37. Forn de Calç de Can Pobla, al Revolt dels Petons.  (Foto)
  38. Forn de Calç de la Canal de l'Abella. (Foto)
  39. Forn de Calç de la Torre de l'Àngel - I. (Foto)
  40. Forn de Calç de la Torre de l'Àngel - II. (Foto)
  41. Forn de Calç de la Torre de l'Àngel - III. (Foto)
  42. Forn de Calç de la Riera de les Arenes. (Foto)
  43. Forn de Calç de la Canal Gran. (Foto)
  44. Forn de Calç de Can Candi - I. (Foto)
  45. Forn de Calç de Can Candi - II. (Foto)
  46. Forn de Calç de Can Bonvilar.  (Fitxa)
Hi ha diversos forns històrics amb noms que no s'han trobat o encara no s'han pogut indentificar amb cap del llistat, com ara:
- Forn de Calç de la Pedra d'Esmolar.
- Forn de Calç de la Pedrera.
- Forn de Calç de Triola.
- Forn de Calç dels Gitanos.
- Forn de Calç del Garrot.
- Forn de Calç del Satlari.

Forns de Calç de Mura:
  1. Forn de Calç de l'Hort. (Foto)
  2. Forn de Calç de les Fontetes.
  3. Forn de Calç del Perich.  (Fitxa)
  4. Forn de Calç de la Blanquera.  (Fitxa)
  5. Forn de Calç del Collet Roig.  (Fitxa)
  6. Forn de Calç de la Vall.
  7. Forn de Calç del torrent de les Llosades.
  8. Forn de Calç de Sant Lleir.
Forn de Calç de Talamanca:
  1. Forn de Calç del Torrent de l'Artesà.
  2. Forn de Calç de Can Pruners.
  3. Forn de Calç del camí de Can Pruners.
  4. Forn de Calç del mas de la Vila.  (Fitxa)
  5. Forn de Calç d'Entreforcs.  (Fitxa)
  6. Forns de Calç de l'Olivar.
  7. Forn de Calç de Santa Magdalena.

Forns de Calç de Sant Llorenç Savall:
  1. Forn de Calç del Camí del Davi. (Foto)
  2. Forn de Calç del Pi Bonic. (Foto)
  3. Forn de Calç de Can Brossa. (Foto)
  4. Forn de Calç del corral d'Agramunt.
  5. Forn de Calç de la Muntada.  (Fitxa)
  6. Forns de Calç del Torrent del Borrell. (Foto)
  7. Forn de Calç del Ripoll.  (Fitxa)
  8. Forn de Calç del Torrent del Carner - 1.  (Fitxa)
  9. Forn de Calç del Torrent del Carner - II.  (Fitxa)
  10. Forn de Calç de la Riera Seca.  (Fitxa)

Forns de Calç de Castellar del Vallès:

  1. Forn de Calç del Sot de l'Àliga.  (Fitxa)
  2. Forn de Calç de Canyelles.  (Fitxa)
  3. Forn de Calç de l'Arus.  (Fitxa)
  4. Forn de Calç amb volta de Can Borrell.  (Fitxa) 
  5. Forn de Calç de Castellar Vell.  (Fitxa)
  6. Forn de Calç Modern de Can Sallent. (Foto)
  7. Forn de Calç de Can Sallent - I. (Foto)
  8. Forn de Calç de Can Sallent - II. (Foto)

Forns de Calç de Vacarisses i Rellinars:

  1. Forn de Calç del Torrent de la Font del Conill. (Foto)
  2. Forn de Calç del Solitari. (Foto)
  3. Forn de Calç Gran de l'Obac.  (Foto)
  4. Forn de Calç Petit de l'Obac. (Foto)
  5. Forn de Calç de la Font de Casajoana.  (Fitxa)



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...