Balma d'Aumà

La balma de la coma d'Aumà està situada a les cingleres que hi ha entre el Coll del Correu i el Paller de Tot l'Any, sota la carena del Camí Ral i per sobre del torrent de la Saiola.

La petita cavitat és un dels pocs índrets de Sant Llorenç del Munt i l'Obac que ha estat vinculat per alguns historiadors amb la presencia musulmana. Segons aquesta tesi, Aumà seria originament Omar, un sarraí que, finalitzada l'ocupació de la Catalunya Vella (720-801), va buscar un lloc per quedar-se al país. Si fos cert, paradoxalment un dels primers repobladors de la Serra de l'Obac després de la reconquesta seria un musulmà. 
Un dels principals defensors d'aquesta teoria és Josep M. Faura, un notari descendent de la familia Ubach, que ha contribuit a reconstruir molts aspectes de la història de Vacarisses i Rellinars fent servir com a font principal l'arxiu patrimonial de la seva nissaga. Els Ubach coneixen prou bé la balma d'Aumà perquè van assumir la seva propietat al segle XIV.
Josep M. Faura explica, en la seva "Història de la Serra de l'Obac", que "el fundador de la masia fou Aumar u Omar, un sarraí, un d'aquells coloni agereni del qual els parla el repoblament pel comte Guifré dels comtats d'Ausana i Manresa".

Faura reconeix que l'única informació contrastada és que l'any 1299 la balma estava habitada per Pere d'Aumà. Així s'especifica en un document on s'indica que el mas "prestava al Castell de Vacarisses un cens de tres sous i (per) una peça de terra unida a dit mas dita Morella, dotze sous i sis diners el dia de Nadal". El fet que al terreny proper a la balma sigui anomenat "Morella" confirmaria també, segons Faura, l'etimologia de l'indret i, per tant, l'origen musulmà de la familia propietaria.
En un document del 1497 s'anomena al mas "Coma del Mar", però Faura diu que aquesta designació tant sols és producte "d'uns escrivents i mal filólegs que desfiguren la toponimia pronunciada usualment com Coma-daumà".

La zona d'influència d'Aumà va arribar a ser ampla i ha quedat en la toponimia actual dels índrets situats entre el coll del Correu, el Paller de Tot l'Any i el torrent de la Saiola. En aquest triangle es troba la llarga carena de la Coma d'Aumà, el Sot de la Coma d'Aumà (on es troba la balma) i la font de la Coma d'Aumà.
Amb independència de l'origen musulmà (o no) dels seus ocupants, sembla clar que la Balma d'Aumà va formar part de la primera onada de petits masos/cabanes que van repoblar l'Obac o, fins i tot, que ja s'havien quedat amagats durant l'ocupació. Van arribar a sumar uns 20, tot ells d'unes característiques semblants: un únic compartiment, amb parets de pedra i el sotre de troncs. Les dimensions de la Balma d'Aumà també eren molt reduides i tant sols un gros mur de pedra protegia la seva entrada.
Més que de masos s'hauria de parlar de cabanes, que posteriorment van anar consolidant-se amb altres construccions. És el cas, entre d'altres, de la Saiola, la Calsina Jussana, la Calsina Subirana o la Portella. 
Fa uns anys el probable origen mulsumà d'Aumà era més polèmic. Però els historiadors estan trobant cada vegada més indicis que a la Catalunya Vella van conviure tres grups socials: els anomenats Gots (que eren els habitants que van quedar-se al país durant la invasió), els anomenats Hispans (que van fugir però van retornar amb la reconquesta impulsada pels francs) i alguns Sarrains que s'havien establert al país durant l'ocupació i van optar per quedar-se formant clapers o cases de moros, una de les quals hauria estat la Balma d'Aumà.
Els tres grups van compartir la necessitat de defensar-se de les continues ratzies dels musulmans. Hi han proves de la participació d'alguns dels habitants d'aquest sector de l'Obac en alguns enfrontaments amb els sarrains, com ara el que va tenir lloc ben aprop, a Sant Salvador de les Espases
Durant molts anys els vacarissians anaven en romeria a l'ermita aixecada al lloc en record de la llegendària batalla.  També els propietaris de l'Obac deixaven en els seus testaments misses ordenades a l'ermita. Hi ha documentació que prova la celebració d'aquestes misses fins el 1622.
No hi han gaires dades sobre els ocupants dels primers masos/cabanes de l'Obac. Faura va trobar tant sols documents que expliquen com l'any 996 un masover, anomenat Tedgen, va decidir integrar-se a la comunitat de Santa Cecilia de Montserrat, a la qual va aportar dues propietats seves a l'Obac.
Malauradament l'arxiu històric dels Ubach no arriba a aquella època. Els antecedents de la nissaga són del segle XII quan, una familia que havia fugit del sector de Sant Adrià del Besòs pels atacs sarrains, va demanar permis al Castell de Terrassa per instal.lar-se a una rudimentària torre de guaita que hi havia al lloc on després es va construir l'Obac Vell.
Tot i ser una de les darreres cases en posar-se en marxa, l'Obac Vell va acabar quedant-se amb la majoria de masos de la zona, que havien quedat abandonats arran de les grans epidemies de pesta negra (1347 a 1351). Són els anomenats masos rònecs, un dels quals va ser el d'Aumà.