Els Castells de Sant Llorenç del Munt i l'Obac

Sant Llorenç del Munt i l'Obac va ser durant uns segles la frontera entre la Catalunya controlada pels francs i la Catalunya encara sota domini sarrai.
Per alertar i preparar la defensa davant els freqüents atacs musulmans es van aixecar tres tipus de construccions.
1) Inicialment, es van instal.lar torres de guaita, fetes només amb fusta, als punts més enlairats i amb bona visibilitat. Des d'aquestes senzilles estructures es feien senyals d'avis sonores (amb corns) o visuals (amb fum).
2) Posteriorment es van fer torrotes de pedra, que tenian igualment la funció de vigilància d'incursions.
3) Com a evolució de les torres es van construir recintes tancats amb muralles: els primers castells, que oferien a la població la possibilitat de protegir-se en cas d'atac. Els castells van ser administrats, en nom dels comtes, per cavallers o nobles que havien tingut un paper destacat en la reconquesta. A més de les tasques de defensa, els senyors dels castells tenien també la jurisdicció civil del seu territori. Això va significar, amb el pas del temps i apaivagat el perill musulmà, que el poder sobre el seu feu va ser total.
Els nobles van marxar a les viles i van cedir el control a homes de confiança (el castlans) que van sotmetre a la pagesia a tot tipus d'abusos. fins i tot legalment podíen exercir el maltracte. La població va acabar reaccionant amb les revoltes dels remences, que van aconseguir l'any 1486 l'abolició dels Mals Usos.
Arran de les revoltes, molts castells van ser enderrocats i les seves pedres van ser aprofitades en altres construccions.

Orígen Polèmic
Enfront a la tesi que tots els castells són de l'època de la reconquesta, alguns arqueòlegs, com Pau Gorina, van considerar que els musulmans també van construir recintes fortificats durant la seva invasió de la Catalunya Vella.
En concret, Gorina va defensar que el Castell-Cartoixa de Terrassa (del qual ell va ser el responsable de rehabilitació) havia tingut aquest origen. Va fonamentar la seva teoria en la troballa d'un carreu que tenia escrit en lletres d'entre 5,5 i 8,5 centímetres d'alçada una frase en àrab, que traduida deia: "No hi ha més vencedor que Allah, l'Altíssim". Aquesta hipòtesi va desfermar una forta polèmica i va ser rebutjada frontalment per l'historiador Salvador Cardús.
Malauradament el debat es va limitar a l'origen del castell, però no va aprofundir l'anàlisi de la inscripció. Això sobta tenint en compte que una altra única inscripció trobada a les esglèsies de Sant Pere de Terrassa si va servir per donar validesa a l'existència del municipi flavi d'Egara.


Índex dels principals castells i torres de guaita a Sant Llorenç del Munt i l'Obac

Castell de Mura. (Fitxa)
Castell de Roca Mur. (Fitxa)
Castell de Pera.  (Fitxa)
Castell de Castellar. (Fitxa)
Castell de Talamanca. (Fitxa)
Castell de Granera. (Fitxa)
Castell de Vacarisses. (Fitxa)
Castell de Rocafort.
Castell de Ribatallada.
Castell-Palau de Terrassa.
Castell Cartoixa de Vallparadis. (Fitxa)
Torrota de l'Obac. (Fitxa)
Torrota de Vacarisses. (Fitxa)
Torrota de la Roca. (Fitxa)
Torrota de Cadafalch.  (Fitxa)

Hi han autors que parlen de l'existència de molts altres castells, però sense consistència documental o arqueològica. Dins d'aquest apartat es poden esmentar la suposada torre de guaita del cim del Montcau o de les fortificacions del Coll d'Estella o de la carena de la Pola al Coll de Boix,