Les enigmàtiques sepultures alt-medievals de Sant Llorenç del Munt i la serra de l'Obac

En diversos llocs de Sant Llorenç del Munt i l'Obac hi han enigmàtiques sepultures aíllades o aplegades en grups molt reduïts. Són d'origen alt medieval, dels pobladors del massis (pagesos, pastors i també alguns ermitans) durant l'etapa visigòtica, l'ocupació musulmana i el domini carolingi.
Aquestes sepultures van ser estudiades per l'Antoni Ferrando i Roig, que va publicar un ampli estudi. Segons aquest informe, hi han de quatre tipus de tombes a Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac:

1) Les més abundants són les que estan fetes amb lloses de pedra rectàngular (també anomenades cistes). Eran fàcils de construir: s'obria una fossa a terra, es recobria l'interior amb les lloses formant una caixa i, finalment, es tapava amb una pedra.
2) Unes altres estan fetes amb teules (sostingudes simplement les unes amb les altres o bé, en alguns casos, unides amb morter). Aquest tipus d'enterrament, que era d'origen romà, es va fer servir principalment durant el regne visigòtic. Segons l'Antoni Ferrando i Roig, "el seu ús va començar a decaure a partir del segle VI, però s'han trobat de més tardanes ja que al nostre país sembla que la teula plana no es va deixar de fabricar fins el segle X".
3) Un altre tipus de sepultures estan excavades a la roca. Les més antigues, del segle VIII a IX, tenen formes rectagulars, trapezials o arrodonides. Però la majoria dels segles X i XI són antropoformes (és a dir, en forma humana). Segons l'Antoni Ferrando, "sembla clar que qui les excavava ho feia seguint una tradició molt arrelada i el ritual específic d'una comunitat diferenciada".
4) També hi han tombes molt simples, directament excavades a terra i amb cobertures poc complexes. Són els enterraments més tardans, fets a partir del segle X.

L'Antoni Ferrando destaca que l'orientació de moltes de les sepultures és d'oest a est. El motiu podria tenir les arrels "en antics cultes solars cristianitzats ja que l'est assenyala Terra Santa (a més de la sortida del sol)".
El costum de fer tombes aillades en llocs perduts del massis va pedre força amb la generalització de cementiris al costat de les esglèsies a partir del segle XI.
La troballa de les tombes conegudes fins ara a Sant Llorenç del Munt es va començar a produir a partir del 1920, quan el Centre Excursionista de Terrassa (CET) va iniciar el seus estudis culturals i, en primer lloc, va localitzar les tres sepultures de la Porquerissa, que inicialment es van vincular amb la toponimia del coll de Tres Creus (corresponent possiblement a tres homes penjats).
Poc a poc, i amb l'ajuda de pagesos i pastors, el CET va anar trobant les tombes de Can Robert, el Coll d'Eres, etc.
Com en molts altres elements patrimonials del massis, els expoliadors actuaven sovint més rapidament que els arqueòlegs. En alguns casos l'acció dels lladres i l'excés de zel dels estudiosos van provocar que al lloc d'enterrament no quedi absolutament res, com és el cas dels Òbits.

Índex de les principals sepultues aïllades de Sant Llorenç del Munt i l'Obac

1. Tombes de Can Robert.  (Fitxa)
2. Tombes dels Òbits.
3. Tombes del Coll d'Eres.  (Fitxa)
4. Tombes de la Porquerissa.  (Fitxa)
5. Les Tombes de la Solana de les Monges.
6. Tomba de l'Espinenca. 
7. Tombes de les Roquisses.  (Fitxa)
8. La tomba de Can Cadafalch.
9. Tomba de Sant Feliu del Racó.
10. Tombes del Moro de Talamanca.  (Fitxa)
11. Tomba del Moro de l'Otzet.  (Fitxa)
12. Tomba de l'Om o de lErmità.  (Fitxa)
13. Codro Bressol.  (Fitxa)
14. La tomba de la Creueta.
15. Les sepultures de Vallcarca.
16. El fossar del coll del Galí.
17. Tombes de la Quebeca (desaparescudes)

A banda d'aquests llocs d'enterraments també hi ha tombes, entre d'altres, al monestir de la Mola, al jaciment romà i alt-medieval de Can Solà del Racó, a Sant Pere de Mur, al castell de Talamanca, a Santa Creu de Palau o a l'esglèsia vella de Rellinars.