Roca Salvatge (776 m)

La Roca Salvatge és un turó rocós, estret i abrupte. Algunes de les seves parets són les que tenen, conjuntament amb La Falconera, unes alçades més importants de tot el massis de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac.  L'agulla que culmina el cim assoleix 776 metres. amb grans desnivells sobre les valls que l'envolen.

-La seva vessant sud s'alça sobre els Bacs de la Portella (amb el turó Roig al davant i, més enllà, els Alts de la Pepa i el turó de la Mamella).
-A l'est té la canal de Mura (que fa de separació amb el Castellsapera i la carena del Collet Estret).
-A l'ost té la canal del Solitari (amb el Pallet de Tot l'Any a l'altra costat).
-I al nord la Roca Salvatge enllaça amb la carena del Camí Ral, que transcorre en aquest tram sobre la Gavarra de l'Obac. El Camí Ral està situat entre 40 i 65 metres per sobre de la Roca Salvatge i, per això, ofereix una visió aèria de la part superior del cim.

Sobre la peculiar toponimia del turó, Josep M. Faura, al seu llibre "Història de la Serra de l'Obac",  diu que originariament era Roca de la Salvatge i que probablement deriva del fet que a la part més innacesible del turó hi hagués "refugiada" una salvatgina, és a dir, animals no domesticats (com ara porcs senglars, tant nombrosos al parc).
La proximitat de la Roca Salvatge al Camí Ral fa que el turó estigui vinculat a la història del bandolerisme que va ser tant frequent a la zona, especialment al Coll del Correu i al Collet Estret. Després dels assalts, alguns bandolers s'amagaven als voltants del turó.
En èpoques més recent, després de la guerra civil, una cova de la vessant oest de la Roca Salvatge va servir de refugi durant molts anys a un vei de Terrassa. Aquesta cavitat va passar a ser coneguda com la cova del Solitari i, per extensió, tota la canal va acabar per ser anomenada també "del Solitari".