La Casa de l'Espluga es troba a la carena que separa els torrents de la Cansalada (al sud) i de l'Espluga (al nord). Les úniques referències documentals conservades indiquen que el mas va estar habitat, com a mínim, entre els segles XIV i XVI. Ara bé, el més probable és que sigui molt més antic, igual que la comunitat de masos d'aquesta contrada: la Porquerisa, la Pola, la Rauriga, la Ginebreda, les Balmes de l'Espluga i les menys conegudes ruïnes de la carena del turó de l'Espluga.
L'Antoni Ferrando i Roig considera que les balmes van ser els llocs més antigament poblats de la zona i, posteriorment, cap els segles IX i X, s'haurien aixecat les altres construccions.
Els únics propietaris directes coneguts de la Casa de l'Espluga van ser dos veins de Matadepera, Bernat Closa i Bartomeu Amat, que van rebre l'habitatge el 5 d'octubre de 1414.
De la casa es conserven actualment part de les façanes sud i oest i una cisterna (que l'Antinu Ferrando veu molt semblants al Cisternot de Rellinars). El fet més destacable és l'ús de l'opus spicatum en diverses zones, especialment en un dels murs. Prop de la casa també hi ha restes d'antigues feixes.
Al llarg del segle XX la Casa de l'Espluga ha estat "perduda" durant molt temps. L'any 1934 la Guia Monogràfica del Centre Excursionista de Terrassa (CET), al descriure una ruta per l'Obac, indica que un camí "segueix per dessota els turons del Coll de Tanca i, per les vessant de la font de la Pola, mena a la Casa de l'Espluga (Rubia)". Així mateix el CET inclou les ruïnes en el seu mapa del 1963, tot i que desplaçades fins a la part baixa de la carena. Aquest error va fer que l'habitatge tornès a quedar oblidat fins que, a principis del anys 80, l'Antoni Ferrando i Roig va tornar a localitzar-les. Les nombroses visites generades per la retrollada van facilitar el desbrossament del camí de la carena, que en molt punts havia quedat perdut sota la vegetació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada