Retroben la Barraca de pastors de La Barata, que també va servir de recer als guàdies de l'Azaña

Per sobre la Torre Salvans (uns 200 metres en direcció oest) hi han les restes d'una antiga barraca dels pastors. Les pedres de l'antiga construcció han estat trobades i autentificades per l'expert Joan Roura, impulsor del Grup de Recerca de la Pedra Seca de Castellar del Vallès, una de les entitats més reputades de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac.
La descoberta s'ha produït en el transcurs d'una sortida cap a la Roca del Cord. En arribar a un roquissar situat sobre la Torre Salvans el Joan s'ha fixat en un munt de pedres i, un cop revisat, no ha tingut cap dubte que es tractaven d'una antiga barraca que fa molt temps serviria d'aixopluc als pastors que portaven els ramats al sector de La Barata.
Per la seva situació, i pel record de testimonis vinculats a la Torre Salvans, l'últim servei de la barraca va ser com a recer dels guàrdies que vigilaven els accessos superiors de la Torre Salvans quan hi va viure el president de la II República espanyola, Manuel Azaña. Va ser entre el febrer del 1938 i el gener del 1939. Els guàrdies assignats a la protecció de l'Azaña formaven un grup nombrós, que va fer vida entre Matadepera i Terrassa.
La barraca està per sobre la casa (a només 200 metres en direcció oest), prop del corriol que des de La Barata va cap a la Roca del Corb. Continuant cap a dalt (uns 300 metres més cap a l'oest) hi ha el popular niu de metralladores (que en una edició antiga del mapa de l'Alpina s'identificava per error com el Búnquer de Lasaña).

Una gran feina, reflectida en un gran llibre.
La troballa de les restes de la barraca de pastor és un nou "regal" que el experts en pedra seca de Castellar del Vallès fan al poble veí de Matadepera. Fa uns anys ja es van ocupar de la rehabilitació d'una de les barraques dels Rossos, sobre la que havia caigut un pi.
El Grup de Recerca de la Pedra Seca de Castellar del Vallès és un dels gran exemples a Catalunya de la recuperació del patrimoni i, a la vegada, de la reactivació de l'art popular. Al seu terme municipal han trobat i rehabilitat nombroses barraques. El fruit del seu treball està recollit en un llibre, que recomanem a tothom:

- Construcció de la Pedra Seca a Castellar del Vallès: les Barraques de Vinya.

Fora del seu terme municipal, el grup també ha trobat diverses construccions. En aquests casos, ofereixen la seva col.laboració a grups de voluntaris locals. Així han fet tasques comunes amb el Grup Ballestar de Pedra Seca de Sant Llorenç Savall, que lidera el "gran" Jordi Guillemot. A Matadepera també s'estan sumant esforços per a la recuperació del patrimoni.

La balma de la Canal del Trull: una barraca i una feixa perduda en un paratge solitari i selvàtic

Al bell vist de la canal del Trull, sota el turó del Boc, en un paratge solitari i selvàtic, hi ha una antiga barraca construida aprofitant un petit abalmament. Si l'existència d'aquesta construcció genera sorpresa i obre interrogants, encara ho fa més una feixa molt propera.

La Barraca de les Roques Blanques, un testimoni del passat agrari amb vista aèria sobre Terrassa

Teniem noticies de l'existència de les restes d'una antiga barraca al turó de les Roques Blanques a través d'una breu nota de la web de turisme de l'Ajuntament de Matadepera. Però no coneixiem la ubicació concreta, ni ningú no ens va poder orientar més.
La recerca era complexa perquè el turó (de 589,7 metres d'alçada) ha estat molt explotat. Per sobre de les dues masies situades al peu de la muntanya (Can Candi, al sud; i Can Torrella, a l'est) hi han:
- diverses petites pedreres, distribuides a diferents alçades.
- tres grups de forns de calç (Can Candi, Roques Blanques i Can Roure) i les restes d'un altre situat a Can Torrella,
- la gran cantera del Castellet,
- antigues feixes,
- uns dispòsits d'aigua,
- les ruïnes d'una edificació posiblement medieval
- i, des de fa uns anys, una nova urbanització de torres, que la crisi ha deixat incomplerta.

Per a localitzar la barraca, el més lògic era resseguir els marges dels vells camps de cultiu. Encara es poden veure alguns trams de feixes, sobretot a partir dels 500 metres d'alçada. Ara bé, per tot arreu hi ha una escampadissa tan gran de roques que es feia difícil distingir que podia constituir veritablement unes ruïnes. Si l'indret era així fa mil anys és comprensible perquè els voltants de la vella esglèsia de Can Roure van rebre la toponimia de Matadepera, que voldria dir "Bosc de Pedres".

Finalment a 545 metres d'alçada i en la vessant sud-est, 20 metres dins del terme de Matadepera, es troba una ben clara estructura de barraca. Com apuntava la web de l'Ajuntament, té planta circular. El seu diàmetre és d'uns dos metres. Al llarg d'uns 240 graus del perímetre es conserva encara la base de la paret (fins els 40/50 centímetres d'alçada). La porta estava en la part incomplerta del mur, amb una orientació cap el sud. Per tant, la barraca oferia una excel.lent vista aèria de Terrassa. Els pagesos d'aquests enlairats camps van ser uns testimonis privilegiats del creixement dels vapors tèxtils durant el segle XIX. Caminant uns pocs metres cap el nord, també es domina el petit centre urbà de Matadepera.
Les pedres que formaven la barraca encara es troben al seu costat i, per tant, és ben possible una reconstrucció. Recentment es va completar la rehabilitació d'un altre habitacle trobat al proper turó dels Rossos, situat a l'altra banda de la riera de les Arenes.

Es difícil imaginar-se com era el paratge de les Roques Blanques abans que el 1960 l'empresa Canteres Castellet comencès, sense llicència, a extreure pedra calcària de la vessant sud-oest del turó, la que està dins del temer de Terrassa. Aquesta activitat es va mantenir fins l'abril del 1975, quan finalment es va atendre unes denúncies dels veïns. En aquells 15 anys la mossegada va afectar 280 metres d'alt i gairebé 400 metres d'ampla de la muntanya. Des de l'any 1992 es porten a terme diverses tasques per a cobrir la pedrera i restaurar la natura.
Per anar fins a la barraca hi han tres rutes possibles. Les tres tenen el seu origen prop dels diferents grups de forns de calç que envolten la muntanya. També és possible una quarta via: pujar per la pista que, fent ziga-zagues, avança per l'antiga gran cantera fins el cim. i, des d'aqui, baixar en direcció sud-est.
Ara bé, els dos camins més recomenables són:
1- Des del costat dels forns de les Roques Blanques (a l'entrada de la nova urbanització de torres). Cal seguir unes traces que (de nord a sud) passen per unes antigues ruïnes, una pedrera, uns trams de feixes i, desviant-se a l'esquerra, cal buscar la barraca.
2- Una altra opció és enfilar-se per un corriol que neix a mig camí entre la font de les Roques Blanques i els forns de Can Candi. Pujant (de sud a nord) es passa per diverses pedreres, antigues feixes i, abans d'arribar al llom carener, es gira a la dreta per anar a trobar les restes de la barraca.

La "segona vida" de les barraques de Rellinars

Rellinars va ser un dels pobles pioners a Sant Llorenç del Munt i l'Obac en la recuperació de les antigues barraques de vinya. Una de les persones que va encapçalar el moviment de rehabilitació va ser Ramon Jover, fill del Gori, el popular "Solitari" que va donar nom a la canal i la cova situada entre el Paller de Tot l'Any i la Roca Salvatge.
Gori Jover, represaliat pel franquisme, és més conegut per haver estat amagat durant 13 anys a la cavitat propera al Camí Ral. En aquella època va treballar de carboner per la Casa de l'Obac. En 1949, amb l'ajuda del seu fill, va demostrar les seves habilitats acondicionant la font del torrent de la Calsina.
Molts anys més tard, Ramon Jover, ja jubilat, també va encapçat els esforços per identificar i recuperar els elements patrimonials de Rellinars, com fonts, camins i barraques. El treball del seu grup va culminar amb la creació d'una primera ruta de pedra seca a les Serres.

Seguint les tasques iniciades pel grup de jubilats, l'Assocació d'Amics de Rellinars es va ocupar de fer un inventari de barraques. Van catalogar més de 130 construccions. La majoria (més de cent) tenen planta circular, però també hi han 20 quadrades i dues de doble habitacle. Les dates d'edificació són tant dels segle XIX com de la primera meitat del XX. Hi ha una de molt antiga, que conserva una isncripció de la seva data: 1805, i una altra està documentada des dels 1795.

Dos membres de l'Assocació d'Amics Maria Dolors Moreno i Claudi Perarnau expliquen que un dels diversos factors que pot haver influit en l'abundant construcció de barraques en aquest poble, és "l’elevat nombre d’immigrants procedents de la Terra Alta que arribaren a Rellinars a mitjans segle xix, a l’època de màxim cultiu de la vinya". Basant-se en un estudi realitzat per Josep Gironès sobre la pedra seca, destaquen que "la utilització de cabanes i barraques als camps és pròpia de la part nord d’aquesta comarca, espe- cialment de pobles com Vilalba dels Arcs i, curiosament, aquest és el lloc d’on procedien alguns membres de moltes de les actuals famílies rellinassenques".
Gràcies a l'obtenció de subvencions, l'Associació d'Amics va poder disposar d'un paleta per a continuar les obres de recuperació i donar una "segona vida" a moltes barraques, però ja no per a "treballar al camp", sino per a exhibir-se.
Un cop acondionades moltes comnstruccions, l'entitat ha promogut noves rutes, com la del torrent de l'Esbarzer o la del Racó de les Fonts.

A continuació es fa una relació de les més destacades barraques de Rellinars.

Veure Barraques de Rellinars en un mapa més gran. Cal recordar que els sitemes GPS (tant de fixació com de guia) poden generar desviacions.

• Barraca de les Fonts.

• Barraca de la Vinya del Masnou.

• Barraca de Cal Tomàs.

• Barraca del Camí del Manel I.

• Barraca del Camí del Manel II.

• Barraca del Camí del Manel III.

• Barraca del Camí del Manel IV.

• Barraca del Camí del Manel V.

• Barraca del Torrent de l'Esbarzer I.

• Barraca del Torrent de l'Esbarzer II.

• Barraca del Torrent de l'Esbarzer III.

• Barraca del Torrent de l'Esbarzer IV.

• Barraca del Torrent de l'Esbarzer V.

• Barraca del Torrent de l'Esbarzer VI.
• Barraca del Torrent de l'Esbarzer VII.

• Barraca del Torrent de l'Esbarzer VIII.
• Barraca d'en Pere Baqué.

• Barraca d'en Ramon del Gibert de Baix.

• Barraca de la Font del Bosc I.

• Barraca de la Font del Bosc II.

• Barraca de la Font del Bosc III.

• Barraca del Casot.

• Barraca Doble del Casot.

• Barraca del Càntir I.

• Barraca del Càntir II.

• Barraca del Torrent de Casajoana I.

• Barraca del Torrent de Casajoana II.

• Barraca del Torrent de Casajoana III.
• Barraca del Ginebral I.
• Barraca del Ginebral II.
• Barraca de la Carena de la Casa Vella.
• Barraca de les Codines.
• Barraca de la Farinera I.
• Barraca de la Farinera II.
• Barraca del Planet I.
• Barraca del Planet II.
• Barraca dels Pivers I.
• Barraca del Peu de les Serres.
• Barraca de les Serres I - Margera (coberta de vegetacio).
• Barraca de les Serres II - Del Forn de Calç.

• Barraca de les Serres III.

• Barraca de les Serres IV - Vinya d'Enva.

• Barraca de les Serres V - Vinya d'Enva Superior.

• Barraca de les Serres VI.

• Barraca de les Serres VII.

• Barraca de les Serres VIII.

• Barraca de les Serres IX.

• Barraca del Cellers I.
• Barraca del Cellers II.
• Barraca de les Llobatones I.
• Barraca de les Llobatones II.
• Barraca de les Llobatones III.
• Barraca de les Llobatones IV.
• Barraca de les Llobatones V.
• Barraca del torrent del Cellers.
• Barraca del Torrent de la Font de les Cases I.
• Barraca del Torrent de la Font de les Cases II.
• Barraca del Torrent de la Font de les Cases III.
• Barraca del Claudi, prop dels Hostalets del Davi.
• Barraca de les Boades.
• Barraca del Torrent dels Oms I.
• Barraca del Torrent dels Oms II.
• Barraca del Torren dels Oms III.
• Barraca del Torrent dels Oms IV.

Les testimonials Barraques de Matadepera

A diferència de les seves poblacions veïnes, a Matadepera hi ha identificades poquíssimes barraques. Les quatre més importants i conegudes es concentren als Rossos i el Montrodon, dues muntanyes dedicades a l'agricultura ja des d'època romana i que, entre el segle XVIII i principis del XX, també van estar dedicades activament a la vinya, dins de les finques de Can Solà del Racó i Can Gorina.
L´única barraca rehabilitada recentment és la dels Rossos, que va comptar amb el suport del grup de Recerca de la Pedra Seca de Castellar del Vallès.
També hi han altres dues construccions de pedra seca, però completament enrunades. Una està a la vessant de llevant de les Roques Blanques, confosa entre uns antics marges. I l'altra, recolzada en blocs de roca, es troba a la finca de Can Garrigosa, al costat també d'unes feixes.
Matadepera va participar també a la febra de la vinya dels segles passats. Tot i que a algunes grans propietats no van tenir molta importància, els ceps van omplir molts índrets. Fins i tot es van enfilar fins a l'anomenada Vinyota de Can Pobla, a 900 metres d'alçada a La Mola!
Per això, sorpren que la relació de barraques sigui tan petita en comparació amb els pobles de les rodalies. Podria ser que els pagesos fessin servir, com alternativa, aixoplucs naturals. Per exemple, al voltant de la Vinyota de Can Pobla hi han dos refugis "d'aquells ben amagats" que actualment coneixen i fan servir uns pocs excursionistes "introduits".
Aquesta és una opció, però també podria ser que no s'hagués fet una recerca prou acurada de construccions que, amb tota seguretat, estaran ja molt enrunades? Matadepera és el municipi menys actiu en la catalogació i conservació del seu patrimoni rural i pre-industrial. Hi ha moltes fonts, així com forns de calç, obra i pega, perdudes pel seu territori. I la construcció en ruïnes de Can Garrigosa va ser retrobada casualment fa tot just pocs mesos en una sortida realitzada per l'Antoni (el Pintoret), acompanyat del David i altres excursionistes. Està al costat d'un forn de calç també perdut. Serà l'inici de noves identificacions?
Amb la confiança que es pugui incrementar, ara per ara el catàleg de barraques de Matadepera és limita a:

• Barraca dels Rossos.

• Barraca Excavada dels Rossos.

• Barraca del Montrodon I

• Barraca del Montrodon II

• Barraca de les Roques Blanques. Enrunada.

• Barraca de Can Garrigosa. Retrobada recentment i a l'espera d'estudi i posible rehabilitació.