Cova dels Talps

La Cova dels Talps està penjada en un cingle situat a la vessant dreta del Sot de la Teula, al costat sud de la Placa Sibarit (o Palestins), una popular paret d'aprenentatge d'escalada.

La cova va ser descoberta l'any 1963, però va estar oblidada durant 25 anys. La troballa va ser realizatzada per Robert Vallribera, Enric Mayoral i Francesc Farriol. membres de la Secció d'Exploracions Subterrànies TALPS, del centre excursionista del Vallès, amb seu a Sabadell. Aquest grup va localitzar moltes cavitats al llarg de la dècada dels seixanta del segle XX. Moltes d'elles a l'entorn del Ripoll, com ara l'avenc també anomenat dels Talps, l'avenc de les Fusines, la cova de les Bales, l'avenc de la Pala, l'avenc dels Peps o l'avenc del Pujol del Mas Pinetó. A la conca de la Riera de les Arenes, el grup va trobar la cova dels Peps (o de les Bardisses) i la cova dels Talps.
La primera topografia d'aquesta cavitat va ser publicada a Espeleòleg 7, però no es va indicar la seva localitzada. Per aquest motiu, la cova es va mantenir amagada durant molts anys. Als anys 80, en Xavier Badiella va encapçalar diverses prospeccions per la zona amb la finalitat de retrobar la cova. Al llarg de diverses sortides no tants sols van cumplir el seu objectiu, també van localitzar dues noves cavitats (cova Bonica i cova dels Ossos), altres dues també oblidades (coves del Galzeran i cova del Joan Petit) i, fins i tot, van identificar una surgència intermitent.

En Xavier Badiella va fer una segona topografia de la cavitat, conjuntament amb el Roger García, el 1986 i va publicar el resultat complert dels seus treballs el 1990,  al número 14 de la revista Exploracions, de l'Espelo Club de Gracia.
Per poder accedir a la cova dels Talps cal pujar a la part superior del cingle i, des d'un lloc actualment fressat, es necessari fer rappel. La boca, coberta per alzines, té dos metres d'alçada per 1,5 d'amplada. Però aquestes generoses dimensions només es mantenen durant 10 metres. A partir d'aquest punt el sostre baixa bruscament i cal arrossegar-se sobre "una pols extraordinariament fina", com va anunciar en Badiella. Als 55 metres hi ha una de les zones d'interès de la cavitat: unes petites estalagmites que, cal superar, per arribar fins el final. En total hi han 73 metres de recurregut en una galeria principal d'orientació NE (igual que la resta de cavitats de la zona).