El record de l'Alzina del Salari o del Sal.lari, amb dues teories sobre l'origen del seu nom

L'Alzina del Salari (o del Sal.lari) va morir el 1985, però encara és un dels arbres amb més anomenada a Sant Llorenç del Munt perquè el seu nom identifica des de fa més d'un segle el punt d'inici de moltes excursions per la Serra de l'Obac, al revolt del quilòmetre 11,2 de la carretera de Matadepera a Talamanca. A més, anteriorment ja era el punt on els ramats i els traginers podien abandonar el camí ral de Berga per agafar el camí dels Graons de Mura.
Per fer-se una idea de la magnitud que va tenir l'arbre desaparegut podem comparar amb l'alzina del Vent, que es troba a 1,5 quilòmetres de distància:
- Alçada:  Alzina del Sal.lari (13 m) / Alzina del Vent (11 m).
- Perímetre a 1 metre de terra: Alzina del Sal.lari (3,38 m) / Alzina del Vent (2,80 m).
- Diàmetre equivalent: Alzina del Sal.lari (1,079 m) / Alzina del Vent (0,891 m).
En resum, l'Alzina del Sal.lari era més gran que l'encara viva, tot i que aquesta és més espectacular. Per aquest motiu, l'Alzina del Vent també va ser designada com a Bonica.

La polèmica del nom

Hi ha una polèmica sobre l'origen real del nom, amb dues teories, cadascuna de les quals té els seus defensors.

- La teoria del SAL.LARI. El divulgador d'aquesta teoria va ser l'historiador Salvador Cardú. Amb l'ajuda del masover de la Mata, Jacint Cadevall, va publicar l'any 1928 un Recull Toponímic de la Muntanya de Sant Llorenç. Concretament va fer una relació de 200 indrets situats a les propietats de La Mata. Un dels llocs referenciats pel Cardús i el Cadevall va ser l'alzina, a la qual anomenen del Sal.lari, informant que "recorda el cognom del piler Sal.lari, qui tenia la barraca arran de la mateixa". El cognom Sal.lari, o Satlari, existeix al Vallès. A Matadepera hi havia famílies de boscaters. I a Terrassa uns Sal.lari van ser propietari d'uns terrenys per sobre de la via de la Renfe.

- La teoria del SALARI. Té com a principal valedor al mític escalador Josep Maria Torras Homet. Ell assegura que en Josep Mata de la Barata (propietari del mas i, per tant, dels terrenys on es troba l'arbre) va explicar-li que la seva família havia tingut el costum de pagar el salari dels boscaters al costat de la gran alzina. Per això, es va popularitzar aquest nom, escrit, per tant, com a salari.

Amb independència del seu nom real, l'Alzina del Salari (o del Sal.lari) va ser testimoni als anys 70 de com s'obria davant seu l'entrada a la urbanització il.legal de La Mata, que va arribar a tenir 15 habitatges. La declaració de parc natural va aturar aquest desgraciat projecte, tot i que encara queden algunes barraques. A més la zona d'accés, des de la carretera de Talamanca, va ser aprofitada com a zona d'aparcament.

Malauradament hi han poques imatges de l'Alzina del Salari (o del Sal.lari).  La fotografia d'aquest post va ser feta a principis de la dècada dels vuitanta per l'Antoni Ferrando, un dels més destacats historiadors de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac. Al Mas de la Mata, convertit en oficina del parc natural, es conserva una petita part de l'alzina.