Es tracta del jaciment de Can Solà del Racó, situat entre dues grans masies històriques: la que porta el mateix nom i Can Gorina.
Encara no es coneix l'origen de l'assentament. Entre els diversos fragments de ceràmica, trobats en superficie i documentats per Nuria Juan-Muns i Xavier Font, hi han algunes peces ibèriques, però no s'ha trobat de moment cap estructura d'aquella època.
La majoria dels fragments de ceràmica i les restes de construccions corresponen a l'època romana, amb continuitat a l'epoca altmedieval.
La primera noticia coneguda de l'existència d'aquestes restes arqueològiques es remunta al 1962. Després dels aiguats, un pastor va alertar de la descobertes de diverses tombes. Posteriorment, als anys 80, el masover de Can Solà del Racó va adonar-se que la urbanització de la zona deixava veure més restes i que algunes corrien el perill de quedar malmeses. El primer sondeig del Servei d'Arqueologia de la Generalitat es va realitzar el 1991.
L'assentament dels segles I a V:
La part més estudiada del jaciment és la vil.la de l'època romana, que va estar operativa fins el segle V. Va tenir tres parts: residencial, productiva i funerària.
 |
| Fotos sobre dibuixos de David Olivares del terreny i l'estructura de la vil.la |
2) Zona productiva: comprenia les zones de conreu i pastoratge, sis forns (un dedicat a la producció de ceràmica) i diverses sitges.
3) Necropolis: en la que es van localitzar fins a 20 tombes de tipologia diversa.
L'habitatge va tenir una clara fase de prosperitat, que es va traduir en la incorporació de diversos elements de confort, com el paviment i l'hipocaust. Posteriorment, després de la crisi romana del segle III, va passar per situacions menys favorables, com demostraria el fet que no es va renovar el paviment fet malbé d'alguns habitacles.
Com d'altres vil.les dels voltants, aquest primer assentament de Can Solà del Racó va ser abandonat cap el segle V.
Esteve Canyameres apunta la possibilitat que aquesta vil·la romana "seria identificable amb el topònim alt medieval de Marçans i que, per tant, seria la «villa Marcianus» baix imperial".
La relació amb Egara i Barcino
La villae de Can Solà del Racó va estar vinculada amb altres assentaments rurals construits al voltant dels torrents del sud de Sant Llorenç del Munt, a banda i banda de la Riera de les Arenes. Dins d'aquesta xarxa estarien els jaciments romans de can Bosch de Basea, can Jofresa, Aiguacuit, Can Bonvilar, Can Fonollet, Camps de Can Colomer, Plaça Vella, etc...
Cap a l'est també hi han restes de vil.les a Castellar del Vallès i a la Salut de Sabadell. Cap al sud, es troba Can Fatjó. I les vil.les del Nord, més enlairades, serien les del Serrat d'en Perrotet, La Barata i Can Solà del Racó.
Algunes d'aquestes vil.les haurien evolucionat des d'assentaments rurals ibers, que tenien construcciones rudimentaries i tècniques menys complexes. A partir del segle III aC, els poblats ibers van rebre la influència dels romans que, passaven per la plana vallesana, per a la conquesta del conjunt d'Hispania. Però el veritable canvi es va produir cap al segle I dC per l'impuls inicial d'August. A partir d'aquell moment la plana del Vallès va incrementar fortament el nombre de les seves explotacions agraries.
Segons els últims estudis, l'antiga Egara seria la suma dels nuclis agraris dispersos sobre els nombrosos torrents i rieres que baixen de Sant Llorenç del Munt.
La prospetitat política, social i econòmica d'aquestes explotacions rurals a partir del segle I es va produir per diversos motius:
1) L'augment del comerç.
El creixement de la veina colonia de Barcino, i l'augment de activitat del seu port, va permetre que els excedents de producció de les villaes d'Egara fossin embarcats cap d'altres zones de l'imperi, accedint als mercats de la Gal.lia, Itàlia i el Nord d'Àfrica.
2) La millora de la xarxa de camins.
Es van acondicionar els dos ramals de la Via Augusta: l'interior: que passava per Arraona (La Salut de Sabadell) i Ad Fines (Martorell), i el de la costa: que passava per Barcino. Però també es va obrir un camí directe entre Egara i Barcino a través del Torrent de l'Olla i la vall de Gausac de Collserola.
3) La romanització de les èlits d'Egara i l'accès a càrrecs.
L'emperador Vespasià va aprovar l'any 74 un edicte concedint el dret llati (ius latii) als habitants de la Tarraconense (aixi com de la resta d'Hispania) i atorgant a 46 poblacions d'aquesta provincia el reconeixement de municipi romà. Egara va passar a ser el Municipium Flavium Egara. No es coneix la seva categoria previa, que podria ser de vicus (per seva dedicació rural) o civitas adtributa (per la seva possible subordinació a Barcino).
Com diu Joan Oller, Egara va ser realment "una ciutat sense ciutat", sense una trama urbanística. El seu centre administratiu podria estar situat a l'esperó de Sant Pere, sobre el torrent de Vallparadis, que tindria un edifici públic dedicat a les funcions de coordinació de les tasques polítiques, administratives, jurídiques, comercials, religioses i, sobretot, fiscals. Però l'arqueologia i els documents han aportat poques dades sobre l'antiga Egara.
Segons Gemma Garcia i Oriol Olesti, si que podem documentar "un doble fenomen: per una banda, l'èxit econòmic dels propietaris i els arrendataris d'aquests territoris, il·lustrat per l'increment de les construccions luxoses i/o productives als seus establiments, i per altra banda la dependència econòmica d'aquestes zones envers Barcino".
Les villaes d'Egara no van poder evitar la greu crisi viscuda per l'imperi romà en el segle III, que va tenir moltes causes, com ara: l'augment de la inflació, la caiguda del comerç, els atacs bàrbars a les ciutats de la costa (com Barcino), una creixent inseguretat i el colapse del sistema de treball al camp basat en esclaus, que va ser substituit per un nou sistema prefeudal de colons (que permitia als pagesos accedir al conreu d'un terreny a canvi de pagar un cens).
L'explotació del massis
Durant l'època romana Can Solà del Racó va tenir una àrea de conreu, que probablement va arribar a ocupar les parts baixes del Pujol, els Rossos i el Montrodon, tres montanyes de Sant Llorenç del Munt que han estat dedicades a l'agricultura al llarg de vint segles. Els principals cultius eran el blat i la vinya, així com alguns llegums i hortalisses.
L'explotació de les zones més altes de Sant Llorenç del Munt va ser tranquil.la en comparació amb altres èpoques anteriors i posteriors. Des de Can Solà del Racó, i d'altres villaes:
- s'aprofitaven els recursos llenyosos dels alzinars i les rouredes,
- els esclaus pujaven els ramats a les carenes de les muntanyes, on feien llargues estades, sobretot a l'estiu. Entre d'altres indrets, buscaven recer a la Porquerissa i els Òbits, on s'han fet diverses troballes d'aquella època (i també d'altres).
- es recollien fruits silvestres, com anglans, mores d'esbarzers i aranyons.
- s'utilitzava l'abundant pedra calcària per a fer calç,
- com activitat d'oci, les èlits practicaven pel massis la venatio (caça de seglars i d'altre bestiar) i l'aucupium (captura d'ocells).
Pel que fa al cim de La Mola, no hi ha cap prova de l'existencia d'estructures constructives romanes, tot i que s'ha especulat amb la possibilitat que existis un temple. L'únic fet acreditat és que s'han trobat monedes de l'imperi al costat de l'actual monestir.
L'epítectec flavi, tant important per a Egara, apareix en un document de l'any 1.185 per a designar la Coma Ipsa Flàvia, que podriem identificar amb el Pla de les Pinasses, sota el qual es troba la font Flàvia. Això confirma l'antiguetat mil.lenaria de la toponimia de la surgència, però no hi ha cap indici que sigui una mena d'homenatge a la distania flàvia. Com hem explicat, només es coneix, per diverses troballes, que els Òbits era un lloc d'estada vinculat al pastoratge a l'època del baix imperi romà, del segle III al V.
La continuitat als segles VI i IX
Hi ha diverses evidències de la continuitat de l'activitat a Can Solà del Racó durant l'etapa visigòtica, després de l'abandonament de la primera villae. En concret s'han trobat:
- 50 sitges d'èpoques posteriors a la primera vil.la, algunes de les sitges estan fetes aprofitant l'estructura anterior.
- uns murs situats al sud,
- una altra necropoli, amb 60 tombes, moltes corresponents a nens.
Aquesta evolució seria semblant a la viscuda per altres vil.les romanes, com Aiguacuit, on part de les zones d'habitatge van passar a tenir funció de magatzem. En aquesta nova època les estructures residencials van perdtre la importància que tenien a l'epoca romana.
Jordi Roig Buxó considera que el nou assentament alt medieval va estar en actiu entre els segles VI i VIII i hauria ocupat una superficie d'una hectàrea.
El vincle amb la masia actual
Ni la documentació ni les restes arqueològiques permeten saber si aquest antic nucli agrari romà i visigòtic va tenir continuitat en els masos que, posteriorment, es van establir a la mateixa zona i que estan ja documentats al segle XIII. Alguns autors ho donen com a segur, però de moment no es pot demostrar.
A favor de la continuitat durant l'ocupació musulmana (anys 715 a 799) i la submisió carolingia (anys 800 a 988) hi hauria diversos arguments:
- els nous estudis històrics rebutjan que la invasió àrab provoqués un èxode massiu i, per tant, defensen la continuitat de les estructures existents al segle VIII.
- A Matadepera va existir un "Palazol" (també delegat d'Egara), que probablement era el centre administratiu del sector per part dels musulmans. Alguns autors situen el Palazol i la seva font a Can Solà del Racó, però el més probable és que estigués a Can Roure, sota el turó de Sant Joan.
- Els primers documents històrics que parlen del Castell de Terrassa fan precisament referència a uns terrenys situats prop del Montrodon, és a dir, a l'àrea d'influència de l'antiga villae.
En qualsevol cas, dues de les expertes en Can Solà del Racó, Eulàlia Barrasetas i Gemma Garcia, destaquen que "ens trobem davant d’un jaciment important per la seva continuïtat en el temps; des de la vil.la romana, associada a la necròpoli i les posteriors ocupacions, endinsant-se en l’edat mitjana, fins a la relació que pugui haver amb el proper mas de can Solà".
Bibliografia
--- Sobre el jaciment:
- Sánchez Campoy, Eduard. "Memoria del Sondeig Arqueològic de Can Solà del Racó". Servei d'Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat. Maig de 2001.
- Barrasetas, Eulàlia, i Garcia, Gemma. "El jaciment arqueològic de Can Solà del Racó". Diputació de Barcelona.
- Canyameres i Ramoneda, Esteve. "Can Solà del Racó de Matadepera (segles XII a XVII). Revista Terme, número 16.
--- Sobre l'època:
- Carreras, Cèsar, i Berni, Piero. "El circuit comercial de Barcino: reflexions al voltant de les marques amfòriques". Faventia, 2001.
- Garcia i Llinares, Gemma, i Olesti i Vila, Oriol. "Terrassa i el seu territori a l'edat antiga: Estat de la Qüestió i noves perspectives". Revista Terme, número 14.
- Martí, Ramon. "Del fundus a la parrochia. Transformaciones del poblamento rural de Cataluá durante la transisición medieval".
- Ollé Guzmán, Joan. "El municipi romà d'Egara: antecedents, constitució i evolució". Revista Terme, numero 24. 2009.
- Roig Buxo, Jordi. "Asentamientos rurales y poblados tardoantiguos y altomedievales en Cataluña (siglos VI al X)." Documentos de Arqueología e Historia. Bilbao, 2009.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada