Castellassa del Dalmau


La Castellassa del Dalmau és gran monolit separat només uns 50 metres (que és l'amplada de la canal del Tro) dels cingles de llevant de Sant Llorenç del Munt. És una gran roca allargassa, que va de sud-est a nord-oest, i que té un cim planer i boscós. Als seus quatre costats té el sot de Matalonga (al sud), la baga del Dalmau (al nord), La Mola (a l'oest) i la carena del Peiret i la Furriola (a l'est).
A uns 700 metres de separació cap el sud es troba l'altre Castellassa, la de Can Torres, més petita, però amb un cim més espectacular, més cridaner, i vinculada a algunes de les llegendes més populars de Sant Llorenç del Munt.
El primer document escrit sobre la Castellassa del Dalmau és un pergamí redactat en llatí el 26 de març de l'any 960. Anomena Castelle Azano a la Castellassa. En el seu llibre "la Castellassa de Can Torres: història, tradició i lleganda", l'Òscar Masó inclou una traducció d'aquest primer text, que es troba a l'arxiu de la Corona d'Aragó:
"Cunsermit i la seva esposa Madrona sonen a Sant Llorenç una mujada de vinya, una tona, un cup i una terra que posseixen al terme de Castellar, al lloc anomenat Castelle Azano i al Montcau".
Inicialment es va considerar que Castelle Azano es referia al Castell de Rocamur, però més endevant es va descobrir que realment parlava de la Castellassa del Dalmau.
L'Oscar Masó també fa referenència a documents posteriors que mostren l'evolució de la toponimia o bé les diferents designacions que es feien servir inicialment
-26 de març del 960: Castelle Azano.
-21 de març del 988. Kastello Azano.
-19 de juliol de 997: Castel d'Ecano.
-2 de maig del 998: Castello Eizano.
-19 de gener de 1055: Castellacan.
-9 d'octubre del 1087: Kastellacà.
Posteriorment, al nom de Castellassa se li va afegir "del Dalmau" donada la seva proximitat a l'històric mas de la Vall de Mur. D'aquesta forma, també se la va diferenciar del monolit de l'altra banda del sot de Matalonga, al qual també se'l va anomenar Castellassa, però afegint "de Torres" pel mas de Matadepera.
Del conjunt de la Castellassa del Dalmau formen part dues altres roques. A la vessant sud-est té adherida l'anomenada Guaitanda de les Guineures i a l'extrem nord-oest es troba el Paller o Palleret del Dalmau.
Altres elements elements característics de la Castellassa del Dalmau son la gran Pinassa del Paller i, a prop d'ella, una cova explorada l'any 2000.
La Castellassa del Dalmau pot ser vista des de múltiples perspectives segons el camí d'accès que es segueixi.
Imatge de la vessant sud-est de la Castellassa, que baixa cap el Sot de Matalonga.

Imatge de la vessant nord-est, que baixa cap el torrent de la Font Neda i la Baga del Dalmau.

Imatge també de la vessant nord-oest, però des de dalt del camí de la Senyora:

matge del cim boscós de la Castellassa del Dalmau (un corriol permet travessar de punta a punta la part superior de la roca):

Imatge de l'extrem nord-oest de la Castellassa del Dalmau, amb el Paller al davant:

Imatge de l'extrem sud-oest de la Castellassa del Dalmau, que permet veure la canal del Tro:

Des del cingle del Bolet, veient les dues Castellasses:
Des de la Riera Seca:

Des del Bosc Vell del Dalmau:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...