El Santuari Prehistòric (o la Torre) de la Pola

Des de la font de la Pola es veu clarament, cinquanta metres més al nord, sobresurtint del bosc, un conjunt de formacions rocoses que han fet volar moltes imaginacions. Unes teories consideren que és un lloc sagrat prehistòric, on molta gent hi anava en peregrinatge i on es fixava el calendari anual. Altres tesis afirmen que eren la base d'una torre de vigilància, que podria remuntar-se a l'època de broze o bé a l'alt-medieval.
La trilogia d'elements que originen les teories és la següent:

1) Una agulla de nou metres d'alçada que està amagada entre l'alzinar i que, des de fa unes dècades, rep el nom del Gendarme de la Pola. 

2) Un cingle situat radera de l'agulla, però que és més alt (25 metres). El Cingle del Gendarme està format per dues grans roques, unides per una paret central que té una diàclasi (fractura) al centre.

3) La cova del Cingle del Gendarme té una alçada de dos metres i mig d'alt i una amplada de mig metre, però molt poca profunditat.

Primer Santuari matriarcal Mare-Terra:

Més enllà d'aquesta breu descripció dels tres elements, alguns estudiosos, com Amador Rebullida Conesa, creuen que:

- l'agulla és el símbol (fàlic) de la fecunditat

- i el cingle (amb el forat al centre) representa la maternitat.

Això voldria dir que la Pola reuniria excepcionalment aquests dos grans símbols, un davant de l'altra. Per aquesta raó, Rebullida considera que "en aquest conjunt es va practicar un culte a la Mare-Terra per part dels agriculturs matriarcals".

Posterior Santuari patriarcal Luni-solar:

Però encara hi ha més: a diversos punts el cingle del Gendarme hi han una sèrie d'encaixos que, segons Rebullida, van sevir per sostenir amb pals una coberta superior i un pis inferior. Aquestes plataformes haurien tingut com a objetiu "aconseguir un recurregut més ampli de l'ombra (del sol) i, per tant, un gnòmon més precis per a determinar la durada de l'any i de les estacions".

Rebullida va observar el cingle durant un llarg periode de temps per a determinar que:

- "Al solstici d'estiu, i sols al migdia, és quan la llum del sol il.lumina el replà del peu de la cova, deixant la resta a l'ombra. En el transcurs dels dies i a la mateixa hora, la claror va pujant i a l'equinocci arriba a la part baixa de la boca de la cova. Dies després llisca dindre i il.lumina la paret interior." 

- "Al solstici d'hivern la llum assoleix el punt més alt, començant un quart d'hora abans de les dotze, hora astronòmica, amb una linia vertical que s'eixampla fins a les dotze, es trasllada  i estrenyent-se desapareix uns tres quarts d'hora més tard, deixant de nou la cova a l'ombra."

Tot això, segons Rebullida, li donava al cingle un altre simbolisme. En concret, "la penetració al seu interior de la claror del Sol a l'hivern seria la promesa de creació naixement per la llum".

Quan els antics habitants de la contrada van adonar-se d'aquest fenòmen, l'anterior culte a la Mare-Terra "va derivar a un culte astral del Pare-Cel, propi de les societats patriarcals, com va succeir en tants d'altres santuraris de les civilitzacions clàssiques".  Els artilugis col.locats al cingle suposadament permitien articular un calendari luni-solar i fixar les festes rituals. Rebullida va afirmar que el suposat santuari de la Pola era molt semblant al que existeix al municipi de Fresneda, a la comarca de Matarranya. La data de "funcionament" d'aquests dos llocs sagrats seria entre el 1.200 i els 750 a.C., que correspon als inicis del Bronze Final. Es coneix que, en aquella època, hi havia una comunitat de pobladors de l'Obac, com ho demostren les inhumacions i restes ceràmiques trobades a les coves de Mura, del Turó del Mal Pas, del Centenari i del Frontal. No obstant, no s'ha detectat cap resta ni a les balmes de la Porquerissa o la Pola, ni a les cavitats més properes.

Una torre d'observació (del bronze o medieval)

Una altra explicació arqueològica de les estructures de la Pola és que serien realment una torre d'observació militar. Així és com figura en l'inventari de jaciments de la Generalitat de Catalunya.

Aquesta altra versió, que és ara per ara l'oficial, també genera preguntes: per què es va fer l'esforç d'aixecar una torre en aquest indret concret quan les mateixes vistes es poden obtenir des de la cinglera del costat i sense necessitat de fer cap mena de construcció? 

L'Antoni Ferrando, un dels grans exploradors i coneixedors del massis, també creia que els forats (capades de moro) servien per a sostenir una torre de vigilància, que datava a l'epoca alt medieval.

Un altre gran coneixedor de Sant Llorenç del Munt, Jordi Guillemot, autor del bloc "El Cau del Guille", ens apunta una altra possibilitat. Els forats en la roca haurien estat fets per l'antic mas de la Pola per encabir una estructura de fusta que servis per explotar ruscs naturals d'abelles