La postguerra: quan les carboneres de Sant Llorenç del Munt eren la principal font d’energia del Vallès
Els carboners de la postguerra (Antoni Mas) La producció de carbó vegetal és molt antiga i ha estat cabdal en el desenvolupament de les civilitzacions. El procés sembla bàsic: consisteix a cremar la llenya per reduir al màxim la seva alta humitat. Però fer-ho bé, saber trobar el punt adequat, requereix molt d’ofici per aconseguir tres avantatges: * Duplicar o, fins i tot, triplicar el poder calorífic de la fusta, fet que va ser imprescindible per fondre el ferro i passar de l’Edat de Pedra a la dels Metalls. * Eliminar l’emissió de fums, una necessitat bàsica a l’interior d’un lloc habitat. * Reduir el pes per tal de facilitar el transport. La importància de les carboneres va créixer encara més amb el desenvolupament urbà i la industrialització. La seva època daurada va ser entre els segles XVIII i XIX. Després, la competència del carbó mineral (extret sota terra) i, ja en el segle XX, del petroli i del gas, van posar fi a una activitat mil·lenària. Al Vallès les carboneres van ser...
