La Balma de l'Espluga és un dels símbols de les destrosses comeses contra el patrimoni natural i arqueològic de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac. Malauradament el que avui veiem no és l'estructura que antigament cobria un dels abalmaments del turó per formar un petit mas. El que avui podem veure són uns murs aixecats a principis dels anys 80 amb la finalitat de tancar dos grans perxerons i algunes mules. Aquests animas de càrrega es van fer servir durant un parell d'anys per arrossegar els troncs dels milers d'alzines i roures que van caure víctimes de la gran tala realitzada a la finca de Matarrodona abans de la seva venda a la Diputació de Barcelona.
Per això, la balma de l'Espluga és el símbol d'un doble crim: contra el patrimoni natural (per la tala massiva d'arbres) i contra el patrimoni arqueològic (per les destrosses provocades en les antigues ruïnes). Una de les mules emprades aquells crims no va ser resistir l'esforç i estar enterrada davant de l'actual porta de la construcció.
Testimoni gràfic dels canvis.
Com a testimoni del que van ser les antigues ruïnes ens queda l'estudi que va poder realitzar gairebé "in extremis" l'Antoni Ferrando i Roig. El reconegut historiador de Sant Llorenç del Munt va poder veure l'antiga estructura i, fins i tot, va incloure un croquis i diverses fotografies al seu llibre "Història i Arqueologia vistes per un Excursionista".
Això ens permet fer una comparació entre les fotografies d'abans i després de les obres portades a terme per aixecar sobre les ruïnes les quadres pels perxerons.
- Fotografia de l'Antoni Ferrando i Roig prèvia a les reformes, que mostra l'estat de les ruïnes el 1980:
- Fotografia de la balma després de quedar convertida en una quadra pels perxerons:
En el seu treball, l'Antoni Ferrando es refereix a un document de l'any 1.336 que parla de la balma de l'Espluga, com a dependència en aquell temps del mas de La Mata. Probablement els seus orígens encara siguin més antics donada la seva petita mostra d'opus spicatum.
Però el seu valor històric no va fer impulsar cap actuació de rehabilitació, com demanava l'Antoni Ferrando, sinó que, contràriament, es va deixar que les ruïnes originals fossin malmeses per a poder fer les quadres dels perxerons. Després de la publicació del seu llibre, l'Antoni Ferrando va ser una de les persones que va denunciar els danys provocats.
Un sector amb força presència d'opus spicatum.
Fins aquell moment les ruïnes s'havien conservat prou bé. No es coneix quan es va produir el se abandonament com a mas, però posteriorment havia anat tenint ocupació temporal per part dels pagesos que s'ocupaven de les seves feixes, pels encarregats del proper forn de pega o pels excursionistes que anaven per aquells verals.
L'activitat humana als voltants de la balma deuria ser important antigament. Així ho confirmen les restes de la veïna casa de l'Espluga i altres dos conjunts de ruïnes que hi ha en històric camí que uneix aquest racó amb el mas de Matarrodona, passant per la balma del Figueret i el coll del turó Escarpat. En algunes d'aquestes ruïnes, així com en altres properes (encara no catalogades), es dona la circumstància que troben fileres d'opus spicatum.
La balma de llevant.
Uns metres a llevant de la balma hi ha una altra, però és de dimensions més petita i, a més, sembla haver tingut funcions auxiliars a la més gran, com ara tancament de bestiar.
Les rutes cap a les Balmes de l'Espluga
Hi han tres vies d'accés a la Balma de l'Espluga.
- Per la pista provinent del Racó Gran i la Cort Fosca.Hi han tres vies d'accés a la Balma de l'Espluga.
- Pel camí que baixa del Coll de Tanca.
- Pel camí que enllaça amb el camí Ral, travessant els torrents de l'Espluga i la Cansalada (que té un trencall cap el Mas de l'Espluga).
Des de la balma de l'Espluga es pot ampliar el recorregut per veure altres destacats llocs d'interès, alguns també amb valor històric:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada