Cova de l'Om

La cavitat, la font i l'eco més extraordinari de Sant Llorenç del Munt

La Cova de l'Om és una de les més de vint cavitats situades just a sota del cim de La Mola, al voltant dels mil metres d'alçada. Es troba a la cinglera superior del vessant nord, per sobre la carena de la Roca Foradada, entre les canals Freda i de Santa Agnès.
La cova pren el nom de la font de bassal que fa temps va ser acondicionada molt aprop seu.

La cova de l'Om és una foradada, és a dir, està oberta en els seus dos extrems. La boca principal d'accés està situada a la mateixa cinglera de la font, amb orientació cap el Morral del Drac i els Obits. 

La boca principal

El cingle de la cova

L'entrada té forma triangular i dona pas a una sala de grans dimensions. Aquesta part sembla una balconada sobre la vessant nord de La Mola. La cavitat segueix amb una estreta i curta galeria, oberta i penjada en una de les profundes canals de la muntanya. En total, la cova de l'Om té set metres de llargada.

La sala de l'entrada

La part final, oberta a una canal

Fins a la cavitat es pot arribar tant des de la part superior (Monestir) com de l'inferior (camí de la Soleia).
Des del cim cal baixar, fora del camí habitual, cap el nord fins a trobar una canal, inicialment ampla. Un pas entre roques permet situar-se sota el cingle i, des d'allà, cap a l'esquerra es pot anar a la font i a la dreta es troba la cova.
Des del camí de la Soleia la pujada és molt forta. Hi han diverses possibilitats. La vía més frequentada arranca des del costat d'una de les torrenteres, on es troba la cova de la Canal Freda. Des d'allà cal superar un denivell superior als 100 metres fins arribar a la font i, després, a la cavitat. També es pot grimpar pel pelat de roca que hi ha sobre la Panxa Contenta.
Un dels atractius addicionals de la visita a la cova i la font de l'Om va ser explicat per Lluís Verges i Solà, al seu llibre "Bellesa i Atractiu de Sant Llorenç del Munt". És del tipus d'eco que es pot escoltar des d'aquesta cinglera superior del nord de la Mola.
Segons va deixar escrit, "si ens situem d'esquena a la cova i de cara als Òbits i fem un fort crit, ressona cinc vegades, l'última de totes transcurreguts uns segons, quan hom menys ho pensa. Nosaltres en diem l'eco aflautat, atès que no totes les contestes ressonen amb el mateix to".
Lluís Verges qualifica l'eco de la cova i la font de l'Om com "el més meravellós" de Sant Llorenç del Munt.