El Carner, la vall de la bruixa Violant

La contrada on va viure al segle XVII Violant Carnera, executada a la forca sota l'acusació de bruixeria, és avui una de les que té més màgia i encant de Sant Llorenç del Munt
El 23 de desembre de 1619 Violant Carnera, mestressa del mas Carner, va confessar, sota tortura, ser una bruixa. Va ser condemnada a morir "penjada amb gran violencia". La seva primera forca va ser destruida misteriosament la nit abans de l'execució. Però la segona si va poder "treure-li l'ànima del seu cos turmentat". Era la primavera de 1620.
L'últim record de la bruixa va ser per les terres que durant segles (del XII al XVIII) van treballar la seva familia: un petit tros del Ripoll, situat sota la Vall de Mur, entre Les Arenes i Les Marines. Violant va dedicar el seu últim pensament a la vall del Carner, que era l'únic veritablement màgic de la seva vida. L'entorn del riu li proporcionava flors i plantes amb les que feia remeis per alleugerir malalties. Aquest petit comerç permetia sobreviure a la dona, pobre i viuda, que havia patit el 1610 un embargament de molts béns en favor dels seus creditors, que eren altres conegudes nissages de Sant Llorenç del Munt, com els Barata o els Païssa.
Violant, una mica malcarada, mantenia unes relacions difícils amb els seus veïns d'altres masos de les Arenes, que van sumar-se a les primeres acusacions de bruixeria que es van fer des de Caldes de Montbuí. Eren els anys més durs de la cacera de bruixes en una Catalunya, sotmesa a una greu crisis econòmica i social. En aquest context, 400 dones van perdre la vida en ser consideres bruixes.
Quatre segles més tard de l'execució de Violant, la vall del Carner conserva l'encantari deixat per la seva bruixa.
Les fronteres naturals del petit racó són:
- A Llevant, el Turó i la carena del Castelló (Veure Fitxa) (Veure Situació)
- A Ponent, el Puig Rodó (Veure Fitxa) (Veure Situació)
- Al Nord, el torrent del Carner (Veure Fitxa),
- Al Sud, el torrent del Castelló (Veure Fitxa) i el propi riu Ripoll (Veure Foto).
La vall està ocupada per les carenes de les seves dues grans muntanyes, que s'entrecreuen com dents de serra sobre el Ripoll. El riu es veu obligat a fer ziga-zagues (meandres) per obrir-se pas.

Veure Racons de Sant Llorenç del Munt: El Carner. en un mapa més gran

Pel que fa a la seva història, el Carner va ser poblat probablement ja al neolític, però no hi han evidències prou clares per a confirmar-lo. Dalt de la carena del Castelló, dominant tot el territori, hi han les restes del suposat dolmen de la Creu Vermella (no confirmat pels arqueòlegs).
La vall va acullir a l'època medieval (a partir dels segles XII o XIII) el mas de la familia Carner, que va acabar per donar nom a tota la contrada. Els sucessius propietaris de la casa van conreuar les terres d'algunes de les carenes de la riba esquerra del Ripoll. També Can Barceló, de Les Arenes, va situar els seus horts prop del torrent del Castelló.
Malauradament el mas Carner va patir tots els efectes de la greu de Catalunya del segle XVII.  L'acusació de bruixeria només va ser un dels patiments dels habitants de la casa. També van ser víctimes del bandolerisme i de greus problemes econòmics. Els Carners no van poder afrontar els seus elevats deutes i les seves terres finalment van ser venudes.
La plantació massiva de vinyes per tots els racons, als segle XVIII i XIX, va ser realitzatda  per diverses families de Sant Llorenç Savall, fet que ha deixat com a testimoni motles feixes i barraques. Al principis del segle XX, després de la fil.loxera, la vall del Carner va quedar abandonada i gran part de les restes del mas Carner van ser expoliades per fer-les servir en la construcció de les noves urbanitzacions properes.
El Carner també va quedar al marge durant gairebé tot el segle XX dels circuits clàssics dels excursionistes, que van preferir anar cap a la seva veina de dalt (la vall de Mur), del sud (Les Arenes) o de llevant (Can Cadafalch).
El redescobriment del Carner s'està produint arran de l'arranjament de les seves antigues fonts i barraques per part del Grup de Recerca de la Pedra Seca de Castellar del Vallès, i de les descobertes espeleològiques d'en Jordi Guillemot. Fruit del treball de tota aquesta colla, sense la participació de cap institució, el Carner s'ha convertit en un dels racons millor cuidats i amb més encant de Sant Llorenç del Munt.



Repassant els llocs d'interès de la vall es comprova com la toponimia no ha fet tampoc justicia amb Violant Carnera. Ni un dels elements catalogats a la contrada recorden a la bruixa. Els noms més utilizats són (lògicament) Carner, Barceló (pel mas de Les Arenes que tenia els seus horts aqui) i Enric/Ramon de la Fonda.
L'únic habitatge conegut històricament a la vall és:
- el Mas Carner.  (Veure Fitxa) (Veure Situació)
D'aquesta casa ja només queden algunes pedres i teules. Com hem dit, bona part de les restes del mas han estat reaprofitades per algunes cases de les urbanitzacions de la rodalia. (No sabem què opina la bruixa d'això). Probablement van ser alguns dels habitants del mas els que van fer els dos sistemes de forats picats a la vora del riu.
El Carner també té un bon grapat de balmes:
- Balma de l'Aiguader de Baix. (Veure Fitxa) (Veure Situació)
- Balma de l'Aiguader de Dalt. (Veure Fitxa) (Veure Situació)
- Balmes del Carner.  (Veure Fitxa) (Veure Situació)
- Balmes de la Carena del Castelló. (Veure Fitxa) (Veure Situació)
- Balma al riu Ripoll, al Carner. (Veure Foto)
Fruit de l'enllaç d'una petita balma i una cavitat interior, també es troba la:
- Cova de l'Aigua. (Veure Fitxa) (Veure Situació)
Així mateix hi han dos avencs:
- Esquerda del Turó del Castelló.  (Veure Fitxa) (Veure Situació)
- Avenc del Ramon de la Fonda.  (Veure Fitxa) (Veure Situació)
Les fonts, conjuntament amb les seves basses, estan concentrades a la riba esquerra del Ripoll (amb l'excepció dels degotalls de les balmes del Carner):
- Font de la Falguera.  (Veure Fitxa) (Veure Situació)
- Font dels Avellaners. (Veure Fitxa) (Veure Situació)
- Font del Carner. (Veure Fitxa)  (Veure Situació)
- Font del Barceló. (Veure Fitxa) (Veure Situació)
- Basses (Petita i Gran) dels Horts del Barceló. (Veure Fitxa)  (Situació Gran) (Situació Petita)
- Font i Bassa de l'Enric de la Fonda. (Veure Fitxa) (Veure Situació)
- Font del Rossinyol (radera un gran mur d'esbarzers). (Veure Fitxa) (Veure Situació)
- Bassa Canyamera del Carner.  (Veure Fitxa) (Veure Situació)
- Font de les Balmes del Carner.  (Veure Fitxa) (Veure Situació)
Com aixoplucs i magatzems d'eines si es conserven moltes barraques, algunes de les quals han estat rehabilitades pel Grup de Recerca de la Pedra Seca de Castellar del Vallès.
- Barraca de Jesus Ballestar (nº 84 de Castellar del Vallès).  (Veure Fitxa) (Veure Situació)
- Barraca de la Carme Vinaixa (nº 55 de Castellar del Vallès).  (Veure Fitxa) (Veure Situació)
- Barraca del Jaume Guillemot (nº 42 de Castellar del Vallès).  (Veure Fitxa) (Veure Situació)
- Barraca de l'Enric de la Fonda (nº 16 de Castellar del Vallès).  (Veure Fitxa) (Veure Situació)
- Barraca de Paul Osul (nº 85 de Castellar del Vallès).  (Veure Fitxa) (Veure Situació)
- Barraca del Victo (nº 81 de Castellar del Vallès). (Veure Fitxa) (Veure Situació)
- Barraca de la Llinda Plana amb Angle (nº 108 de Castellar del Vallès).  (Veure Fitxa) (Veure Situació)
- Barraca del Frances Rius (nº 79 de Castellar del Vallès).  (Veure Fitxa) (Veure Situació)
- Barraca del Carner (nº 14 de Castellar del Vallès).  (Veure Fitxa) (Veure Situació)
- Barraca del Torrent del Carner (nº 110 de Sant Llorenç Savall).  (Veure Fitxa) (Veure Situació)
- Barraca del Rossell (nº 117 de Sant Llorenç Savall).  (Veure Fitxa) (Veure Situació)

També a la contrada del Carner destaquen altres llocs d'interès, com ara:
- El Pi de les 5 Besses. (Veure Fitxa) (Veure Situació)
- Els Forats Picats al Carner-1.  (Veure Fitxa) (Veure Situació)
- Els Forats Picats al Carner-2.  (Veure Fitxa) (Veure Situació)
- Forn de Calç del Torrent del Carner-1.  (Veure Fitxa) (Veure Situació)
- Forn de Calç del Torrent del Carner-2.  (Veure Fitxa) (Veure Situació)
- La Mandonguilla del Riu Ripoll. (Veure Informació)  (Veure Situació)

Ruta pel Carner:
El Carner és petit, però la dispersió dels seus llocs d'interès a diferents alçades (des de la vora del riu fins els cims de les seves carenes), exigeix dedicació a qui el vulgui conèixer bé. A més, en alguns trams els camins s'han perdut o bé no existeixen i cal emboscar-se.
Una possible ruta recorre, en 10 quilòmetres, gairebé tota la vall és:


0) Lloc d'aparcament:
1) Balma Aiguader de Baix.
- Creuement del Riu.
- Torrent del Carner.
2) Forn del Torrent del Carner -1
- Trencall cap el Forn de Calç del Carner - 2
3) Forn de Calç del Carner - 2
- Retorn al Trencall.
4) Barraca del Torrent del Carner.
- Trencall de la Carena del Castelló. Inici Camí Perdedor.
- Cim de la Cinglera. Trencall per emboscar-se i baixar a veure avenc. Pas difícil.
5) Avenc del Ramon de la Fonda.
- Retorn al Cim de la Cinglera. Camí de pujada molt perdedor.
6) Cim del Turó del Castelló i petit roure plantat.
7) Esquerda del Turó del Castelló.
- Cruilla Camí del Riu.
8) La Mandonguilla del Ripoll.
9) Roure del Castelló.
10) Conjunt de Balmes de la Carena del Castelló.
- Travessar passera i girar a la dreta per un corriol.
11) A l'esquerra del corriol, Barraca
12) Barraca de la Carme Vinaixa, amb una extraordinaria panoràmica de tota la contrada del Carner. (barraca nº 85, possibilitat baixar per la dreta de la cinglera)
- Trencall de la Cova de l'Aigua.
13) Cova de l'Aigua.
- Retorn a la Cruilla de la Carena i continuar baixant.
- Nova cruilla a l'esquerra.
- Cruilla a la dreta per baixa..
14) Barraca del Jaume Guillemot..
- Creuar el Riu Ripoll.
15) Font de la Falguera.
- Seguir el camí cap a la dreta.
16) Font dels Avellaners.
17) Font del Carner.
- Seguir el camí cap a la dreta.
18) Font de Can Barceló.
- En arribar a la cruilla, es poden veure les basses de Can Barceló i una extraordinària pineda.
- Pujar per la pista forestal.
19) Dalt d'un repla a l'esquerra, Barraca de l'Enric de la Fonda.
20) A l'esquerra, petit corriol que baixa a la font i la bassa de l'Enric de la Fonda.
- Continuar per la pista que fa un revolt de 180 graus.
- En arribar a una curva a la dreta, hi ha un rbre amb el símbol d'avenc. Cruilla per pujar a l'avec des d'abaix.
- Continuar per la pista.
- Fites a la dreta per pujar a la barraca del Carner.
21)  Barraca del Carner.
- Retorn a la pista.
- Continuar per la pista fins arribar a unes feixes i a un pal indicador del camí del Riu. En aquest punt pujar per un pas ober en la feixa. Seguir la traça d'un corriol.
22) Restes de la petita barraca del Francesc Rius.
- Pels voltants:
23)Vestigis del mas Carner.
- Retorn a la pista forestal.
- Uns metres més endavant, a l'esquerra, unes fites indiquen l'inici d'un corriol, pel qual cal baixar.
24) Barraca de la Llinda Plana amb Angle.
- Continuar pel corriol fins el riu.
25) Sistema de Forats a la vora del riu.
26) Clot d'aigua a l'esquerra del riu, que s'identifica amb l'antiga bassa canyamera.
27) Al costat, radera un mur d'esbarzers, hi ha la Font del Rossinyol. Si recentment algú ha fet neteja a fons es pot veure el petit baumat rocós de la surgència.
- Continuar per algun dels dos corriols que paral.lels van baixant per la riba (hidrogràfica esquerra) del riu. En arribar a un bosquet de pins, alzines i avellaners, i a uns 40 metres del riu:
28) Barraca del Victo.
- Retornant cap el riu:
29) Pi de les 5 Besses.
Des de l'imponent arbre cal anar a la plana rocosa que, més endavant, hi ha a la mateixa riba esquerra del riu. Allà hi ha:
30) El segon sistema de forats picats a la roca.
Cal creuar el riu i retornar uns metres buscant l'inici d'un petit corriol que s'enfinsa en un espès bosc. A vegades hi ha unes fites. Només girar pel camí, a la dreta hi ha un repla, que a sota té un petit abalmament. Cal pujar al replà i buscar unes traces que s'enfilen carena amunt.
31) Restes de la barraca de Paul Osul.
- Continuar cap amunt, buscant el millor pas, pel llom carener. En arribar a la carretera continuar a la dreta fins a:
32) Balmes del Carner, amb la surgència interna.
- Continuar per la carretera fins a trobar una petita torrentera a la dreta. Entre els matolls es veu un pas obert que cal seguir fins a trobar un roquissar i, després:
33) Balma de l'Aiguader de Dalt.
- Retornant a la carretera, cal seguir fins a trobar novament l'aparcament.
S'hauran recorregut 10 quilòmetres, superant diversos desnivells. Una bona introducció als dominis de la bruixa Violant, avui convertits i mantinguts com un bell lloc.

Més Informació:

- "Aventureres de la Història" - "Violant, una bruixa amb nom de reina". Espargaró, Alba, i Gassó, Magda. L'Esfera dels Llibres. Barcelona. 2006. (Pàgines 159-178)
- El Mas Carner, víctima de totes les crisis.  (Veure Article)
- Mapa amb els Llocs més destacats del Carner.  (Veure Mapa)
- Video sobre El Carner.  (Veure Video)
- Àlbum de Fotos sobre El Carner.  (Veure Fotos)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...