Font del Llor i els seus vincles culturals: la sardana de l'Enric Morera i les memòries del Pere Quart
El seu nom és mil.lenari. Ja es troba citat en documents del 1068 com a font Loreda. Amb aquest topònim també és designa des de fa mil any al coll que, sota el Coll d'Eres i els Emprius, separa la Vall d'Horta i la fondalada de la Vall. Igualment va existir durant molt temp el mas de Llor, del qual només es conserven unes ruinesa al turó situat davant el Marquet de les Roques.
Al trobar-se en un dels punts de descàrrega del massis, la font del Llor brolla durant tot l'any i, de forma més abundant, a la primavera i la tardor. Les seves aigues sobrants formen el torrent del Llor que conflueix amb el de la Pregona per formar conjuntament (a 500 metres d'alçada) el torrent de la Vall d'Horta, que té un recurregut de 2,5 quilòmetres fins arribar a la riba dreta del riu Ripoll (a 430 metres).
El cabal de la font ha anat baixant progresivamente en l'últim mig segle. Al maig del 1942 va ser evaluat en 60 litres per minut, el setembre de 1972 va caure a 45 litres per minut i el març del 1999 era de només 15 litres per minut.
Fa anys per la festivitat de Sant Roc els veins de les masies del rodal tenien la tradició de fer un sopar per celebrar haver batut la collita.
La Sardana de l'Enric Morera
Enric Morera i Viura va composar una sardana titulada i dedicada a la Font del Llor. El propi Morera va explicar que aquesta obra "és el record, un xic llunyà, d'una festa catalaníssima que em dedicaren uns bons amics de Sabadell. És la descripció d'aquell paisatge fort i de viva emoció que sempre sento quan em trobo entre boscos i muntanyes. Aleshores és quan el meu cervell comença a donar voltes i més voles i m'esbravo escrivint una sardana. Aquesta és nascuda així".
Enric Morera i Viura va composar una sardana titulada i dedicada a la Font del Llor. El propi Morera va explicar que aquesta obra "és el record, un xic llunyà, d'una festa catalaníssima que em dedicaren uns bons amics de Sabadell. És la descripció d'aquell paisatge fort i de viva emoció que sempre sento quan em trobo entre boscos i muntanyes. Aleshores és quan el meu cervell comença a donar voltes i més voles i m'esbravo escrivint una sardana. Aquesta és nascuda així".
En Joan Oliver (Pere Quart)
La Font del Llor apareix en el recull de memòries Temps, records del poeta i dramaturg Joan Oliver (1899-1986), conegut amb el pseudònim de Pere Quart.
«Mai no oblidaré les nits d'agost al Marquet de les Roques, al fons de la Vall d'Horta, sota el Montcau... Del Coll del Llor, que comença a la font d'aquest nom, i dels fondals sota Roca Mur, arribaven els planys del duc, que els pagesos traduïen així: "Justícia de Déu!"»
En Joan Oliver tenia bons records de Sant Llorenç del Munt. El seu avi, l'Antoni Oliver i Buxó (1833-1904), era el propietari que del Marquet de les Roques, el que va decidir transformar-lo en l'actual casal d’estil modernista. L’any 1895 va encarregar el projecte a l’arquitecte Juli Batllevell i Arús (1864-1928), deixeble de Lluís Domènech i Montaner i ajudant d’Antoni Gaudí.
En Pere Quart va passar llargues temporades al Marquet de les Roques, sovint amb l'anomenada Colla de Sabadell.


