L'impressionant Mirador Salvador Vives és un extens replà al sud del turó de Castellsapera, penjat sobre la confluència de les grans canals del Llop i de Mura.
És un excel.lent i recomanable guaita. Des d'allà, podem veure:
- per l'est, el Collet Estret i el Turó de la Carlina.
- pel sud, el Tossal de l'Àliga, el turó de la Mamella, l'Obac i el turó Roig.
- per l'oest, la Roca Salvatge i del Paller de tot l'Any.
- i pel nord, el Castellsapera, amb el seu Queixal del Porc.
Un nom adient, que rendeix homenatge a un gran espeleòleg, muntanyenc...
És un homenatge col.lectiu per la seva vinculació amb tots aquests racons de la Serra de l'Obac, pels quals ha voltat des de petit, ha explorat i ha estudiat des dels anys 70. Fins i tot, l'Obac va ser el lloc del seu casament.
Per conèixer més al Salvador Vives i les seves activitats us recomanem escoltar el capítol que li va dedicar el programa Això és la Mola, de Matadepera Ràdio.
(Fes click per anar a escoltar l'emissió de Matadepera Ràdio dedicada a Salvador Vives)
Un lloc amb història.
Els voltants del Mirador tenen indicis d'haver estat freqüentats des d'antic:
- Ben aprop hi han les restes del que podria ser una antiga construcció i també s'han trobat restes d'estris de boscaters, que treballaven aquí abans dels anys 50.
- Posteriorment l'indret ha acollit a excursionistes que volien gaudir de les vistes i també a escaladors que volien pujar a l'agulla de les Mercès i la seva Germaneta de les Mercès (més petita). La primera agulla va ser inclosa pel Josep Barberà en el seu llibre "Sant Llorenç, Pam a Pam". El propi Josep Barberà, conjuntament amb el seu fill Joan, van posar el nom a algunes de les cavitats que es troben a la cinglera. Els Barberà van explicar-li, en una visita al racó el 1993, al Quim Solbas, que posteriorment ha localitzat altres forats i balmes. Algunes han estat ja estudiades, seguint l'avançada tècnica de l'espeleoscòpia, per a la qual es fa servir una càmera desenvolupada pel Jordi Navarro.
Ben aviat dues de les cavitats més destacades de l'indret, la Cova de les Mercès i la Balma del Llop (també localitzada pel Quim Solbas), tindran el seu estudi topogràfic que elabora el Jordi Guillemot i publicarà a la seva prestigiosa web El Cau del Guille.
En resum, el Mirador Salvador Vives ha estat i és testimoni de molta història.
Un extens graó enlairat
El gran replà que forma el mirador és un eix estratègic perquè està a la mateixa alçada que un extens graó del cingle (inferior de Castellsapera) on es troben llocs molt atractius i interessants.
CAP EL NORD-EST (a la dreta), el graó continua només uns pocs metres i enlairat vertiginosament sobre la canal del Llop. Caminat amb prudència per una estreta cornisa es pot arribar fins a:
. la Balma del Llop. (Veure la Fitxa), localitzada fa pocs dies pel Quim Solbas.
En aquesta direcció, ja no és possible avançar més, però en l'altre costat:
CAP EL NORD (a l'esquerra), es pot caminar, entre branques i matolls, uns 400 metres i veure llocs destacats:
- Agulleta anomenada Germana de les Mercès. (Veure la Fitxa)
- Forat del Joanet. (Veure la Fitxa)
- Balma de la Surgència dels Boscaters. (Veure la Fitxa)
- Cova de les Mercès. (Veure la Fitxa)
- Petita Balma de la Canal de Mura. (Veure la Fitxa)
Sobre el graó de la cinglera, en un roquetar, en aquest punt hi ha:
- les Ruïnes d'una antiga construcció. (Veure la Fitxa)
En el graó de baix, encara hi ha:
- l'Agulla de les Mercès. (Veure la Fitxa)
- Forat de la Canal de Mura, (Veure la Fitxa)
- Foradada del Salt, (Veure la Fitxa)
Pujant novament de nivell, i entre el bosc, es va trobant:
- l'Avenc de Mura. (Veure la Fitxa)
- l'Avenc del Queixal del Porc. (Veure la Fitxa)
Cal advertir que el camí de l'esquerra, seguint el mateix graó del mirador, està molt ple de matolls i branques. Si algú, programat exclusivament pel comportament urbà, NO SAP GAUDIR del SUBLIM ENCANT de caminar per un veritable bosc de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, apartant branques, si necessita una catifa que li recordi a una vorera urbanitzada, li demanem que pugi un graó i trobarà un pas una mica més clar, des del que podrà anar baixant per canaletes fins a les cavitats i les agulles. Si no es vol gaudir del nostre bosc, com a mínim cal respectar la natura que ens queda i les normes que regulen l'espai protegit.
Cal advertir que el camí de l'esquerra, seguint el mateix graó del mirador, està molt ple de matolls i branques. Si algú, programat exclusivament pel comportament urbà, NO SAP GAUDIR del SUBLIM ENCANT de caminar per un veritable bosc de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, apartant branques, si necessita una catifa que li recordi a una vorera urbanitzada, li demanem que pugi un graó i trobarà un pas una mica més clar, des del que podrà anar baixant per canaletes fins a les cavitats i les agulles. Si no es vol gaudir del nostre bosc, com a mínim cal respectar la natura que ens queda i les normes que regulen l'espai protegit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada