La "recuperació de l'oblit" sota Castellsapera de la bonica cova de les Mercès, amb dues boques

La Cova de les Mercès està situada a la vessant oest de Castellsapera, sota el trajecte del camí Ral. Es troba al centre d'una llarga i interessant cinglera que s'aboca a l'anomenada canal de Mura,
La singularitat i principal atractiu de la cavitat és que té dues boques, una sobre l'altra, i enlairades sobre un ressalt on hi ha un alzina. Recorda a la cova del Collet Estret, que està a uns 600 metres de distància, cap a l'est.

Estructura Interior.
La Cova de les Mercès té tres parts, separades per dos passos estrets.
- L'entrada, a la que s'accedeix ajupit per la boca inferior.  Una vegada dins es possible posar-se dret i mirar per la boca superior. Entre els dos forats, hi ha un altre minúscul, d'un centímetre, però que, amb el pas del temps, segur s'anirà fent gran. Aquesta saleta continua en una estretor que obliga novament a ajupir-se.
- Un sector central. Superada l'estretor la cavitat es fa alta novament durant un curt tram en el que és possible tornar-se a posar-se dret.
- La saleta interior: Novament la cova perd alçada en una estretor encara més petita que l'anterior. Superada s'accedir a una sala final, ampla.
En breu, en Jordi Guillemot publicarà a la seva rigurosa web "el Cau del Guille" l'estudi topogràfic de la cavitat, on podreu conèixer amb detall tècnic totes les característiques.

Descoberta antiga.
La cavitat ha estat rescatada de l'oblit recentment. Fins i tot, els seus accessos havien quedat coberts de bardissa. Però la cova, així com altres cavitats veïnes, no són una descoberta recent. Totes eren conegudes d'antic i van ser trobades i batejades fa més de 20 anys per l'escalador Josep Barberà i compartides amb el Quim Solbas, reconegut muntanyenc i un dels millors coneixedors de Sant Llorenç del Munt.

Runes properes.
La cova es troba uns metres per sota (i també enfront, a l'altra banda de la canal) del Camí Ral de Barcelona a Manresa, molt transitat durant segles i amb moltes llegendes de bandolers. Entre la cavitat i el tram superior del camí hi han unes retes de pedres, amb una part de doble mur, fet que fa pensar a alguns estudiosos que es podria tractar d'un dels antics mas rònecs, que va ser incorporat per una gran masia.

Evidències d'activitat de boscaters.
Prop de la cova s'han trobat diverses evidències de la presència de boscaters: restes de cantis i un petit sac de transport, comú als anys 40/50.

L'Agulla de les Mercès.

Per trobar la primera notícia del coneixement de la cavitat per part del món excursionista cal remuntar-se als anys 70, quan el Josep Barberà va detectar que a la cinglera hi havia una important agulla. Va anar-la a pujar i la va incloure en el seu llibre: "Sant Llorenç, Pam a Pam". En aquella exploració, en Josep Barberà ja va veure la bonica cova, que segur li va atreure l'atenció per les dues boques.

Punt de destí d'escaladors.
Arran de la publicació del seu llibre, fins a la cinglera van anar a pujar a l'agulla destacats muntanyencs de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, com l'Amadeu Pagès, el Josep Puig, el Joan Armengol, el Martí Puig, l'Òscar i l'Albert Masó... Alguns d'ells van pujar també a una propera agulla, menys important, però també esbelta, que el Barberà no va incloure en el seu llibre.
Va ser el 1993 quan el Josep Barberà va tornar fins a l'indret, acompanyat del seu fill Joan (el Joanet) i el Quim Solbas. Pare i fill Barberà van mostrar al Quim Solbas l'agulla de les Mercès i la seva veïna, a la que havien anomenat la Germana de les Mercès. I, en el recorregut, van ensenyar-li la cova, que portava el nom de l'Agulla, i un altre forat que van anomenar com el fill del Barberà, Joanet.
Com el centre d'aquella visita eren més les agulles que les coves, la divulgació de la cova de les Mercès ha esperat 20 anys!!! El Quim Solbas no tan sols ha recuperat els apunts d'aquella antiga sortida, sinó que també ha trobat altres cavitats per la mateixa cinglera: un altre forat, una foradada i fins a tres balmes.

Una cinglera molt interessant.

D'aquesta forma, hem pogut conèixer que la vessant esquerra de la canal de Mura, que és la queda sota el Castellsapera,  acull moltes i diverses cavitats, a més de dues agulles i, per sobre del ressalt, les restes d'un antic mas. De nord a sud, des del camí Ral fins a la canal del Llop, podem esmentar:
- Avenc del Queixal del Porc. (Veure la Fitxa)
- Avenc de Mura. (Veure la Fitxa)
- Foradada del Salt. (Veure la Fitxa)
- Forat de la Canal de Mura, (Veure la Fitxa)
- Agulla de les Mercès. (Veure la Fitxa)
- Ruïnes d'una antiga construcció. (Veure la Fitxa)
- Petita Balma de la Canal de Mura. (Veure la Fitxa)
- Cova de les Mercès. (Veure la Fitxa)
- Balma de la Surgència dels Boscaters. (Veure la Fitxa)
- Forat del Joanet. (Veure la Fitxa)
- Agulleta anomenada Germana de les Mercès. (Veure la Fitxa)

A continuació s'arriba:
- al gran i esplèndid Mirador del Salvador Vives.
I, mantenint l'alçada, però girant, trobem;:
- la Balma del Llop. (Veure la Fitxa)