Sant Llorenç del Munt i l'Obac té més de mil barraques de pedra seca, una de les concentracions més grans de Catalunya. Aquest peculiar model de construccions, representatives de l'arquitectura popular, estan presents a gairebé tots els municipis del massis:
- Barraques de Rellinars. (Fitxa) (Mapa)
- Barraques de Castellar del Vallès. (Fitxa)
- Barraques de Matadepera. (Fitxa)
- Barraques de Vacarisses.
- Barraques de Mura.
- Barraques de Sant Llorenç Savall,
- Barraques de Talamanca.
- Barraques de Granera.
- Barraques de Monistrol de Calders.
- Barraques de Rocafort.
1) El seu desenvolupament es va produir entre el S. XVIII i principis del S. XX.
Durant aquest llarg periode de temps les barraques es van extendre per les terres en les que s'anaven plantant nous ceps. Aquestes vinyes estaven sovint situades lluny dels masos i necessitaven aquestes edificacions com a magatzem d'eines i aixupluc de persones i, en alguns casos, de bestiar.
Les barraques van ser veritables habitatges temporals dels pagesos que, mitjançant els contractes de rabassa morta, havien aconseguit llogar un tros de terra que, fins el moment, era forestal. Com existia una forta demanda de vins i aiguardents des d'Amèrica, al llarg del segle XIX la vinya era rendible i va ocupar fins i tot els terrenys més esquerps dels massis. Les noves parcel.les tenien una extensió d'1 a 3 hectàrees, fet que explica l'elevat nombre d'aixuplucs.
La duresa de les condicions de treball i de vida dels pagesos va tenir recompensa. Va ser un moment de creixement econòmic de Catalunya i de benestar pels habitants de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Molts pagesos van formar una mena de precedent de classe mitjana, amb prou poder adquisitiu com per incrementar el consum del país. Tot va acabar amb la plaga de fil.loxera procedent de França, que va matar els ceps. Per culpa d'això, les vinyes més llunyanes dels masos van ser abandonades. Algunes de les construccions van ser reutilitzades pels carboners i boscaters fins a mitjans del segle XX. Però la majoria van entrar en un procés d'enrunament.
En aquesta primera etapa les barraques van tenir, per tant, una clara funcionalitat per a cobrir les necessitats del treball rural. Tot i això es tenia cura de la seva edificació. En molts casos es confiava l'obra a experts en aquest tipus d'arquitectura, els barracaires, molts dels quals eren de la Cerdanya. Però també alguns pagesos es feien la seva propia barraca. En la construcció s'utilitzaven les pedres que s'havien tret del terreny abans de plantar els ceps i que no havien estat utilitzades per aixecar les feixes.
Les construccions de Sant Llorenç del Munt i l'Obac són més petites que en altres llocs de Catalunya. La majoria són de planta circular, seguides per les quadradres o rectangulars. Ara bé, hi han exemples de construccions de tot tipus, combinant les diverses variacions possibles tant en planta com en portal i volta. Per això, arreu de Sant Llorenç del Munt i l'Obac hi ha una amplia representació de les tipologies de barraques..
2) Antecedents històrics
Els origens d'aquest tipus d'arquitectura popular són molt antics. En concret l'edificació amb pedra seca i d'estructures circulars cobertes té el seu origen en el neolític. Les primeres mostres van aparèixer fa set mil anys a Tell Halaf (Siria) i a Kirokitia (Xipre). L'antecedent més inmediat i proper podrien ser algunes petites cabanes en les que vivien els pagesos quan, a partir de l'època visigòtica, van extendre l'ocupació de terres. Aquestes construccions mai no haurien desaparegut completament i, per això, els nous vinyetaires del segle XVII s'haurien inspirat en la seva tècnica per poder tenir un aixopluc prop del seu lloc de treball.
3) Recuperació:
A la dècada dels 90 del segle XX moltes barraques estaven enrunades i oblidades. Però llavors es va produir un fenòmen que podria considerar-se tan important com el que segles abans va portar a la creació dels habitacles. Molts excursionistes i apassionats pel món rural van tornar a mirar cap a les barraques i van decidir rehabilitar-les. Aquesta vegada el seu objetiu no era fer-les servir, sino simplement recuperar-les com a "obra d'art popular".
A Catalunya s'ha desfermat una veritable passió per a les construccions de pedra seca, fet que s'ha traduit en:
- la publicació de molts estudis,
- la constitució de nombrosos grups dedicats a la rehabilitació, com el Grup de Recerca de la Pedra Seca de Castellar del Vallès o el Grup Pedra Seca Ballestar de Sant Llorenç Savall. També existeix una coordinadora de les diverses entitats sorgides arreu de Catalunya.
-la definició de rutes per a veure les renovades barraques.
4) Enllaços sobre la Pedra Seca a Catalunya;
- Web de la Coordinadora d'Entitats de la Pedra Seca de Catalunya.
- Web de Paisatges de la Pedra Seca.
- Catàleg Interactiu de la Pedra Seca de Catalunya: Wikipedra.
- Web del Grup de Recerca de la Pedra Seca de Castellar del Vallès.
- Secció de Barraques del Cau del Guille (dedicada especialment a Sant Llorenç Savall).
- Reportatge a TV3 sobre la Pedra Seca.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada