La curta, però estel.lar, vida de l'avenc-coves Terrassa (ara anomenat cova de l'Era dels Enrics)

Portada de La Comarca del Vallés, amb la foto del Frederic Segués
La descoberta i exploració de cavitats a Sant Llorenç del Munt i l'Obac inclou sovint una part èpica. Amb les històries de moltes troballes es podria fer un bon relat d'aventures.
A finals del segle XIX i principis del XX ja s'havien fet descobertes interessants de cavitats (com la del Manel) i s'havien fet exploracions d'avencs coneguts pels boscaters i els masos. Però la creació del Centre Excursionista de Terrassa (CET) va obrir una etapa molt activa de l'espeleologia llorençana.
La coneguda primera sortida oficial del CET ja va ser tot un exemple. Va tenir lloc el 16 i 17 d'abril del 1911 amb la participació de 22 persones, guiades pel Domènec Palet i Barba. La seva finalitat era fer exploracions geològiques i arqueològiques.
El primer dia es va fer la part oficial de la sortida, amb la visita a les Coves de Mura com a plat fort. L'itinerari del segon dia es va preparar després del sopar. El propietari de la fonda de cal Teixidor de Mura va fer anar a gent del poble que coneixia on es trobaven diverses cavitats. Així, en Palet i Barba va poder apuntar 3 coves i 10 avencs de les que no tenien cap mena de noticia. Malauradament en els dos articles consecutius que va publicar a l'Arxiu d'Estudis del CET no va especificar quines eren aquestes cavitats ni el contingut de les converses d'aquella nit, que de ben segur van estar plenes de dades molt interessants.
Per tal de visitar algunes de les cavitats desvetllades durant el sopar, el grup egarenc va tenir com a guia al Vicenç Ballber. Primer van anar a l'avenc dels Codolosos, de 10,8 metres de fondària. A continuació van esmorzar a una "serreta" al costat del Pla de Serrallonga i es van dirigir, travessant el sot dels Venedors, cap a l'Era dels Enrics. Allà en Ballber es va oferir a portar-los a una cova "desconeguda" en la que ell havia estat de petit.


Gran part del grup va esperar a l'Era dels Enrics, mentre en Ballber es va dirigir cap a la carena més propera acompanyat inicialment pel Josep Comerma i el Frederic Segués. Mentre en Ballber va cercar el cingle on es troba la cavitat, en Comerma va localitzar un petit avenc, al qual va baixar ràpidament en Segués, sostenint-se inicialment per compressió contra les parets. Després ja amb corda, també van fer el descens en Comerma i l'historiador Pau Gorina. Tots tres van calcular que el forat tenia prop de set metres de fondària i una galeria horitzontal de de 34 metres.
Quan van estar dins de l'avenc, van escoltar la veu del Ballber, que havia trobat el relleix que permet baixar fins a la cova. I encara van sentir millor els cops de martell que desgraciadament van donar la resta d'exploradors per recollir estalactites.


En Domènec Palet i Barba no va dubtar que la cova i l'avenc acabat de trobar (que era la primera descoberta oficial d'una cavitat del CET) constituïen "una unitat espeleològica". Per unanimitat tos els assistents van decidir batejar el conjunt com l'Avenc-Coves Terrassa.
La noticia va tenir un fort ressò. Fins i tot va ocupar la portada de l'edició del 6 de maig del 1911 de la Comarca del Vallès (imatge inicial). Posteriorment en Palet i Barba també va escriure dos llargs reportatges als dos primers números de l'Arxiu d'Estudis del CET, que van sortir publicats a l'octubre del 1911 i el gener del 1912.
Els tres excursionistes que estaven a l'avenc també van anar a la cova. El Frederic Segués (anomenat equivocadament Francesc a l'article periodístic del 1911) era membre de la família propietària de la Bòbila Segués de Terrassa. Pel Frederic (protagonista de la foto de portada de La Comarca del Vallés), aquella va ser la primera de tot un seguit d'històriques exploracions a Sant Llorenç del Munt.


L'estel.lar vida de l'Avenc-Coves Terrassa va ser breu. Ja no van aparèixer en la relació de cavitats de la Guia Monogràfica de Sant Llorenç del Munt, de l'any 1935. Ni tan sols la Guia esmenta res en l'itinerari que passa pel costat de la cova i l'avenc.
En determinar-se que realment no estaven unides, el conjunt va quedar desglossat en l'avenc i la cova de l'Era dels Enrics. En 1971 en Salvador Vives, en Jaume Centelles i en Pere Verderi es van encarregar de fer la topografia de l'avenc, assignant-li una profunditat de 12,5 metres i un recorregut de 49 metres. En 1974 en M. Noguera i en J. Ortega van fer la topografia de la cova, mesurant un recorregut de 27 metres.


Un segle més tard de la primera exploració, el 17 l'abril 2011, la Secció d'Investigacions Subterrànies (SIS) del Centre Excursionista de Terrassa va fer una ruta commemorativa, que va aplegar nombrosos participants.
A més, el Marc Anglés i el Christian Montoro van tornar a fer un estudi de les cavitats, que va confirmar que "la galeria inferior de l'avenc queda a uns 10 metres de la cova". Els dos espeleòlegs van considerar que "molt probablement hi hagi comunicació a través de la pròpia xarxa de fractures, però de forma impracticable per l'home".

Galeria de la Cova amb sortida directe
Tronc, ben treballat, que facilita l'accés a la boca de la cavitat





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...