La Porquerissa i els aglans de la Pola

La Porquerissa és una de les balmes més conegudes i visitades de la Serra de l'Obac per estar situada en el fort revolt que fa el camí que va del collet de Tres Creus (600 metres en direcció l'est) a la font de la Pola (300 metres en direcció nord). Davant seu arranca una carena, que davalla cap a la Gavarra de l'Obac.
La cavitat és un dels pocs indrets del massis que conserva un nom mil.lenari. La primera referència escrita a la balma és del mes de març de l'any 1.225. En aquesta data l'abat Berenguer va fer a Bernat de Costadelau i la seva dona, Bernarda, diverses concessions, entre les quals figuraven tres peces que el mas Riquer (de Can Pobla) tenia "al bosc". Una estava al Degotall, l'altra a Tallades i la tercera sobre el grau de la "Porcheriza".

Però la balma ja era utilitzada molt abans d'aquesta primera anotació escrita. Dins de la petita cavitat s'han localitzat restes arqueològiques (ceràmica) corresponents a les èpoques romanes, visigòtiques i medieval.
És evident que el nom fa referència a la funció de porquerissa que la balma va tenir molt temps enrera. Sota la balma, a ponent, comença un torrent, el de la Cansalada, amb una toponimia també vinculada al porc.
El pastoratge dels porcs era antigament molt diferent a l'actual. Anaven pels camps i els boscos, igual que les ovelles i cabres. La seva criança era important perquè el porc ha estat durant molts segles la gran reserva de carn (salada, seca o amb oli) de la població. Cal destacar que els porcs d'èpoques antigues eren moltrdiferents als que coneixem actualment. Per les informacions del segle XVIII, cada exemplar pesava només 70 / 80 quilos, molt menys dels 400 quilos actuals. El canvi es va produir entre 1880 i el 1900, quan es van introduir varietats britàniques i franceses, que s'engreixen molt més. Així ho explica Pere Roca i Fabregat, al seu estudi "La ramaderia porcina en la societat rural del Vallès Occidental dels segles XVII a XX".
De l'època romana, es coneix que la balma, tot i estar lluny de les seves explotacions agràries, ja va servir de recer. Els seus ocupats haurien de ser pastors (molts d'ells esclaus) que anaven fins a aquest índret tant per a recollir aglans com per a portar ramats.
Un fet ben curiós és que a mitjans del segle XX els aglans d'aquesta part de la Pola continuava tenint força fama. Alguns pagesos de Matadepera hi continuaven anant fins aquest allunyat índret durant l'última part de l'any a collir aglans per alimentar els porcs que criaven domèsticament.
De l'època visigòtica es coneix que la balma va ser obrada i, a banda de ceràmica a l'interior, ha quedat també com a testimoni unes sepultures de cista properes. Dins de la cavitat es veuen restes de separació, fet que indicaría que hauria servit a la vegada d'aixopluc de bestiar i persones.

Quan es va començar a poblar activament la Serra de l'Obac, la balma hauria quedat com a corral d'alguns dels masos més propers, com la Pola, la Rouriga o la Ginebreda. Quan la pesta negra va fer estralls, la propietat d'aquestes terres va quedar en mans de la Mata, i una part de La Barata.
Durant molts segles va continuar sent possible l'accès a la contrada per recollir llenya i aglans, o portar ramats.
Com explica Pere Roca i Fabregat, la situació va canviar a finals del segle XVII, "quan els amos de les masies del Vallès Occidental van anar publicant bans que impedien l’entrada de bestiar aliè als seus erms i boscos". La Barata va ser una de les masies que va prohibir el pas dels ramats aliens: "Por sus justos y legítimos títulos, por sí y por sus antecesores, desde tiempos muy antiguos se hallan dueños y poseedores de varias heredades con sus correspondientes casas compuestas de distintas piezas de tierra, unas campos, otras plantadas de viña, de olivos y la mayor parte bosques, encinares y pinos sitas en el propio término de Matadepera, San Martín de Mura, San Feliu del Racó y San Pedro Parte foránea de Tarrasa (...). Y en calidad de tales dueños y posehedores han percivido y perciven los frutos resultantes de las propias tierras, se aprovechan de las tierras de sus bosques, haciendo carbón o el uso que más útil les parece y de las hierbas y bellotas paciendo en ellas sus ganados.”
Des d'aquest moment i fins a la industrialització del sector porcí, les grans masies eren les úniques que tenien terres i recursos per tenir ramats de porcs (de 20 a 30 exemplars).
Fa temps que la Porquerissa no exerceix la funció indicada pel seu nom. En ocasions es pot veure al seu voltant un ramat de Matadepera, però format només per ovelles. Des de l'esclat de l'excursionisme, la balma és sobretot un punt de parada en el camí a la font de la Pola i l'Espluga. Al cingle de la balma, que està culminat per un merlet, també els escaladors han obert una via (anomenada Arís).