Santa Creu de Palou

Santa Creu de Palou és una ermita d'estil romànic d'una sola nau rectangular, sufragània de la parroquia de Sant Martí de Mura i pertanyent al monestir de Sant Cugat del Vallès.
L'esglesiola va ser construida cap el segle XI i les seves dues principals característiques son un absis semicircular característic de la tradició llombarda i un campanar d'espadanya doble, al qual es puja per una escala exterior. Actualment gran part de l'edifici està en runes i la seva portalada va ser traslladada als anys setanta del segle XX a una casa particular de Mura.
L'esglèsia i el seu cementri donava servei als masos més llunyans de Mura, com el Farell, Matarodona, Puigdoure i Puget. Segons diu Josep Galobart al seu llibre sobre la parroquia de Sant Martí de Mura, tot i les seves petites dimensiones, Santa Creu de Palou tenía tres capelles: una dedicada a la Creu de Crist, una altra a la Verge María i l'última estava compartida per Sant Sebastià, Sant Roc i Santa Apol.lònia. Per això, antigament cada 9 de febrer es feia una processó, en honor de Santa Apol.lònia, que anava des de Mura fins a la Santa Creu de Palou.
Una antiga llegenda explica que al cementiri de Santa Creu de Palou va actuar un basilisc. Es tracta un imaginari rèptil que té la funció de protegir els tresors i els cosos de les tombes. Per fer de guardians tenen la capacitat de matar amb la mirada.
La història del suposat basilics va passar just després de l'epidemia de pesta del segle XIV, que va omplir el cementiri de l'esglèsia i va originar a tota la contrada una greu crisis. Una nit de lluna plena un veí del Pont de Vilomara que caminava prop de l'ermita va decidir robar les tombes. Va aconseguir obrir un taut, però l'endemà el van trobar a ell mort sobre el difunt enterrat. Tothom va donar com a cer que l'havia mort la mirada del basilisc.

El fet que durant molt temps Santa Creu de Palou fos atesa pel rector de Mura, que havia de caminar cada diumenge poc més de dues hores des del poble fins a l'església, també va originar altres llegendes, que s'expliquen als posts del Coll de la Creueta i el Turó del Mal Pas.