Les primeres referències documentals certes de com es distribuia i vivia la població a Sant Llorenç del Munt i l'Obac són del segle X. Per eonèixer la situació anterior hi han molt poques dades escrites i l'única informació possible prové de les restes arqueològiques. Però malauradament s'han fet pocs estudis i, a més, la gran majoria de les estructures arquitectòniques s'han perdut perquè eren molt rudimentaries (balmes obrades o petites cabanes de fusta o pedra)
A finals del primer mil.leni, les esglèsies i castells, com a nous propietaris feudals de les terres, van començar a deixar constància escrita de qui s'establia en un determinat terreny i en quines condicions. No s'ha conservat una relació exhaustiva, però si permet veure quins han estat els grans trets.
En l'època de la Marca Hispànica i els primers comtats catalans, Sant Llorenç del Munt i l'Obac estava repartit entre múltiples i petits habitatges que s'autobastien amb dificultat explotant els limitats recursos agrícoles i ramaders. Aquests antecedents dels masos omplien índrets avui ferèstecs com els torrent de la Saiola i l'Espluga, la Gavarra de l'Obac o els sot de Mata-rodona o els Debanadors.
L'augment dels masos fins a terres poc adeqüades va estar també promogut pels senyors feudals com una forma d'obtenir més ingresos.
Però el poc rendiment de moltes terres va anar provocant una progresiva reducció del nombre d'explotacions. La gran reconversió va ser provocada per la pesta negra (1347-1351). L'elevat nombre de morts va motivar l'abandonament de molts habitatges (anomenats masos rònecs) i la concentració de propietats entorn a algunes explotacions, que van quedar reforçades i van esdevenir les masies en la seva concepció actual.
El següent repte dels pagesos va ser combatre el poder feudal, que va augmentar la pressió fiscal i policial sobre els terrenys actius. Aquest és l'origen de les revoltes de les remences, que van acabar el 1486 amb l'abolició dels Mals Usos.
Un altre moment històric de les masies de Sant Llorenç del Munt i l'Obac (igual que a tota Catalunya) es va registrar al segle XVIII. Moltes propietats van fer una gran aposta per la vinya, substituint gran part dels conreus tradicionals i plantant ceps per tot arreu, fins i tot en fortes pendents de muntanya. El raïm tenia un bon preu perquè a Amèrica existia una gran demanda de vi i, sobretot, d'aiguardent. Per a poder conreuar la màxima quantitat possible de terrenys, sense fer una gran inversió i sense assumir riscos, les masies van utilitzar els contractes de rabassa morta, que llogaven terres a petits pagesos durant tota la vida dels ceps (uns 50 anys). Aquesta etapa va ser la de més prosperitat del massis, que va ser un dels grans exportadors catalans de vins i aiguardents.
L'etapa vinícola va acabar el 1879 amb l'arribada de la fil.loxera, que va matar els ceps. Això va coincidir amb la forta baixada del preus dels cerials per les importacions massives des dels Estats Units. Molts petits pagesos i propietaris es van arruinar.
Per a compensar la pèrdua d'ingresos algunes masies van intensificar la diversificació (que en alguns casos ja havien iniciat molt abans) amb la producció de calç i l'explotació forestal.
Un petit grup de masos van poder continuar la seva activitat, però gairebé tots van acabar per ser abandonats als anys 60 i 70 del segle XX i, posteriorment, es van integrar dins del patrimoni del parc natural. Alguns propietaris van poder fer el seu últim gran negoci requalificant els seus terrenys i promovent urbanitzacions. El procés constructiu podria haver arribar (com ho van fer els ceps un segle abans) a tot arreu. Però la mobilització ciutadana ho va evitar amb accions com "Salvem Sant Llorenç del Munt".
Recentment s'estan reactivant parts d'algunes antigues explotacions agrícoles amb l'objectiu d'especialitzar-les en productes ecològics. Fins i tot s'han recuperat vinyes per a fer vins de qualitat. En altres casos les masies s'han reconvertit en restaurants o centres de convencions. Però també hi han moltes que, tot i ser propietat de la Diputació de Barcelona, estan sense cap tipus de manteniment i en ruïnes.
Índex de les principals masies de Sant Llorenç del Munt i l'Obac:
Masies de Matadepera:
- La Barata. (Fitxa)
- Can Bofill. (Fitxa)
- Can Torres. (Fitxa)
- Mas dels Òbits -ruïnes- (Fitxa)
- Can Garrigosa. (Fitxa)
- Can Gorina. (Fitxa)
- Can Pobla. (Fitxa)
- Can Robert. (Fitxa)
- Can Marcet.
- Mata-xica -Can Torrella de Dalt- (Fitxa)
- Can Pèlags -Comelles- (Fitxa)
- Can Roure. (Fitxa)
- Can Sellers,
- Can Solà del Pla.
- Can Solà del Racó. (Fitxa)
- Can Torrella de Baix. (Fitxa)
- Can Vinyers. (Fitxa)
- Can Duran.
- Mas Gabi.
- Can Farrés de Dalt. (Fitxa)
- Can Farrés de Baix.
Masies de Mura:
- Cal Biel. (Fitxa)
- Les Elies. (Fitxa)
- La Vall. (Fitxa)
- El Puig de la Bauma. (Fitxa)
- Les Refardes. (Fitxa)
- Les Solanes
- El Soler.
- El Farell. (Fitxa)
- Cal Llobet
- Mas de la Roca.
- La Mata. (Fitxa)
- Mata-rodona. (Fitxa)
- Cal Miqueló. (Fitxa)
- El Peric. (Fitxa)
- La Pineda
- Sant Lleir. (Fitxa)
- Puigdoure. (Fitxa)
- La Coma d'en Vila -ruïnes- (Fitxa)
- Casa de l'Espluga -ruïnes- (Fitxa)
- Ruïnes de la carena de l'Espluga.
- Mas de la Pola -ruïnes- (Fitxa)
- Putxet -ruïnes-
- La Quebeca -ruïnes-
- Mas Forèstega -ruïnes-
- Mas de la Rebolleda -ruïnes- (Fitxa)
- Mas de la Gorina -ruïnes- (Fitxa)
- Mas Moragues -ruïnes- (Fitxa)
- Cases Velles del Puig -ruïnes-
- Mas de la Rauriga -ruïnes- (Fitxa)
- Ginebreda -ruïnes- (Fitxa)
- Mas Reixac -ruïnes-
- Mas de la Gralla -ruïnes-
Masies de Rellinars:
- Casajoana. (Fitxa)
- Les Cases. (Fitxa)
- Les Boades. (Fitxa)
- Can Gibert de Baix.
- Can Gibert de Dalt. (Fitxa)
- Les Ferreres. (Fitxa)
- El Casot. (Fitxa)
- Can Cotis. (Fitxa)
- Les Codines. (Fitxa)
- Cal Vacarisses. (Fitxa)
- Cal Barret.
- Can Felip Neri.
- Cal Llobet
- Cal Moixons
- Cal Planta
- Cal Roca
- Cal Pastoret
- Can Rutllat
- Can Fornells
- El Molí
- El Sallés / El Celler
- Cal Pau
- Cal Feliu
- Cal Domingo
- Cal Massana
- Torre Paleta
- El Planet.
Masies de Vacarisses:
- Casa Vella de l'Obac. (Fitxa)
- Les Vendranes. (Fitxa)
- Can Còdol. (Fitxa)
- El Lleonart. (Fitxa)
- Sanana. (Fitxa)
- La Calsina. (Fitxa)
- La Calsina Sobirana (o el Convent). (Fitxa)
- Can Torrella
- Can Vives.
- Torreblanca. (Fitxa)
- Collcardús
- El Boixadell
- Les Comelles
- El Palà
- L'Orpina
- Guinardeu.
- El Bovet
- El Mimó
- Castellet de Baix.
- Castellet de Dalt.
Masies de Terrassa
- Casa Nova de l'Obac. (Fitxa)
- Mas de la Serra Llarga. (Fitxa)
- Can Guitard. (Fitxa)
- Ca n'Amat de la Muntanya. (Fitxa)
- Can Borgunyà. (Fitxa)
- Can Carbonell. (Fitxa)
- Can Montllor. (Fitxa)
- Mossen Homs. (Fitxa)
- Can Petit
- Ca n'Arnella. (Fitxa)
- Can Bonvilar. (Fitxa)
Masies de Castellar del Vallès
- El Carner.
- El Sabater Vell. (Fitxa)
- L'Illa. (Fitxa)
- El Girbau. (Fitxa)
- Can Pelachs
- Can Cadafalch. (Fitxa)
- Mas Canyelles
- Can Borrell.
- Can Carner. (Fitxa)
- Can Casamada
- Masia de Can Font
- Can Messeguer.
- Can Sallent. (Fitxa)
- Can Riera. (Fitxa)
- Can Juliana.
Masies de Sant Llorenç Savall:
- El Dalmau. (Fitxa)
- El Davi. (Fitxa)
- El mas Borrell. (Fitxa)
- La Roca. (Fitxa)
- El Comadran. (Fitxa)
- La Muntada. (Fitxa)
- El Marquet de les Roques. (Fitxa)
- Can Brossa.
- Agramunt. (Fitxa)
- El Romeu. (Fitxa)
- La Pregona. (Fitxa)
- L'Armengol. (Fitxa)
- El Genescà. (Fitxa)
- Saladelafont. (Fitxa)
- Salallasera.
- Vilaterçana. (Fitxa)
- El Galí. (Fitxa)
Masies de Monistrol de Calders:
Masies de Granera:
- L'Otzet. (Fitxa)
- L'Agulló
- Bigues
- Biguetes
- El Calbó
- El Carner
- Cal Cintet
- El Coll. (Fitxa)
- Coronell
- Can Creus
- Girbau de Baix
- Girbau de Dalt
- La Manyosa
- Cal Martí
- Can Miquel
- L'Óssol
- La Païssa
- Puigdomènech
- La Riera
- La Roca. (Fitxa)
- Cal Rossell
- El Salomó
- Salvatges
- El Solà del Sot
- Tantinyà
- La Torre
- Trens
- Els Clapers -ruïnes-
- Casalot del Coll d'Ases -ruïnes-
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada