Els avencs de Sant Llorenç del Munt i l'Obac

Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac té uns 170 avencs. Gairebé tots estan originats per la dissolució càrstica de les roques de conglomerat. La configuració concreta de cada cavitat vertical (profunditat del seu/s pou/s i el recurregut de la/les seva/es galeria/es) està condicionada per la disposició de les fractures del terreny on estan excarvades.

La majoria dels avens de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac tenen una configuració simple (d'un únic pou) i de petites dimenions. Només una de les cavitats verticals del massis (la de l'Espluga) supera els 100 metres de profunditat i tant sols altres set fan més de 50 metres. Queden lluny dels 590 metres de fondària i dos mil metres de recurregut que té l'avenc de la Bargadera, situat a la Vall d'Aran i considerat ara per ara el més gran de Catalunya. Arreu del món hi han més de 20 avencs que superen els mil metres de profunditat, dels quals vuit es troben a l'Estat espanyol.

Històricament els avencs més conegudes de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac han estat els situats al costat de rutes molt frequentades o de masies. Aquest seria el cas dels avencs del Camí Ral, del Davi o de Can Pelags. Fins i tot, alguns d'ells són protagonistas de diverses llegendes.
L'exploració dels avencs dels massis amb finalitat científica va començar a principis del segle XX, coincidint amb la popularització de l'esperit excursionista. La primera exploració espeleològica acreditada a Sant Llorenç del Munt i l'Obac va ser dirigida el desembre de 1896 pel pioner d'aquesta disciplina a Catalunya, en Nobert Font i Sagué, acompanyat per Palet i Barba, Sallent i Galí.
En els primers temps del Centre Excursionista de Terrassa, el 1912, diversos membres de la secció de Muntanya, acompanyats per Marià Faura i Sans, van explorar els avencs del Davi, Castellsapera i les Pinasses. (A la foto adjunta es pot veure el descens a la cavitat de Castellsapera).
Aquell mateix any també es va explorar part de l'avenc de Can Pobla, del Club i de Can Pelags. Pel que fa a l'estudi de la fauna del avencs, l’11 d'octubre del 1934 el bioespelèoleg Francesc Español, entomòleg del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, acompanyat de Joan Porta i altres persones, va descubrir una nova especie a l’avenc del Davi: Speophilus Kies Sant Llorensi.
El fruits del primer mig segle d'espeleogia van quedar recolllits en un catàleg publicat per Ferran Termes el 1951. En aquest inventari hi constaven 29 avencs (els de la Serra Llarga, del Gall, de Castellsapera, de les Pinasses, de la canal de Mura, del coll de les Tres Creus, de la Pola, de l'Alzina Teresa, del Sot del Teix, de Mura, de l'Era dels Enrics, dels Codolosos, de les Herminies, de la Costa del Xec, del Castellet, de Can Padró, de la canal de Mora, de Can Torres, de la Codoleda, del Clun, de Can Pobla, de l'Illa, de Muronell, de la Casa Nova, de Can Pelags, del Davi, del Terrós, de la Font Freda, de la Coma d'en Vila).
Curiosament encara no s'havia produit la baixada a l'avenc més gran, el de l'Espluga, que es considerava una esquerda petita. Fins el gener del 1953 no es va realizar la primera exploració complerta. Els vuits excursionistes de Terrassa que ho van intentar, van necessitar tres intents per culminar el descens. I van tenir la mala sort que, abans de la baixada defintiva, cinc membres del GES-CMB es van avançar i van quedar com a primers exploradors. La primera topografia es va fer amb la denominació d'avenc del Sot del Teix.
L'aficció a l'espeleología va crèixer als anys seixanta i setanta. El Centre Excursionista de Terrassa va crear el 1968 la seva Secció d'Investigacions Subterànies (SIS) i, poc després, el 1971 es va constituir, dins d'ella, la vocalia de Ciències. Al llarg de les últimes dècades, l'activitat dels membres del SIS ha estat molt intensa.

Veure el llistat d'avencs a la  Pàgina de Cavitats