Els Cims de Sant Llorenç del Munt i l'Obac

-- Per consultar l'índex de cims fes click en aquest Link --

El relleu del massis i els seus voltants és el resultant d'una sèrie d'esdeveniments geològics singulars:

1) Fa 65 milions d'anys, al Paleocè:
Un moviment de la falla del Vallès va tenir una doble conseqüència:
- Per una banda, va formar grans turons a les zones ara ocupades per Olesa, Terrassa i Castellar. De les noves muntanyes baixaven rius de règim torrencial, que arrossegaven cap el nord grans quantitats de codols, sorres i argiles.
- I, per l'altra banda, va enfonsar el terreny on actualment es troben Monistrol, Mura, Rocafort, Talamanca i Sant Llorenç Savall (integrats en l'anomenada Conca de l'Ebre).

2) Fa 50 milions d'anys, a l'Eocè:
La part enfonsada va quedar submergida sota les aigues de l'oceà Atlàntic, que entraven pel País Basc i passaven per Navarra i Aragó fins arribar a les munyanyes que s'havien format feia 15 milions d'anys a Catalunya. Aquesta antiga franja de l'Atlàntic és coneguda com a Conca de l'Ebre en coincidir part del seu recurregut amb el riu.

3) Fa 35 milions d'anys:
El mar de la Conca de l'Ebre va quedar desconectat de l'Atlàntic i, progressivament, es va assecar.

4) En un llarg periode de 40 milions d'anys (que comença fa 65 milions d'anys i acaba fa 25 milions d'anys):
L'erosió va anar desprenent fragments de l'antiga Serralada Prelitoral. Aquestes clastes, arrossedades per corrents de cabalosos rius, es van anar depositant a la depressió o a la costa (durant el temps que va estar inundada). En aquesta llarga etapa es van originar quatre tipus de sendiments:
- A les zones més properes a les antigues muntaneys (ventall al.luvial proximal) els sendiments arrossegats pels torrents van formar dos tipus de materials: conglomerats (ant poligènics com monogènics) i bretxes (igualment ant poligènics com monogènics) .
- A les antigues platges de l'Atlàntic (front deltàic) els sediments van formar conglomerats i gresos, que incorporaven restes de fauna marina
- A les zones marines més properes a la costa (talús deltàic) es van originar argiles de color gris-blavenc.
- I les zones més llunyanes del delta, amb sendiments ja d'origen marí, es van formar roques calcaries, amb acumulació de fossils marins.

5) Fa 25 milions d'anys:
Va tenir lloc l'últim gran esdeveniment geològic. Un nou moviment de la falla, en sentit invers, va tornar a provocar una doble conseqüència.
Per una banda, va enfonsar gran part dels turons que s'havien creat feia 25 milions d'anys. Així va nèixer la depressió del Vallès. De les antigues muntanyes només van quedar enlairades restes de les Roques Blanques, la serra de les Pedritxes, Calderols, el Pujol, els Rossos o Montrodon.
Per una altra banda, va elevar la zona que havia estat ocupada per la costa de l'Atlàntic. Donat que allà s'havien estat formant durant 35 milions d'anys importants quantitats de conglomerats, aquesta massa va aflorar i va esdevenir el tret característic de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac (així com de la veina Montserrat).
Els conglomerats van ocupar gran part del nou terreny montanyis amb els següents limits:
- a l'oest: fins a la depressió de Vacarisses, on apareixen els gresos i argiles
- al sud: fins a la plana del Vallès
- a l'est: travessen el riu Ripoll, però per anar perdent importància.
- al nord: hi ha una transició progresiva a gresos i lutites, que s'endinsa en el Moianès.

6) En els últims 25 milions d'anys:
Un cop formades les muntanyes que coneixem actualment, el relleu s'ha acabat definint per l'acció del vent i, sobretot, de l'aigua, a través de les canals, torrents, rieres i el sistema càrstic.