Desmantellen la cabana del Josep Bonastre, l'últim habitant permanent de la Serra de l'Obac

La Diputació de Barcelona, com a gestora de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac, ha enderrocat dues de les últimes cases de l'antiga urbanització il.legal coneguda com a "Mas de La Mata", que ocupava els sots de la Taula i de Tres Creus.
Una de les construccions desmantellades és la que va ocupar durant més de 30 anys en Josep Bonastre, mort el febrer del 2012. En Bonastre, tot un personatge, ha estat l'últim habitant permanent de la Serra de l'Obac. Queda encara una casa ocupada, però només esporàdicament i durant el dia. I a Sant Llorenç del Munt continua en José Maria, a la Balma del Bord.
En Josep Bonastre, nascut el 1930. va adquirir directament al Francesc Mata la seva petita parcel.la a la vessant esquerra del sot de Tres Creus. La compra va ser escripturada davant notari el 2 de juliol del 1981.

En Josep mai va tenir interès d'especular com si ho van fer d'altres inversors, que van ser, juntament amb Francesc Mata, els únics en beneficiar-se d'aquell projecte.

Estat com ha quedat el terreny que ocupava la casa

En Bonastre va voler sempre mantenir l'habitatge perquè era un enamorat de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac. Aquesta passió se la va transmetre el seu avi, que de ben petit el portava a recórrer tota la muntanya. Després va pertànyer a la secció excursionista de la Joventut Terrassenca, el Coro Vell, igual que en Valentí Rossinyol, un altre històric del sector.
En Bonastre va fer-se la casa amb l'ajuda d'un paleta, però ell hi va participar activament. Al principi només hi anava els caps de setmana, acompanyat dels seus pares, amb els que vivia a Terrassa. El Josep mai es va casar. Quan va morir la seva mare, es va traslladar a viure permanentment a la cabana, des d'on feia moltes sortides per l'Obac.

Un cop declarada il.legal la urbanització i constituït el Parc Natural, la casa va ser expropiada i van comunicar-li que havia d'abandonar-la. En un escrit del 30 d'abril del 1986, en Josep va al.legar que no tenia on anar a viure i va demanar poder continuar ocupant-la durant 35 anys o, en tot cas, fins a la seva mort.

Estudiat el cas, els gestors del Parc van fer un excepció i li van permetre continuar vivint al Parc Natural..
Un dels principals problemes del Josep Bonastre va ser el subministrament de serveis:
- l'electricitat l'obtenia amb un panell solar.
- l'aigua l'anava a buscar a la font de la Pola i, en algunes ocasions, a la de l'Olla. Va projectar i començar a fer una font per sobre de l'Olla, aprofitant un aigüerol. Però mai no es va acabar. Havia de ser la Font dels Jubilats.
- en els últims anys també va tenir telèfon. Gràcies a una mediació de l'Ajuntament de Mura va poder tenir un telèfon via satèl.lit.

En Josep Bonastre va ser electricista i, després, mecànic de televisors. Però també tenia una afició: rodar pel.lícules. Tenia diverses filmacions de Sant Llorenç del Munt, que ara estan dipositades en una institució de Terrassa.

En els seus últims anys de vida en Bonastre va ser atès pel Joan Fonoll, una persona de gran cor al que havia conegut feia molt temps a la muntanya. En Fonoll, com un veritable germà, l'acompanyava a fer la compra i a fer gestions que necessitava.
També rebia suport de l'alcaldia de Mura i del Parc Natural. Així, a principis de febrer del 2012, quan es preveia una onada de fred, es va decidir traslladar-lo a les Llars Mundet de Barcelona. Però el 16 de febrer en Josep va marxar i va demanar ajuda al seu amic, Joan Fonoll. Tots dos van acordar que passés uns dies a la residència Sagrada Família de Matadepera. Dos dies després, en Fonoll el va acompanyar a comprar roba. Però sobtadament el dia 20 es va posar malalt i el van ingressar a la Mútua de Terrassa, on va morir la matinada del dia 26.
Les seves cendres van ser enterrades prop del que va ser la seva casa, en un acte al que van acudir els excursionistes que l'havien anat a visitar periòdicament.