Els Arbres "singulars" de Sant Llorenç del Munt


-- Per consultar l'índex d'Arbres singulars de Sant Llorenç del Munt fes click en aquest Link --

Sant Llorenç del Munt i l'Obac té 44 especies diferents d'arbres. Alguns exemplars es caracteritzen per unes grans dimensiones, unes formes singulars o bé una història particular, que els han fet destacar de la resta i els ha vinculat a alguns indrets. 
Les alzines son l'especie més abundant, especialment la varietat de fulla llarga. Les alzines formen els boscos característics del Massis. Són ombrívols perquè les seves capçades es toquen formant una mena de "sostre" verd natural i, a les parts més baixes, un xic selvàtic i de pas difícil perquè tenen un sotabosc amb abundants arbustos lianosos, com arítjols.
Després de l'alzina, els altres dos arbres més abundants son els pins i els roures. Trobem exemplars dispersos o formant rodals tant de pi roig com de pi pinassa. A les zones més baixes també hi han arbredes de pi blanc, que va ser plantat per substituir els conreus de vinya, malmesos per la filoxera.
Pel que fa als roures, també es troben exemplars dispersos per molts índrets, però també aconsegueixen formar petits boscos a algunes zones, com entre els pujols de La Mata i el Llobet o entre els sots de la Bota i les Teixoneres.
En menys quantitat que les tres especies anteriors, i a vegades desenvolupades només en estat arbustiu, al Massis també es troben  l'arç, el boix, la savina, el ginebre, el càdec, l'avellaner, el garric, el llentiscle, el castaller, la noguera, el lledoner o el platan.
La concentració d'un tipus d'arbre en alguns índrets concrets ha estat l'origen de la seva toponimia, com és el cas de la Sesta de l'Arç, Font de l'Arç, el pla dels Ginebrons, carena dels Ginebres, el pla de les Pinasses, el Torrent de la Roureda, etc.
Els boscos de Sant Llorenç del Munt i l'Obac han patit una explotació important al llarg dels segles. Les recents investigacions demostren que ja els primers pobladors sendentaris del Massis van alterar la massa forestal de l'entorn de la cova del Frare, a La Mola. Els ibers van incrementar també les terres de conreu i pastoratge. Aquest procés es va anar fent més intensiu amb els romans, els visigots i la llarga etapa medieval. L'explotació agraria, ramadera i forestal es va reduir dràsticament a la dècada dels 60 del segles XX. Però la construcció d'urbanitzacions va continuar fent destrosses, sobretot a Matadepera, Castellar del Vallès i Sant Llorenç Savall. I, malauradament, els incendis tampoc no han perdonat una part del massis.
Malgrat tot, a Sant Llorenç del Munt i l'Obac hi han extensos i bells boscos d'alzines, roures i diverses especies de pins. A més també trobem alguns exemplars que han pogut evitar totes les desgracies i es consideren singulars per la seva grandaria, per les seves formes o per la història que representen.



Cap comentari:

Publica un comentari

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...