La Carena del Pagès, que uneix el Montcau i la Mola, té una llargada de 3,2 quilòmetres i una elevació màxima de 1.037,2 metres, segons l'Institut Cartogràfic de Catalunya, Aquesta alçada el situa en el tercer lloc del ranquing dels principals cims de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac.
El promontori de la carena es pot veure clarament des de la vessant de llevant (foto superior), on després d'una suau baixada queda delimitat per les abruptes cingleres que hi ha entre les canals del Seglar (nord) i de Tanca (sud). Igualmente es pot contemplar des de ponent (foto inferior), on el descens queda suavitzat en part per la llarga carena del Roure del Palau, però és igualment fort a la canal de les Teixoneres.
En el cim geogràfic fa molts anys es va situar una fita de separació dels temes de Sant Llorenç Savall i Mura. De fet, entre el torrent de la Font Flavia i el coll d'Eres, el llom carener delimita els dos municipis i, per això, es van situar diverses fites de senyalització.
Al punt on es troba el cim, i al voltant d'una alzina, hi ha acumulats un munt de pedres, que probablement fa unes dècades formaven ben aprop una barraca de carboners. El "turonet" del Pagès conserva moltes places carboneres, algunes de dimensions ben destacades, que recoden la intensa activitat forestal que va tenir aquesta contrada.
El cap d'una de les colles de carboners que tenien aquest àmbit de treball era conegut com "el Palau", pel seu cognom. A ell se li atribueix la protecció del gran roure situat a peu del camí de la carena i que encara es recorda com el Roure del Palau o d'en Palau.
Tot i que per molts llocs encara hi han traces dels antics camins emprats pels carboners, actualment no hi ha cap corriol que s'enfili al cim de la carena. Per visitar-lo, cal embosarcar-se entre alzines i alguns roures. En general no hi ha grans problemes en fer la pujada des de qualsevol dels quatre camins que envolten el "turonet", si bé des de l'oest (la pista de la carena) la distància és més curta.
Una recomanació de ruta:
1) Començar l'embardissada per la cruilla (nº 1 del mapa) de la pista de la carena amb el corriol que porta al sector sud de les Fogueroses. Fent l'ascensió en direcció sud-est, el primer objectiu és assolit el llom carener (passant de la cota 990 a la 1.025). El trajecte és només de 130 metres i, si es vol, es pot passar per una primera plaça carbonera (nº 2 del mapa).
2) Sense perdre el fil de la carena s'arriba, en segon lloc, a una fita de termes (nº 3 del mapa) i, tot seguit, a un roquissar (cota 1.029 metres i nº 4 del mapa), des d'on hi ha unes magnífiques vistes a la resta de grans turons d'aquest eix de Sant Llorenç del Munt. Cap el nord-oest es veu un "gran" Montcau i cap a el sud apareixen La Mola i el pla de les Pinasses dels Òblits.
3) De nou al bosc, i sempre sense perdre el capdamunt de la carena (que aqui va en direcció sud-oest), cal caminar uns cent metres per veure, sense possibilitat d'error, el cim. Com hem dit, hi han un munt de pedres al voltant d'una alzina i una fita de separació de termes.
4) El descens es pot fer per tot arreu, però la recomanació seria continuar en direcció sud per arribar fins el corriol (nº 5 del mapa) que, des de la pista forestal (oest) va fins els cingles superiors de la canal de Tanca (est). Pel trajecte es veuen diverses carboneres (com la nº 6 del mapa).
5) En arribar a l'estimball (nº 7 del mapa) es recomana seguir a l'esquerra (cap el nord) un corriol, que ofereix una impressionant vista aèria. Cap els 200 metres s'arriba a un pelat de roca, on cal passar amb prudència perquè a sota s'obre una mena d'embut. A la paret que queda davant del camí, i uns 10 metres per sota, hi ha la boca interior de la Foradada de Tanca (nº 8 del mapa). Voltant l'embut es pot passar per sobre del forat del cingle i arribar a un mirador de la canal. Avançant encara uns pocs metres més, i endinsant-se en el bosc, s'arriba a un altre mirador més extern, des d'on es pot veure la boca exterior de la Foradada de Tanca.
6) Tornant al corriol s'avança fins a una bifurcació de camins (nº 9 del mapa). El de la dreta porta a diversos indrets, però ara interessa seguir-lo, sense perdre alçada, fins a dos miradors de l'Agulla Petita de les Fogueroses i la Roca Encavalcada. Entre aquests dos miradors hi ha una estreta canal. Baixant-la uns metres es troben dos llocs força interessants: primer, la Foradada del Til.ler (nº 10 del mapa) i, poc després, la Foradada de la Moixera, que també és coneguda com la Roca Encalvalcada Fosca (nº 11 del mapa).
Tornant fins a la bifurcació, i agafant l'altre trencall (el de l'esquerra), s'inicia un ascens fins a passar pel costat d'un nou mirador i acabar, 200 metres cap a l'oest, al lloc de sortida, a la pista forestal de la Carena del Pagès (nº 1 del mapa).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada