L'Avenc dels Talps, una bona quartada per pujar al gran paratge que hi ha sobre la font del Carme

L'avenc dels Talps es troba a la part alta de la gran canal del Senta, que des dels cims de les Roques d'Aguilar (per sobre dels 600 metres) baixa fins a la riba esquerra del riu Ripoll. La canal, delimitada per les imponents carenes de la Font del Carme (oest) i del Serradell (est), está dividida per un promontori de poca alçada i molt estret, però que s'allarga més de 400 metres. Al capdamunt d'aquesta careneta, i en la seva vessant est, es localitza l'avenc dels Talps. Veí seu, a l'altra banda de la canal, hi ha l'avenc de les Fusines.

La cavitat rep el nom del grup que el va descobrir l'any 1964: la Secció d'Exploracions Subterrànies Talps, del Centre Excursionista del Vallès.
Els components dels Talps van ser molt actius a la dècada dels seixanta del segle XX. Les seves dues troballes més destacades van ser batejades amb el mateix nom del grup. Per això, a Sant Llorenç del Munt i l'Obac hi ha tant la cova dels Talps (explorada el 1963 al Sot de la Teula) com l'avenc dels Talps (a les Roques d'Aguilar).
A la conca del Ripoll els Talps també van descobrir els avencs del Pala, els Peps i del Mas Pinetó i a la conca de la Riera de les Arenes van trobar igualment la cova de la Bardissa (o dels Peps), a la Mola.
El primer estudi sobre l'avenc dels Talps va ser publicat l'any 1968 a la revista Espeleòleg, del Centre Excursionista de Catalunya.
L'any 1980 en Xavier Badiella van encapçalar un grup que es va encarregar de fer les topografies de les cavitats que s'havien trobar fins aquell moment a la riba esquerra del Ripoll.
Una de les característiques de l'avenc dels Talps és la seva petita boca, que queda camuflada en un graó del terreny.
Superada l'entrada es baixa tres metres per una gatera, igualment molt estreta. Així s'arriba a un replà, on comença la veritable exploració de la cavitat.
Per una banda, un pou i una petita galeria porten fins a la profunditat màxima de 24 metres. Amb dificultat, també es pot accedir a una petita sala, que conecta amb un altre pou de 20 metres. El recurregut total de la cavitat suma 60 metres.
Sense l'exploració espeleològica a l'avenc, la visita a l'indret té moltes altres recompenses. A la base de la muntanya hi han diverses fonts bastant freqüentades i, a les parts més altes, hi han nombroses cavitats que, en gran part, resten oblidades.
La caminada per la careneta on es troba l'avenc dels Talps és una bona experiència. Està en un lloc ben ferèstec. A sobre seu té les elevades carenes del Serradell i de la Font del Carme. I a sota hi han les fondalades de la canal del Senta. La carena és molt estreta, però, en tot moment, es pot trobar un bon pas per a recòrrer els seus 400 metres.
El més complexe és arribar al llom carener. Des de dalt hi han unes traces obertes en la vegetació, que baixen en forta pendent. Hi han algunes antigues pintades i algunes esporàdiques fites. L'inici d'aquest pseudo-corriol es troba entre el cim de la carena de la Font del Carme (a uns 90 metres) i la torre d'alta tensió (a uns 100 metres). Des de la part inferior, antígament es podia pujar sense dificultats des del torrent de la font del Carme. Però aquest accès està actualment cobert de bardisses.  L'alternativa és pujar per la carena de l'oest fins a trobar un roquissar a la cota dels 470 metres, sota el qual es troba el petit avançó del Serradell. Des d'aquest punt, i amb molta prudència, es pot anar baixant, seguint direcció nord. En arribar a la vora de l'estimball hi ha un pas obert que, arran del cingle, porta fins a un lloc que connecta amb el principi de la careneta. A sota seu es troba la cova de la Font del Carme i, després d'uns metres de pujada, hi han les restes d'una barraca de dimensions més grans de les habituals. Sorprèn que, en un lloc actualment tan inòspit, fa unes dècades hi hagués aquesta construcció de pedra seca.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...